Joseph Eugène Schneider

Joseph Eugène Schneider
	;
Biografia
Naixement	29 març 1805 ; Bidestroff (França)
Mort	27 novembre 1875 (70 anys); 9è districte de París (França)
Sepultura	Le Creusot
Président du Corps législatif (fr)
	2 abril 1867 – 4 setembre 1870 ; ← Alexandre Colonna Walewski – Jules Grévy →
Batle de Le Creusot
	1866 – 1870 ; ← Alfred Deseilligny – Jean-Baptiste Dumay →
President Comité des forges (en)
	1864 – 1868
Regent del Banc de França
	1854 – 1875 ; ← Anselme Halphen (en) – Ernest Goüin →
President Consell General de Saona i Loira
	1852 – 1869
Ministre de l'Agriculture et du Commerce (fr)
	24 gener 1851 – 10 abril 1851 ; ← Louis Bernard Bonjean – Louis Buffet → ; Membre del gabinet: Petit ministère of 1851 (en)
Député de Saône-et-Loire (fr)
	13 setembre 1845 – 4 setembre 1870 ; ← Adolphe Schneider
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	polític, empresari, fabricant
Membre de	Cercle des chemins de fer (en)
Família
Família	Schneider family (en)
Cònjuge	Constance Le Moine des Mares
Fills	Félicie Schneider, Henri Schneider
Pares	Antoine Schneider i Anne-Catherine Durand
Germans	Clémence Schneider; Adolphe Schneider
Premis
	Gran Creu de la Legió d'Honor; medalla d'or de Bessemer; llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel ;

Joseph Eugène Schneider,^[1] (29 de març de 1805, a Bidestroff - 27 de novembre de 1875, a París) va ser un industrial i polític francès, fundador de la dinastia dels metal·lúrgics dels Creusot.

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel.

Biografia

Fill d'Antoine Schneider (1759-1828), notari reial i conseller general de la Moselle i d'Anne-Catherine Durand,^[2] però aviat es quedà orfe, cosí germà del general Virgile Schneider, i germà menor d'Adolphe Schneider, Eugène Schneider començà a treballar modestament a una casa de comerç de Reims, després a la banque Seillière.^[3] Als vint anys ja va dirigir les forges de Bazeilles.^[3]

Quan el seu germà Adolphe va ser nomenat director general del Creusot (1833), Eugène Schneider, va dirigir Schneider et Cie el 1836. L'any següent es casà amb Clémence Lemoine des Mares, filla del diputat Gilles Lemoine des Mares, un ric banquer i neta del baró André Poupart de Neuflize (1752-1814). Van tenir una filla, Félicité (casada amb el ministre Alfred Deseilligny), i un fill, Henri. El 1845, el seu germà Adolphe Schneider morí,^[4] Joseph-Eugène va ser elegit conseller general del cantó de Couches i Montcenis.

El 1864, va ser el primer president de la banca Société générale.^[5] Va ser batlle de Creusot des de 1866 fins a 1870. També va ser president de l'Assemblée nationale française de 1867 a 1870.

Va obtenir la Grand-croix de la Légion d'honneur.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Eugène Schneider

Jean-Louis Beaucarnot, Les Schneider, une dynastie, Hachette Littérature, 1987
Elvire de Brissac, Ô dix-neuvième !, Grasset, prix Femina essai, 2001
Elvire de Brissac, Il était une fois les Schneider, 1871-1942, Grasset, 2007
Dominique Schneidre, Les Schneider, Le Creusot, Fayard, 1995
Dominique Schneidre, Fortune de mère, Fayard, 2001
Les Schneider, Le Creusot, une famille, une entreprise, une ville, 1836-1960, catalogue de l'exposition

Notes i referències

↑ anomenat de vegades Eugène I Schneider per a distingir-lo del seu descendent.
↑ Joseph Antoine Roy, Histoire de la famille Schneider et du Creusot, M. Rivière, 1965, p. 19
↑ ^3,0 ^3,1 Joseph Antoine Roy, op. cit., p. 20
↑ Site de l'Assemblée nationale
↑ Agnès D'Angio, op. cit., p. 44

[1] t de vegades Eugène I Schneider per a distingir-lo del seu descendent.

[2] Joseph Antoine Roy, Histoire de la famille Schneider et du Creusot, M. Rivière, 1965, p. 19

[Roy20-3] 3,0 ^3,1 Joseph Antoine Roy, op. cit., p. 20

[4] Site de l'Assemblée nationale

[5] Agnès D'Angio, op. cit., p. 44

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]