Vés al contingut

Joseph Juste Scaliger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joseph Justus Scaliger)
Plantilla:Infotaula personaJoseph Juste Scaliger
Imatge
(1597) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1540 Modifica el valor a Wikidata
Agen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1609 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Leiden (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaLeiden (1593–1609)
Ginebra (1572–dècada del 1590)
París (1558–1562)
Bordeus (1552–1558) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCalvinisme i Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (1558–1562)
Collège de Guienne (1552–1558)
Collège de France Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAdrien Turnèbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCronologia, filologia, història, poètica, matemàtiques, astronomia i teologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leiden (1593–1609) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, erudit clàssic, poeta, numismàtic, filòleg, professor d'universitat, arqueòleg, traductor, escriptor, chronologist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1593–1609)
Universitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Dorat, Adrien Turnèbe, Joan Gelida, Jacques Cujas i Élie Vinet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJan Johannes Rutgers (en) Tradueix i Daniel Heinsius Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaI. R. Batavus
Nicolas Vincent
Yvo Villiomarus
Joannes Rutgers
Nicolaus Vincentius Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralThomas Erpenius Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGiulio Cesare Scaligero Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 agost 1572-5 octubre 1572Massacre del dia de Sant Bartomeu Modifica el valor a Wikidata

Joseph Juste Scaliger o Joseph Justus Scaliger (Agen, 4 o 5 d'agost de 1540 - Leiden, 21 de gener de 1609),[1] erudit francès, poliglota, realitzà la traducció i l'edició crítica de nombroses obres de la cultura grecollatina i fou un dels primers a establir una cronologia comparada per a totes les cultures de l'antiguitat.

Per l'edició de texts antics, per les anotacions, comentaris i crítiques, pels seus treballs matemàtics i astronòmics, Joseph Scaliger és considerat com una de les figures més rellevants de la vida intel·lectual del darrer terç del segle xvi.[2]

Biografia

[modifica]

Família, joventut i estudis

[modifica]

Joseph Scaliger neix a Agen, municipi de la regió occitana de la Guiana, a la matinada del 5 d'agost de 1540. Els seus pares foren el metge i erudit Julius Caesar Scaliger, d'origen italià, i Andiette de Roques Lobejac, procedent d'una família prominent del país. Fou el desè fill i tercer xic d'una nombrosa família de quinze germans. El 1551, amb onze anys, és enviat a estudiar, juntament amb els seus germans Leonard i Jean Constant, a l'escola de Guiena de Burdeus, dirigida per Jean Gelida, on tingué com a professors a Marc Antoine Muret i George Buchanan.[3][4][5]

Després de tres anys estudiant a Burdeus, en 1555, un brot pestífer obliga els germans Scaliger a tornar a Agen. Joseph es converteix en secretari de son pare i, aquest, li fa copiar els versos per ell compostos i, cada dia, l'obliga a escriure una declamació sobre un assumpte històric. Així anà perfeccionant l'ús del llatí.[3][5] El tracte diari amb la professió del seu pare el porta a desenvolupar la seva afició per l'anatomia i botànica.[6]

Poc després de morir son pare, a finals de 1558, Joseph es trasllada a París on romandrà quatre anys a la universitat. Comença amb l'estudi del grec amb Adrien Turnèbe, un dels màxims hel·lenistes del moment, però després d'uns mesos sense avançar en l'aprenentatge decideix aprendre el grec per si mateix, aconseguint un perfecte domini en dos anys. Seguidament, pel consell de l'orientalista Guillaume Postel, aprèn hebreu, àrab, fenici, etíop, siríac i persa, sense l'ajuda de cap professor.[7][8][9] Del seu pas per París, fou l'hel·lenista Jean Dorat el professor que més el va influenciar.[3]

En 1562, amb l'ajut de dos eminents pastors protestants, Pierre Viret i Antoine de Chandieu, abraça la reforma,[10] que exterioritzarà en els anys següents, durant els seus viatges.[3]

Amic i company de Louis de Chasteigner

[modifica]
Louis de Chasteigner, baró de Preuilly, senyor de la Roche-Posay i d'Abain.

L'any 1563, mitjançant la intervenció de Jean Dorat, entra en contacte amb Louis de Chasteigner de la Roche-Posay, ambaixador de França a Roma, en qualitat de company de viatge, secretari i preceptor dels seus fills, però sense unes funcions concretes i amb molta llibertat d'acció.[11] En aquesta companyia visita Roma, on es retroba amb el seu antic professor Antoine Muret, qui el posa en contacte amb erudits romans. Des de Roma realitza diversos viatges per Itàlia, entre altres llocs, a Verona, pretès bressol de la seva família, i els aprofita també per a recollir un gran nombre d'inscripcions llatines.[12] També visiten, entre 1564 i 1565, Anglaterra i Escòcia. Després recorren, durant tres anys, les distintes possessions dels Chasteigner a França.[3] D'aquests anys és la seva primera edició De lingua latina (1565) de Marc Terenci Varró. Participa, en el bàndol hugonot, en la segona i la tercera —1567-1568 i 1569-1570, respectivament— de les guerres de religió a França.[6]

Cansat de les lluites civils a França es retira l'any 1570 a Valença invitat pel professor de dret i eminent jurista Jacques Cujas. Allà roman tres anys estudiant jurisprudència i compartint estudis filològics amb el mateix Cujas.[3] Allà coneix a l'historiador i polític Jacques-Auguste de Thou i a Jean de Monluc, bisbe de la ciutat. Mitjançant la recomanació de Cujas fou nomenat, en 1572, secretari de Jean de Monluc per a acompanyar-lo en una missió diplomàtica per a aconseguir l'elecció del duc d'Anjou, futur Enric III de França, com a rei de Polònia. Abans de sortir cap a Polònia fa un viatge ràpid a Agen per a preparar l'edició dels Appendix atribuïts a Virgili i, després, es trasllada a Estrasburg per a esperar el bisbe. Mentre espera la seva arribada s'assabenta de la Massacre del dia de Sant Bartomeu i decideix refugiar-se a Ginebra.[13][14]

Arribat a Ginebra a l'agost de 1572, la universitat li ofereix una càtedra de filosofia: explica l'Organon d'Aristòtil i el De finibus bonorum et malorum de Ciceró. No obstant això, no li agrada donar classes i li molesta la insistència dels predicadors fanàtics en una universitat centrada en la teologia i, així, decideix tornar a França. De tota manera, el període ginebrí fou fructífer i en aquesta ciutat acaba les Ausonianarum lectionum i realitza la major part de l'edició crítica de l'obra De verborum significatione de Marc Verri Flac i Sext Pompeu Fest.[3][13]

El 1574 torna amb el seu company Louis de Chasteigner a la Roche-Posay, a prop de Tours. Es mou per les diverses possessions de la família Chasteigner en el Poitou i el Llemosí,[11] o viatja pel sud de França, gràcies a la independència econòmica aconseguida per l'herència familiar, seguint els esdeveniments de les guerres de religió i, de vegades, intervé com a guàrdia o participa en alguna expedició militar. Tot i les dificultats per accedir a una biblioteca en condicions i en un ambient poc propici a l'estudi i la investigació, Joseph Scaliger segueix preparant i publicant edicions crítiques de clàssics grecollatins,[3][13][15] entre altres, la poètica de Catul, Tibul i Properci i, també, un manual de cirurgia d'Hipòcrates en el qual col·labora el metge François de Saint-Vertunien, amb qui mantindrà una forta amistat i el qual anirà recollint materials diversos, orals i escrits, relatius a Scaliger i molts anys més tard, el 1669, els publicarà sota el títol de Prima Scaligerana.[16]

Després de l'edició d'un poema de Marc Manili, el 1579, sobre astronomia i cosmologia, comença a preparar la seva obra més important, un tractat sobre cronologia comparada, De emendatione temporum (1583), que assoleix un gran ressò, fou reeditat i completat diverses vegades pel mateix autor i, les seves dades, disputaran les conclusions del calendari gregorià establit l'any anterior al món catòlic.[17]

Leiden, entre l'exili i el reconeixement

[modifica]
Edifici de l'Acadèmia en Rapenburg (Universitat de Leiden).

Justus Lipsius, el 1590, deixa la càtedra d'Història Romana i Antiguitats de la Universitat de Leiden que havia ocupat durant dotze anys, per a reconciliar-se amb l'església catòlica. Amb aquesta deserció, els Estats Generals dels Països Baixos pensen en Josep Scaliger per a substituir-lo i, a finals de 1591, li ho comuniquen al rei de França perquè ho autoritze. Per aquell temps se li ofereix ésser preceptor d'Enric II, príncep de Condé, pertanyent a una de les més prominents famílies nobiliàries franceses.[18] Tot i que refusa les dues ofertes, a poc a poc canvia de parer respecte a Leiden i, a finals de 1593, després d'haver acceptat pertànyer a la universitat, arriba a les Províncies Unides.[19]

Les condicions que li ofereixen a Scaliger per a integrar-se a la universitat són generoses: queda exempt d'assistir a càtedra, està obligat a residir a Leiden i a publicar a les Províncies Unides, tant la reedició del que ja havia publicat abans com l'edició de les seves obres futures,[20] percebent un bon sou. L'ambient també li és favorable i, així, des d'aquesta posició privilegiada governa el món literari i erudit de les terres neerlandeses, es rodeja d'alguns amics com Janus Dousa i els seus fills Janus i Franciscus i forma un grup de deixebles, entre els quals destaquen Hugo Grotius, en el seu curt període d'estudiant a la universitat, i Daniel Heinsius, qui acaba convertint-se en el seu amic més íntim, el qual editarà quan mor Scaliger la seva obra inèdita.[21]

De tota manera, al febrer de 1597, en una carta enviada a Isaac Casaubon, amb qui mantenia una relació epistolar des de 1594, li comenta el seu sentiment d'exiliat després de tres anys vivint a Leiden, quan diu:[22]

« Nam quid de illo homine judicare debes, qui in Nitiobrigidus praedia sua habet, in Turonibus libros, in Batavis larem?. »
« De fet, què has de jutjar d'un home, si en Agen estan les seves terres, en la Turena els seus llibres i en els Països Baixos sa casa?. »

En aquest període Josep Scaliger treballa en diverses obres al mateix temps. Retoca i amplia el seu De emendatione temporum, anota l'Oneirocriticon d'Astrampsicus, prepara una obra sobre el llinatge de la seva família, una edició de la Crónica d'Eusebi de Cesarea, una traducció llatina dels epigrames d'Agàties, les traduccions al grec de les Sententiae de Publili Sirus i de les Disticha de moribus ad filium de Dionisi Cató, una altra traducció llatina de l'Alexandra de Licòfron i col·labora amb Jan Gruter en la preparació de les Inscriptiones antiquae totius orbis Romani.[23]

L'arrogància i el sarcasme que utilitza per a defensar-se dels seus adversaris li crea molts enemics, i la publicació en 1594 d'un llibre sobre el seu llinatge on defensa ésser descendent directe dels prínceps de Verona, serveix els seus contrincants per atacar-lo i intentar deixar-lo en ridícul. Mor a Leiden el 21 de gener de 1609, cinc mesos després d'haver contestat a Caspar Schoppe, qui atacava els seus pretesos orígens familiars.[21]

La seva rellevància queda palesa amb les diverses oracions fúnebres que es van compondre i publicar, al poc de morir, com la del seu deixeble i amic, Daniel Heinsius,[24] o del seu company en la Universitat de Leiden, Dominique Baudius.[25] O per l'interès a publicar, seixanta anys després de la seva mort, dos reculls de converses i altres escrits, recopilats pels seus amics François de Saint-Vertunien i Jean de Vassan, que es coneixen com a Scaligerana.[26][27]

Obra

[modifica]

De les diferents categories en què es pot englobar l'obra de Joseph Scaliger —el qual en totes les publicacions afegeix al seu nom la condició de fill de Julius Caesar, palesant l'admiració pel seu pare; excepte en unes poques ocasions en què utilitza els pseudònims Yvo Villiomarus, Nicolaus Vincentius i Janus Rutgersius—,[28] destaquen dues: l'edició científica o crítica textual del món grecollatí, amb edicions que han estat seguides i estudiades pels filòlegs de generacions posteriors; i els seus estudis sobre la cronologia, que van des de l'edició de l'Astronomicon de Marc Manili, passant pel seu De emendatione temporum, i culminant amb l'edició de la Crònica d'Eusebi de Cesarea,[29] que sobresurt de l'àmbit filològic per a significar el començament de la comprensió moderna de la relació entre els nombrosos calendaris del món antic.[30][31][32]

En els seus treballs investiga sistemes antics de determinació d’èpoques, calendaris i càlculs del temps aplicant l'obra de Nicolau Copèrnic i d'altres científics moderns, revela els principis darrere d'aquests sistemes.va revolucionar les idees percebudes de la cronologia antiga demostrant que la història antiga no es limita a la dels grecs i els romans, sinó que també comprèn la de els perses, els babilonis i els egipcis, fins llavors descuidats, i el dels jueus, fins llavors tractats a part; i que les narracions històriques i els fragments de cadascun d'aquests, i els seus diversos sistemes de cronologia, s'havien de comparar críticament, distingint-lo dels estudiosos contemporanis, que no van apreciar la seva innovació.[33]

Edicions i/o traduccions

[modifica]

Clàssics llatins

[modifica]
De lingua latina (1565) de Varró.

Clàssics grecs

[modifica]
  • Alexandra (1566) de Licòfron, en col·laboració amb Willem Canter.[46]
  • In Homeri vitam ex Herodoto notae i In Matronis parodiarum fragmentum notae, notes incloses a Homeri et Hesiodi certamen (1573).[47]
  • In Empedoclis et aliorum carmina notae, notes incloses a Poesis philosophica (1573).[48]
  • Àiax (1573) de Sòfocles.[49]
  • De capitis vulneribus (1578) d'Hipòcrates.[50]
  • Agathiae Epigrammata traduïts al llatí en col·laboració amb Johan van der Does, i inclosos en De imperio et de rebus gestis Iustiniani d'Agàties (1594).[51]
  • Astrampsychi oneirocriticon à Jos. Scaligero digestum & castigatum. Græce et latine, inclòs a Oracula metrica (1599).[42][52]
De emendatione temporum (1583).
  • Στρωματεύς παροιμιών έμμετρος [Strōmateus paroimiōn emmetrōn] = Stromateus proverbiorum graecorum (1600).[42][53][54]
  • Thesaurus temporum (1606) d'Eusebi de Cesarea.[55]
  • Coniectanea, inclosa en Animadversionum liber in Nonni Dionysiaca (1610).[56]
  • Orphei poetae vetustissimo initia sive hymni sacri ad musaeum, versibus antiquis latine expressi (1610).[57]
  • Selecta epigrammata e graecorum florilegio (1610).[57]
  • Carmina nonnulla Theognidis et aliorum (1615).[58]

Clàssics àrabs

[modifica]
  • Proverbiorum Arabicorum centuriae duae (1614).[59]

Història i ciències afins

[modifica]
  • Ausonianarum lectionum (1574).[60]
  • Epistola adversus barbarum, ineptum et indoctum poema Insulani, patroniclientis Lucani (1582).[61]
  • De emendatione temporum (1583).[62]
  • Epistola de vetustate et Splendore gentis Scaligerae (1594).[63]
  • Hippolyti Episcopi Canon Paschalis.[64]
  • Elenchus utriusque Orationis chronologicae Davidis Parei (1607).[65]
  • Diatriba de decimis in lege Dei (1610).[57]
  • Notitia gallicae item, super appellationibus locorum aliquoset gentium apud Caesarem eiusdem notae (1610).[57]
  • De Thesi quadam chronologica, iudicium (1610).[57]
  • Expositio numismatis argentei Constantini Imp. Byzantini (1610).[57]
  • Discours sur quelques particularitez de la milice romaine (1610).[57]
  • De re nummaria antiquorum dissertatio (1616).[66]

Matemàtiques

[modifica]
Mesolabium (1594).
  • Ciclometrica elementa duo (1592?, 1594).[67]
  • Appendix ad Cyclometrica (1594).[68]
  • Mesolabium (1594).[69]
  • De aequinoctiorum anticipatione diatriba (1613).[70]

Literatura

[modifica]
  • Animadversiones in Melchioris Guilandini commentarium in tria C. Plinii de Papyro capita libri XIII' (1610).[57]
  • Diatribae De Europaeorum linguis, item De hodiernis Francorum, nec non De varia literaturam aliquot pronuntiatione (1610).[57]
  • In Q. Annaei Senecae Tragoedias animadversiones (1610).[57]
  • Asinii Cornelii Galli elegia et Epigrammata cum animadversiones (1610).[57]
  • Quaedam in Cyplopem Euripidis carptim animadversa (1610).[57]
  • De arte critica diatriba (1619).[71]
  • Loci cuiusdam Galeni difficillimi explicatio doctissima (1619).[72]

Poesia

[modifica]
  • Epicedium in obitum Iani Dousae filii (1598).[73]
  • In Claudii Puteani V. C. et senatoris parisiensis mortem, carmen (1605).[42]
  • In Christophori Thuani V. C. et parisiensis senatus quondam principis amplissimi obitum, elegia (1605).[42]
  • In Ioannis Thuani, regis consiliarii et libellurum supplicum in regia magistri obitum, elegia (1605).[42]
  • Epicedia in obitum clarissimi & summi viri Justi Lipsii (1607).[74]
  • In Aeschyli Prometheum a Q. S. Fl. Christiano conversum (1610).[57]
  • Poemata quaedam et epigrammata (1610).[57]
  • Silva variarum carminum (1615).[54]
  • Encomia librorum (1615).[54]
  • Funebria (1615).[54]
  • Iambi gnomici (1615).[54]
Hypobolimaeus (1608).

Escrits polèmics

[modifica]
  • Epistola ad Stephanum Naudinum Bersuriensem (1578).[75]
  • In locos controversos Roberto Titii (1586).[76]
  • Epistola in Fabium Paulinum (1587).[77]
  • Elenchus Trihaersii Nicolai Serarii; ejus in ipsum Scaligerum animadversiones confutatae; ejusdem delirium fanaticum et impudentissimum mendacium, quo Essenos monachos christianos fuisse contendit, validissimis argumentis elusum (1605).[78] Contestació a l'atac de Nicolaus Serarius en el Trihaeresium (1604), a la qualificació intel·lectual de Scaliger.[79]
  • Confutatio stultissimae Burdonum fabulae autore I.R. Batavo, juris studioso (1608).[80] En contestació a l'atac de Caspar Schoppe, en l'Scaliger Hypobolimaeus (1607), contra l'Epistola de vetustate et Splendore gentis Scaligerae.[81]

Epistolari

[modifica]
  • Epistolae XLIII, ad diversos (1610).[57]
  • Letres touchant l'explication de quelques medailles (1610).[57]
  • Epistolae omnes (1627).[82]
  • Lettres françaises inédites (1879).[83]
  • The Correspondence of Joseph Justus Scaliger (2012).[84] 1669 cartes enviades per Scaliger o rebudes per ell.

Miscel·lània

[modifica]
  • Opuscula diversa graeca et latina (1605).[85]
  • Opuscula varia (1610).[86]
  • Poemata omnia (1615), amb tres parts: la primera amb obra pròpia, la segona, amb poemes de poetes llatins traduïts al grec, i la tercera, amb poemes de poetes grecs traduïts al llatí.[87]
  • Scaligerana. Recull de converses i altres materials relatius a Scaliger, publicades en dues parts: Prima Scaligerana (per a materials compresos entre 1574 i 1596) i Secunda Scaligerana (entre 1604 i 1606).[26][88][89][90]

Altres

[modifica]
  • Discours de la junction des mers, du dessechement des marais et la reparation des rivieres, pour les rendre navigables (1610).[57]

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ Asimov, Isaac. «Escalígero, Joseph Justus». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 79. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Wild 1996: p. 115.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Sandys 1911: p. 284.
  4. ↑ Bernays 1964: p. 31.
  5. ↑ 5,0 5,1 Nisard 1852: p. 152
  6. ↑ 6,0 6,1 Aa 1874: p. 162.
  7. ↑ Bernays 1964: pp. 34-36.
  8. ↑ Heinsius 1915: p. 6.
  9. ↑ Nisard 1852: pp. 158-159.
  10. ↑ Nisard 1852: p. 161.
  11. ↑ 11,0 11,1 Wild 1996: p. 116.
  12. ↑ Aquestes inscripcions, anys més tard, li les va regalar al filòleg Jan Gruter, quan aquest preparava una obra sobre aquesta matèria (Nisard 1852: pp. 163 i 242)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Aa 1874: p. 163.
  14. ↑ Nisard 1852: pp. 164-166.
  15. ↑ Nisard 1852: pp. 194-195.
  16. ↑ Wild 1996: p. 118.
  17. ↑ Nisard 1852: pp. 204-212.
  18. ↑ Revius 1624: pp. 1-5.
  19. ↑ Nisard 1852: pp. 221-229.
  20. ↑ Nisard 1852: p. 230.
  21. ↑ 21,0 21,1 Sandys 1911: p. 285.
  22. ↑ Bernays 1964: pp. 172-173. Tret de l'Epístola XLII, p. 157, de les Epistolae omnes de Scaliger.
  23. ↑ Nisard 1852: pp. 241-242.
  24. ↑ Heinsius 1609.
  25. ↑ Baudius 1609.
  26. ↑ 26,0 26,1 Delatour 1998.
  27. ↑ Wild 1996.
  28. ↑ Per a trobar les seves obres publicades s'ha utilitzat la bibliografia disponible (Niceron 1733: pp. 286-315; Bernays 1864: pp. 238-307.), els catàlegs digitals Wordcat i USTC, i el repositori europeu Europeana.
  29. ↑ Nisard, Charles. [Le triumvirat littéraire au XVIe siècle : Juste Lipse, Joseph Scaliger et Isaac Casaubon ] (en francès). París: Amyot, 1852, p. 241-242. 
  30. ↑ «Scaliger's Works» (en anglès). Research Projects: Scaliger. The Warburg Institute, University of London, School of Advanced Study. Arxivat de l'original el 2015-04-21. [Consulta: 16 març 2015].
  31. ↑ Muñoz Box 2011: pp. 252-286.
  32. ↑ Muñoz Box 2013.
  33. ↑ Christie, Richard; Sandys, John. «Scaliger». A: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (en anglès). vol.24. 11a ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 284–286. 
  34. ↑ Varró, Marc Terenci; Scaliger, Joseph Juste (ed.). Coniectanea in M. Terentium Varronem De lingua Latina (en llatí). Parísiis: Ex officina Rob. Stephani typographi regii, 1565 [Consulta: 7 març 2015]. 
  35. ↑ Virgili Maró, Publi; Scaliger, Joseph Juste (ed.). Pvblii Virgilii Maronis Appendix : Cum supplemento multorum antehac nunquam excusorum Poematum veterum Poetarum : Josephi Scaligeri in eandem Appendicem commentarii et castigationes (en llatí). Lvgdvni (Lió): Apvd Guliel. Rovillivm, 1573 [Consulta: 7 març 2015]. 
  36. ↑ Varró, Marc Terenci; Scaliger, Joseph Juste (ed.). M. Terrentii Varronis opera quae supersunt : In lib. de Ling. Lat., coniectanea Iosephi Scaligeri, recognita et appendice aucta : In libros de re rust. Notae eiusdem Iof. Scal. non antea editae : His adiuncti fuerunt Adr. Turn. comment.in lib. De lingua latina; cum emendationibus Ant. Augustini; item P. Victorii, castigationes in lib. De re rustica (en llatí). Exudebat Hen. Stephanus, 1573 [Consulta: 7 març 2015]. 
  37. ↑ Verri Flac, Marc; Fest, Sext Pompeu; Scaliger, Joseph Juste (ed.). M. Verrii Flacci quae extant et Sex. Pompei Festi De verborum significatione libri XX; Iosephi Scaligeri Ivlii Caesaris f. in eosdem libros castigationes, recognitae et auctae (en llatí). Lvtetiae (París): Apud Mamertum Patissonium, in officina Rob. Stephani, 1576 [Consulta: 8 març 2015]. 
  38. ↑ Catul; Tibul; Properci; Scaliger, Joseph Juste (ed.). Catvlli, Tibvlli, Properti nova editio. Iosephus Scaliger Iul. Caesaris f. recensuit. Eiusdem in eodem castigationum liber (en llatí). Lutetiae (París): Apud Mamertum Patissonium in officina Rob. Stephani, 1577 [Consulta: 10 març 2015]. 
  39. ↑ Manili, Marc; Scaliger, Joseph Juste (ed.). Iosephi Scaligeri, Iul. Caesaris F., in Manili quinque libros Astronomicon, commentarivs et castigationes (en llatí). Lvtetiae (París): Apud Mamertum Patissonium, typographum regium, in officina Rob. Stephani, 1579 [Consulta: 2 març 2015]. |
  40. ↑ Lucà, Marc Anneu; Bersman, Gregor (ed.). M. Annaei Lucani de Bello civili, vel Pharsaliae libri decem (en llatí). Lipsiae (Leipzig): Imprimebant haeredes J. Steinmanni, 1589. 
