Vés al contingut

Josep de Bofarull i Gavaldà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep de Bofarull i Gavaldà
Biografia
Naixement24 abril 1711 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1779 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancesc Policarp de Bofarull i Morell Modifica el valor a Wikidata

Josep de Bofarull i Gavaldà (Reus, 24 d'abril de 1711[1] - Reus, 16 de març de 1779)[2] va ser un comerciant català ennoblit per Carles III.[3]

Biografia

[modifica]

Fou el fundador del llinatge noble dels Bofarull de Reus i va ser el constructor del Palau Bofarull. Entre els seus descendents figuren Pròsper de Bofarull, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Manuel de Bofarull, també arxiver, Andreu i Antoni de Bofarull, escriptors i historiadors, Casimir de Bofarull, militar, i Ferran de Querol i de Bofarull, advocat i escriptor.

El seu pare, Pere Bofarull i Llagostera, boter, va ser perseguit i mort a Alcover pels arxiduquistes, i la seva mare, Teresa Gavaldà i Cabrer, pertanyia també a una família de botiflers. Això va possibilitar l'ennobliment de Josep de Bofarull, com va passar amb altres que havien defensat Felip V.[4]

Josep de Bofarull es va fer ric amb el comerç de l'aiguardent, cosa que li facilità ocupar càrrecs a l'administració local. Va ser regidor vitalici de Reus durant nou anys, administrador de la Baronia de Mascalbó i subdelegat de Marina de Reus.[5] Es va casar el 1732 amb Maria Miquel i Pagès, filla de Francesc Miquel, calderer de Reus.[6][7] A partir de 1738 va adquirir propietats urbanes a Reus i propietats rústiques a Constantí, Tarragona i també a Reus. Vinculat a la Junta de Comerç de Barcelona, actuà de mecenes a Reus en la reconstrucció de l'Hospital de Pobres i en l'adequació del Port de Salou, on va fer construir una capella pels mariners i un refugi pels fusellers que perseguien el contraban. El 1760 obtenia el grau de ciutadà honrat de Barcelona, el 1772 el de cavaller amb escut d'armes propi, i el 1774 el de noble. Tots els títols li van ser atorgats per Carles III. El 1765 havia format una companyia de comerç amb els seus fills Josep i Francesc de Bofarull i Miquel, que es dedicava al comerç de seda, i tenia relació amb diversos ports del Centre i Sud Amèrica. Participava amb Pau de Miró i Claveguera en negocis de barca al port de Mataró, i compraven fusta de roure italià per fer bótes de vi.[5] Va ser regidor degà a l'ajuntament de Reus diverses vegades i regidor municipal el 1741, 1745 i 1756.[8] Va tenir diversos fills i filles, entre ells Josep de Bofarull i Miquel, comerciant, Casimir de Bofarull i Miquel i Gabriel de Bofarull i Miquel, militars, i Francesc de Bofarull i Miquel, també comerciant. Una filla, Rosalia de Bofarull i Miquel, es va casar el 1776 amb Miquel Joan de Taverner i de Còdol, fill de Bernadí Taverner i d'Ardena, 3r comte de Darnius, i de Maria Antònia de Còdol i de Tort.[9] Una altra filla, Juliana de Bofarull i Miquel, es va casar amb Francesc Freixa i Veciana, ciutadà honrat i comerciant.[10] Josep de Bofarull i Gavaldà va ser enterrat el 16 de març de 1779 a la capella de Santa Magdalena de l'església del convent dels franciscans reusencs. Un germà seu, el fill gran i hereu de Pere Bofarull, Bonaventura Bofarull i Gavaldà, saboner, nascut el 1703,[11] va ser el cap de la branca no ennoblida dels Bofarull. Bonaventura es va casar el 1722 amb Paula Pàmies i Martí,[12] filla d'un pagès, i el seu fill, Pere Bofarull i Pàmies, el seu net Bonaventura Bofarull i Nolla i el seu besnet Josep Bofarull i Ferrer van destacar tots com a homes de negocis.[7] Una besneta, Teresa Bofarull i Ferrer, es va casar amb el comerciant Francesc Narcís Sunyer i Veciana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 10 juny 2022].
  2. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 juny 2022].
  3. ↑ Rovira i Gómez, Salvador J. «Els Bofarull, uns burgesos ennoblits (conferència)». Ajuntament de Reus, 08-10-2008. [Consulta: 11 juny 2022].
  4. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajunmtament, 1991, p. 124-125. 
  5. ↑ 5,0 5,1 El Palau Bofarull i l'arquitectura reusenca del segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 2010, p. 26-34. ISBN 9788461414048. 
  6. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 juny 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994, p. 19. ISBN 8487123678. 
  8. ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 185. ISBN 8493410845. 
  9. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 juny 2022].
  10. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 juny 2022].
  11. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 10 juny 2022].
  12. ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 juny 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_de_Bofarull_i_Gavaldà&oldid=32429002»