Vés al contingut

Josep Zaragoza i Vilanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Zaragoza)
Plantilla:Infotaula personaJosep Zaragoza i Vilanova
Biografia
Naixement1627 Modifica el valor a Wikidata
Alcalà de Xivert (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1679 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Qualificador del Sant Ofici
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, astrònom, matemàtic, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata


Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Xivert, País Valencià, 5 de maig de 1627Madrid, Espanya, 14 d'abril de 1679), fou un matemàtic i astrònom valencià.

Biografia

[modifica]

Inicia els seus estudis en un seminari de València i, posteriorment, entra en la Universitat de València, on tragué el grau de Doctor de Filosofia. Una volta acabats els estudis, i pel seu coneixement en matemàtiques, la ciutat de València i la seva Universitat li oferiren una càtedra de Matemàtiques, que no accepta per preferir la càtedra de Teologia.

En 1651 ingressa en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Osca. A l'any següent ja era professor de Retòrica del col·legi jesuïta de Calataiud. Després és enviat a Mallorca, a Barcelona, on ensenya Arts i Teologia, i a València, on ensenya Matemàtiques en el Col·legi Sant Pau, i té com a deixeble al Virrei, a Diego Felipe de Guzmán, Marquès de Leganés.

Estant a València és nomenat prefecte de les Conferències de Teologia Moral i qualificador del Tribunal de la Inquisició, i és en aquesta ciutat on edita ells seus primers llibres.

Per sol·licitud del Marquès de Leganés, l'any 1670 és traslladat a Madrid, on li ofereixen la càtedra de Matemàtiques en los Reales Estudios del Colegio Imperial, on es mantingué com a professor fins a la seva mort. Fou professor del futur Carles II. En aquests anys participa en l'estudi d'assumptes relacionats amb mines.

Aportacions

[modifica]

En matemàtiques, tot i desconèixer la geometria analítica de Descartes i el càlcul diferencial, fonaments matemàtics a la seva època, aporta una senzilla resolució de l'arrel cúbica, sistematitza en forma pedagògica no superada, els Elements d'Euclides, investiga amb mètode geomètric els problemes de centres de gravetat i, s'introdueix en la demostració de propietats matemàtiques dels moments d'inèrcia, en el teorema de Ceva i en les coordenades baricèntriques.

Era més un astrònom pràctic que teòric. Des de 1660, almenys, feia observacions amb una lent fabricada per ell mateix, i es va convertir en un bon constructor d'instruments i aparells científics. Fou partidari de la fonamentació empírica, on les seves hipòtesis les justifica amb dades d'observació astronòmica.

Al terreny musical, trevallà junt amb Félix Falcó de Belaochaga en l'ús de logaritmes per a calcular amb exactitud la divisió de l'octava en 12, 19, 31 i 56 intervals iguals, buscant l'aplicació en instruments com l'arciorgano i l'arcicembalo.[1]

Obres

[modifica]

Matemàtiques

[modifica]
  • Arithmética universal que comprehende el Arte menor y maior, Álgebra vulgar y especiosa.[2]
  • Geometría especulativa y práctica de los planos y sólidos.[3]
  • Canon Trigonometricus.[4]
  • Tabula logarithmica.[5]
  • Trigonometría española: resolución de los triangulos planos y esféricos, fábrica y uso de los senos y logaritmos.[6]
  • Geometria magna en minimis in tres partes divisa: pars I. De minimis in communi;[7] pars II. De minimis in plano;[8] pars III. De minimis in solido.[9]
  • Fábrica y uso de varios instrumentos mathemáticos.[10]

Astronomia

[modifica]
  • Esphera en común, celeste y terráquea.[11]

Referències

[modifica]
  1. Cristina Bordas, Luis Robledo i Tess Knighton: Jose Zaragoza's Box: Science and Music in Charles II's Spain en: Early Music, Vol. 26, No. 3 (Agost 1998), pp. 395-398
  2. Arithmética universal que comprehende el Arte menor y maior, Álgebra vulgar y especiosa. València: Gerónimo Vilagrasa, 1669
  3. Euclides Nuevo-Antiguo. Geometría especulativa y práctica de los planos y sólidos. València: Gerónimo Villagrassa, 1671.
  4. Canon Trigonometricus, continens logarithmos sinuun et tangentium ad singula scrupula totius semicirculi, Radii Logarithmo 10.0000000. Madrid: Bernardo de Villadiego, 1672.
  5. Tabula logarithmica: continens undecim numerorum chiliades, cum suis logarithmis ab vnitale, scilicèt ad 11100 : dispositis nova methodo, et proportione astronomicae applicatis in gratiam astronomorun. Madrid: Bernardo de Villadiego, 1672.
  6. Trigonometría española: resolución de los triangulos planos y esféricos, fábrica y uso de los senos y logaritmos. Mallorca: Francisco Oliver, 1672.
  7. Geometria magna en minimis: pars I. De minimis in communi. Toledo: Francisco Calvo, 1674.
  8. Geometria magna en minimis: pars II. De minimis in plano. Toledo: Francisco Calvo, 1674.
  9. Geometria magna en minimis: pars III. De minimis in solido. Toledo: Francisco Calvo, 1674.
  10. Fábrica y uso de varios instrumentos mathemáticos. Madrid: Antonio Francisco de Zafra, 1675.
  11. Esphera en común, celeste y terráquea: I. De la esphera en común; II. De la esphera celeste; III. De la esphera terrestre. Madrid: Juan Martín del Barrio, 1675.

Bibliografia

[modifica]
  • Miralles Conesa, Luis. «Reales Estudios del Colegio Imperial de los P.P. Jesuitas. P. José Zaragoza y Vilanova, de Alcalá de Chivert (Castellón). Matemático y Astrónomo». Boletín de la Sociedad Castellonenses de Cultura, LXXII. Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1996, p. 73-92.

Enllaços externs

[modifica]
  • Article sobre Josep Zaragoza i Vilanova Arxivat 2008-08-27 a Wayback Machine. (castellà)