  41. ↑ Sirus, Publili; Cató, Dionisi; Planudes; Maximus (ed. i trad.), Joseph Juste (ed. i trad.); Scaliger. Publii Syri mimi Selectae sententiae. Dionysii Catonis Distcha de moribus, cum versione graeca Planudis, paribus versibus, Sententiae Publianae totidem versibus graecis, et quaedam Catonis Disticha graece (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, 1598 [Consulta: 16 març 2015]. 
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 Inclòs a l'Opuscula diversa graeca et latina.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Inclòs al llibre Poemata graeca, versa et lat. ital. et gall. del volum Poemata omnia (1615).
  44. ↑ Marcial, Marc Valeri; Scaliger, Josep Juste (ed. i trad.). Florilegium Epigrammatum Martialis (en llatí i grec). Lutetiae (París): Ex typographia Roberti Stephani, 1907 [Consulta: 15 març 2015]. 
  45. ↑ Sèneca, Luci Anneu; Scaliger, Joseph Juste (ed.); Heinsius, Daniel (ed.). L. Annaei Senecae et aliorum Tragoediae serio emendatae (en llatí). Lvgdvni Batavorum (Leiden): Impensis Iohannis Orlers, And. Cloucq, et Iohannis Maire, 1611 [Consulta: 16 març 2015]. 
  46. ↑ Licofront; Canter, Willem (ed. i trad.); Scaliger, Joseph Juste (ed. i trad.). Lykophronos tou Chalkideos Alexandra = Lycrophronis Chalcidensis Alexandrae, sive Cassandrae uersiones duae; una ad uerbum, à Gulielmo Cantero: altera carmine expressa, per Iosephum Scaligerum, Iulii F. Annotationes in priorem versionem, Gulelmi Canteri: quibus loca difficiliora partim è Scholijs Graecis, partim ex alijs Scriptoribus explicantur. Huc accessit, epitome Cassandrae Graecolatina, carmine Anacreontio: Eodem autore (en grec i llatí). Basileae (Basilea): Per Ioannem Oporinum, & Petrum Pernam, 1566 [Consulta: 10 març 2015]. 
  47. ↑ Homer; Hesiode; Matró; Estienne, Henri (ed.). Homeerou kai Heesiodou agon = Homeri et Hesiodi certamen. : Nunc primùm luce donatum. Matronis et aliorum parodiae, ex Homeri versibus parua immutatione lepidè detortis consutae. Homericorum heroum epitaphia. : Cum duplici interpretatione Latina (en grec i llatí). [Genevae] (Ginebra): Excudebat Henr. Stephanus, 1573, pp. 177-179 [Consulta: 10 març 2015]. 
  48. ↑ Empèdocles; Parmènides; Jenòfanes; Cleantes; Timó; Epicarm; Orfeu; Heràclit; Demòcrit; Henri Estienne (ed.). Poiesis philosophos = Poesis philosophica, vel saltem, Reliquiae poesis philosophicae, Empedoclis, Parmenidis, Xenophanis, Cleanthis, Timonis, Epicharmi; adiuncta sunt Orphei illius carmina qui à suis appellatus fuit "o deologos"; item, Heracliti et Democriti loci quidam, et eorum epistolae (en grec i llatí). [Genevae] (Ginebra): Excudebat Henr. Stephanus, 1573, pp. 216-219 [Consulta: 9 març 2015]. 
  49. ↑ Sòfocles; Scaliger, Joseph Juste (trad.). [Sophokleous Aias Mastigophoros]. Sophoclis Ajax Lorarius, carmine translatus per Josephum Scaligerum Julii filium : [Ionnou Gardesiou] : Ejusdem in eundem qui Lycophronis Cassandram, Aeschyli Eumenidas ac postremo Sophoclis Ajacem latinis versibus transtulit (en grec i llatí). Parísiis (París): Apud J. Benendatum, 1573. 
  50. ↑ Hipòcrates; Saint-Vertunien, François de (ed. i trad.); Scaliger, Joseph Juste (ed.). Hippocratis Coi De capitis Vulneribus liber, Latinitate donatus a Francisco Vertuniano Doctore Medico Pictaviensi. Eiusdem Fr. Vertuniani Commentarius in eundem. Eiusdem Hippocratis textus Graecus a Josepho Scaligero Jul. Cae. F. castigatus, cum ipsius Scaligeri Castigationum suarum explicatione (en grec i llatí). Lutetiae (París): Apud Mamertum Patissonium Typographum Regium, in officina Roberti Stephani, 1578 [Consulta: 10 març 2015]. 
  51. ↑ Agàties; Vulcanius, Bonaventura (ed. i trad.). De imperio et de rebus gestis Iustiniani imperatoris libri quinqui (en grec i llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1594 [Consulta: 16 març 2015]. 
  52. ↑ Opsopaeus, Johannes (ed.); Scaligeri, Joseph Juste (ed.). Oracula metrica Jovis, Apollinis, Hecates, Serapidis, et aliorum deorum ac vatum tam virorum quam feminarum (en llatí i grec). Parísiis (París): s.e., 1599 [Consulta: 16 març 2015]. 
  53. ↑ Scaliger, Josep Juste (ed.). Stromateus proverbiorum graecorum versibus conceptorum (en grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex typographeio Ioannis Patii, 1600 [Consulta: 16 març 2015]. 
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 54,4 Inclòs al llibre Poemata propria, latina et graeca del volum Poemata omnia (1615).
  55. ↑ Eusebi de Cesarea; Scaliger, Joseph Juste (ed. i trad.). Thesaurus Temporum Eusebii Pamphili Cesareae Palaestinae Episcopi (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Excudebat Thomas Basson, 1606 [Consulta: 16 març 2015]. 
  56. ↑ Nonnos; Cunaeus, Petrus (ed.); Heinsius, Daniel (ed.). Animadversionum liber in Nonni Dionysiaca (en llatí i grec). 1610: Ex officina Ludovici Elzeviri [Consulta: 16 març 2015]. 
  57. ↑ 57,00 57,01 57,02 57,03 57,04 57,05 57,06 57,07 57,08 57,09 57,10 57,11 57,12 57,13 57,14 57,15 57,16 Inclòs a l'Opuscula varia (1610).
  58. ↑ Inclòs al llibre Poemata latina versa e Graeco del volum Poemata omnia (1615).
  59. ↑ Scaliger, Josep Juste (ed. i trad.); Erpenius, Thomas (ed.). Kitab al-amthal sev Proverbiorum Arabicorum centuriae duae, ab anonymo quodam Arabe collectae & explicatae : cum interpretatione latina et scholiis (en àrab i llatí). Leidae: In Officina Raphelengiana, 1614 [Consulta: 16 març 2015]. 
  60. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Avsoniarvm lectionvm libri duo : Ad optimum et eruditissimum virum Eliam Vinetum Santonem (en llatí). Lugduni (Lió): Apud Ant. Griphium, 1574 [Consulta: 8 març 2015]. 
  61. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Epistola adversus barbarum, ineptum et indoctum poema Insulani, patroniclientis Lucani (en llatí). Lutetiae (París): Apud Mamertum Patissonium Typographum Regium, in officina Rob. Stephani, 1582 [Consulta: 10 març 2015]. 
  62. ↑ Scaliger, Josep Juste. Opus novvm De emendatione temporum in octo libros (en llatí). Lutetiae (París): Apud Sebastianum Nivellium, 1583 [Consulta: 8 març 2015].  || Scaliger, Josep Juste. Opus novvm De emendatione temporum in octo libros (en llatí). Lutetiae (París): Apud Mamertum Patissonium typographum regium, in officina Roberti Stephani, 1583 [Consulta: 8 març 2015]. 
  63. ↑ Scaliger, Josep Juste. Epistola de vetustate et Splendore gentis Scaligerae et Julii Caesaris Scaligeri vita (en llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1594 [Consulta: 12 març 2015]. 
  64. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Hippolyti Episcopi Canon Paschalis : Cvm Iosephi Scaligeri Commentario. Excerpta ex Computo Graeco Isacii Argyri de correctione Paschatis. Iosephi Scaligeri Elenchus & castigatio Anno Gregoriani (en grec i llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1595 [Consulta: 17 març 2015]. 
  65. ↑ Pareus, David; Scaliger, Joseph Juste (ed.). Elenchus utriusque Orationis chronologicae Davidis Parei, quarum secunda operis calci addita, prior vero Commentariis auctoris in Hoseam Heydelbergae excusis prostat (en llatí). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Henrici Ludovici ab Haestens, 1607 [Consulta: 17 març 2015]. 
  66. ↑ Scaliger, Joseph Juste; Snell, Wille3brord (ed.). De re nummaria antiquorum dissertatio (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Ex officina Plantiniana Raphelengii, 1616 [Consulta: 17 març 2015].  Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  67. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Cyclometrica elementa duo (en llatí i grec). Lugduni Batauorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1594 [Consulta: 11 març 2015]. 
  68. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Appendix ad cyclometrica sua: in qua asseritur quadratio circuli, contra oblatrationes quorundam, & castigantur quaedam errata in demonstrationibus cyclometricis (en llatí i grec). Lugduni Batauorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1594 [Consulta: 11 març 2015]. 
  69. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Mesolabium (en llatí i grec). Lugduni Batauorum (Leiden): Ex officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium, 1594 [Consulta: 11 març 2015]. 
  70. ↑ Scaliger, Josep Juste. De aequinoctiorum anticipatione diatriba (en llatí i grec). Lutetiae Parisiorum (París): Apud Hieronymum Dravart, 1613 [Consulta: 17 març 2015]. 
  71. ↑ Scaligeri, Josep Juste; Morsius, Joachim (ed.). De arte critica diatriba (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Excubebas Iacobus Marci, 1619 [Consulta: 16 març 2015]. 
  72. ↑ Scaligeri, Josep Juste; Morsius, Joachim (ed.). Loci cuiusdam Galeni difficillimi explicatio doctissima (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Leiden): Excubebas Iacobus Marci, 1619 [Consulta: 16 març 2015]. 
