Josep Sol i Padrís
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1816 Barcelona |
| Mort | 2 juliol 1855 (38/39 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, emprenedor |
Josep Sol i Padrís (Barcelona, 1816 - Barcelona, 2 de juliol de 1855)[1]) fou un advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català.[2]
Biografia
[modifica]Fill de Joan Sol i Farriols, propietari, i Gertrudis Padrís, naturals de Barcelona. Des del 1849 Sol i Padrís va prendre part en diferents comissions d'industrials i de forces vives catalanes que anaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes davant les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes. Va ser diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853.[2]
Va dirigir la fàbrica Güell, de Sants, anomenada el Vapor Vell, propietat de Joan Güell i Ferrer.[3] L'any 1855 el van elegir president de l'Institut Industrial de Catalunya.
Col·laborà en les publicacions La Verdad i La Corona de Barcelona, i fou un dels fundadors d'El Bien Público. Publicà el poema Desperta Ferro (1840), Apuntes críticos a los orígenes del teatro español de Moratín (1849) i Barcelona histórica y monumental (1850).
Morí d'un tret a conseqüència d'uns fets produïts en la vaga general de Catalunya del 2 de juliol de 1855.
A Sabadell hi ha el carrer de Sol i Padrís i el barri de Sol i Padrís, al Districte 1, dedicats a la seva persona, per tal com l'empresa Güell que ell dirigí va ser l'encarregada d'instal·lar la segona màquina de vapor a la ciutat, poc després de la del vapor d'en Formosa.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1855, llibre 3 (registres 1 al 1218), núm. 368». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-07-1855.
- ↑ 2,0 2,1 «Josep Sol i Padrís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Nomenclàtor. «Carrer de Sol i Padrís». Ajuntament de Sabadell.
Enllaços externs
[modifica]- «José Sol y Padrís». Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea.