Josep de Suelves i de Montagut

Josep de Suelves i de Montagut
Biografia
Naixement	27 agost 1850 ; Tortosa (Baix Ebre)
Mort	4 abril 1926 (75 anys); Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	27 abril 1907 – 14 abril 1910 ; Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset
Diputat al Congrés dels Diputats
	24 maig 1901 – 27 març 1903 ; Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset
Diputat al Congrés dels Diputats
	18 abril 1896 – 16 març 1899 ; Circumscripció electoral: Districte electoral de Tarragona-Reus-Falset
Activitat
Ocupació	Aristòcrata
Partit	Comunió Tradicionalista
Carrera militar
Lleialtat	Carles VII
Rang militar	tinent coronel
Conflicte	Tercera guerra carlina; Guerra russoturca
	Signatura

Josep de Suelves i de Montagut (Tortosa, 27 d'agost de 1850 - Madrid, 4 d'abril de 1926) fou un aristòcrata, militar i polític català, novè marquès de Tamarit i primer vescomte de Montserrat, fill de Joan de Suelves i d'Ustáriz.

Biografia

Important propietari agrícola, va lluitar en la tercera guerra carlina com a oficial d'enllaç del pretendent Carles VII, a qui acompanyà en el seu exili a França. El pretendent carlí el va ascendir a tinent coronel i li concedí el vescomtat de Montserrat, títol que fou reconegut oficialment a Espanya per Francisco Franco en 1954. Posteriorment acompanyà al pretendent als Estats Units i a Mèxic.^[1] El 1877 s'entrevistaren amb el tsar Alexandre II de Rússia i participaren en la Guerra russoturca,^[2] participà en el setge de Nicòpol i en la Setge de Plevna com a part de l'estat major del rei Carles I de Romania.^[3]

A la mort del seu oncle en 1886 va tornar a Catalunya, assumint el títol de marquès de Tamarit (tot i que no el va obtenir oficialment fins a 1903), i va viure al castell d'Altafulla. Fou el cap de Comunió Tradicionalista a la província de Tarragona i com a tal elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898 i 1901. Dins el seu partit fou dels dirigents que donaren suport a l'aliança amb Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907.

↑ de Paula 1887, p. 54.
↑ Segons Salvador Bofarull a Un príncipe español en la Guerra Ruso-Japonesa 1904-1905, p. 55, accessible aquí, el grup era formar per Carles VII, Suelves i dos "assistents espanyols" anònims; de Paula 1887, p. 54, menciona, a part del pretendent, només Suelves i un “general Boet”
↑ de Paula 1887, pp. 54-55.

Agustín Fernández Escudero, El marqués de Cerralbo (1845-1922): biografía politica [PhD thesis], Madrid 2012
Joan Prats i Salas, Carlisme i caciquisme: Josep de Suelves, marquès de Tamarit, cap carlí de les comarques de Tarragona (1891-1918), [in:] Estudis altafullencs 16 (1992), pp. 123–140
Salvador-J. Rovira i Gómez, Joan de Montserrat Olim de Suelves, sisé marqués de Tamarit (1761-1844), [in:] Estudis Altafullencs 26 (2002), pp. 23–42
Salvador-J. Rovira i Gómez, Els Suelves vuitcentistes, [in:] Estudis Altafullencs 31 (2007), pp. 109–124
Salvador-J. Rovira i Gómez, Els nobles de Tortosa (s. XIX) s.l. 2008, ISBN 9788497913317.
Carmen de Suelves y de Goyeneche, Orígenes de la casa de Montserrat de los marqueses de Tamarit según datos históricos y originals que obran en el archivo de la casa, Algeciras 1942