  73. ↑ Scaliger, Josep Juste. Epicedium in obitum Iani Dousae f. (en llatí). Franekerae (Franeker): Excudebat Aegidius Radaeus, 1598 [Consulta: 9 març 2015]. 
  74. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Epicedia in obitum clarissimi & summi viri Justi Lipsii (en llatí). Lugduni Batauorum: Apud Iohannem Maire, 1607. 
  75. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Nicolai Vincentii Pictaviensis chirurgi Epistola ad Stephanum Naudinum Bersuriensem. Ad dictata Jo. Martini in librum Hippocratis, De vulneribus capitis (en llatí). Coloniae [i.e. Paris]: Apud Sebastianum Faucherum, 1578. 
  76. ↑ Scaliger, Joseph Juste. Yuonis Villiomari Aremorici In locos controversos Roberto Titii animaduersorum liber (en llatí i grec). Lutetiae (París): Apud Mamertum Pattissonium, in officina Roberti Stephani, 1586 [Consulta: 15 març 2015]. 
  77. ↑ Scaliger, Josep Juste. Epistola Yvonis Villiomari aremorici in Fabium Paulinum utinensem (en llatí), 1587 [Consulta: 15 març 2015]. 
  78. ↑ Drusius, Johannes; Scaliger, Joseph Juste. I. Drvsii Responsio ad Serarivm, De tribus sectis Judaeorum. Accessit Iosephi Scaligeri Elenchus Trihaersii Nicolai Serarii; ejus in ipsum Scaligerum animadversiones confutatae; ejusdem delirium fanaticum et impudentissimum mendacium, quo Essenos monachos christianos fuisse contendit, validissimis argumentis elusum (en llatí i grec). Franequerae (Franeker): Excudebat A. Radaeus, 1605. 
  79. ↑ Nisard 1852: pp. 246-248.
  80. ↑ Inclòs a Heinsius, Daniel; Scaliger, Josep Juste. Hercvles Tvam Fidem, Sive Mvnstervs Hypobolimaevs. id est, Satira Menippea, De vita, origine, & moribus Gasperis Scioppii Franci. Accessit huic accurata Fabulae Burdoniae confutatio (en llatí). Editio secunda. Lugduni Batavorum: Ex officina Ioannis Patii, 1608 [Consulta: 13 març 2015]. 
  81. ↑ Nisard 1852: pp. 268-285.
  82. ↑ Scaliger, Josep Juste; Heinsius, Daniel (ed.). Epistolae omnes quae reperiri potuerunt nunc primum collectae ac editae : Caeteris praefixa est ea quae est De Gente Scaligera; in qua de autoris vita; et sub finem Danielis Heinsii De morte eius altera (en llatí). Lvgdvni Batavorvm: Ex officina Bonaventuræ et Abrahami Elzevir. Academ. Typograph., 1627 [Consulta: 12 març 2015]. 
  83. ↑ Scaliger, Joseph Juste; Tamizey de Larroque, Philippe (ed.). Lettres françaises inédites de Joseph Scaliger (en francès). Agen: J. Michel et Médan, 1879 [Consulta: 15 març 2015]. 
  84. ↑ Scaliger, Josep Juste; Paul Botley i Dirk van Miert (eds.). The Correspondence of Joseph Justus Scaliger (en llatí, francés, anglès, etc). 8 vol.. Genève: Droz, 2012. ISBN 9782600015523. 
  85. ↑ Scaliger, Josep Juste. Opuscula diversa, graeca et latina, partim nunquam actenus edita partim ac auctore recensita atque aucta : Cum notis in aliquot veteres scriptores (en llatí i grec). Parísiis (París): Apud Hadrianum Beys, 1605 [Consulta: 12 març 2015]. 
  86. ↑ Scaligeri, Joseph Juste. Opvscula varia antehac non edita (en llatí). Parísiis (París): Apud Ieronymvn Drovart, 1610 [Consulta: 12 març 2015]. 
  87. ↑ Scaliger, Joseph Juste; Schrijver, Pieter (ed.). Poemata omnia. Ex museio Petri Scriverii (en llatí i grec). Lugduni Batavorum (Lieden): Ex officina Plantiniana, Raphelengii, 1615 [Consulta: 12 març 2015]. 
  88. ↑ Wild 1996: p. 130.
  89. ↑ «The Scaligerana» (en anglès). Research Projects: Scaliger. The Warburg Institute, University of London, School of Advanced Study. Arxivat de l'original el 2015-04-21. [Consulta: 14 març 2015].
  90. ↑ Prima Scaligerana → Scaliger, Joseph Juste; Saint-Vertunien, François de (rec.); Le Fèvre, Tanneguy (ed.). Prima Scaligerana : nusquam antehac edita; cum praefatione T. Fabri (en llatí, francès, etc.). 3a edició. Ultrajecte (Utrecht): Apud Petrum Elzevirium, 1670 [Consulta: 14 març 2015].  || Secunda Scaligerana → Scaliger, Joseph Juste; Vassan, Jean de (rec.). Scaligerana. Editio altera, ad verum exemplar restituta, et innumeris iisque foedissimis mendis, quibus prior illa passim scatebat, diligentissimè purgata (en llatí, francès, etc.). 2a edició. Coloniae-Agrippinae (Colònia): Apud Gerbrandum Scagen, 1667 [Consulta: 14 març 2015]. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Juste Scaliger
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_Juste_Scaliger&oldid=33795816»