Josep Vivó Parpal
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1725 Ciutadella de Menorca (Menorca) |
Mort | 1791 (65/66 anys) Ciutadella de Menorca (Menorca) |
Activitat | |
Ocupació | glosador |
Josep Vivó Parpal (Ciutadella, 1725-1791). Glosador menorquí.
Fill de Gabriel Vivó i de Jerònia Parpal. Era ferrer d'ofici. El 1757 es va casar amb Maria Miret Sastre. És uns dels grans glosadors mítics de Menorca, amb anomenada destacada a Menorca i Mallorca. En els seus darrers anys es va veure afectat de la malaltia de tremolor, vivint a la penúria.[1] Cada any feia d'apòstol en el lavatori del Dijous Sant a la Seu de Ciutadella. Després els donaven un dinar i una peça de roba. Un any demanà que li donassin, si podia ser, un sau (gec o americana), ja que no en tenia, i després va fer aquesta glosa:
« |
Es Dijous Sant de la Cena |
» |
— Josep Vivó |
Filla seva va ser Paula Vivó Miret, Vivona, nascuda el 1758, que també fou una notable glosadora.[2] En una avinentesa un glosador mallorquí li digué:
« |
Vós que en sou sa seva fia |
» |
Na Vivona li entimà:
« |
Si el pobre té tremolor, |
» |
Referències
[modifica]- ↑ López Casasnoves, Joan «Poesia popular. Els glosadors de Menorca». Anuari Verdaguer, 15, 2007, pàg. 373-377.
- ↑ «Informe Vivó. Mestre Glosador Josep Vivó Parpal.», 24,XI.2014. [Consulta: 22 agost 2021].