Joseph Kosuth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 gener 1945  (79 anys)Toledo (Ohio) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Art conceptual | ||
| Lloc de treball | Nova York Toledo Cleveland Tuntange Stuttgart Roma | ||
| Ocupació | pintor, escultor, artista conceptual, teòric de l'art, fotògraf, professor d'universitat, il·lustrador, artista visual | ||
| Gènere | Art conceptual | ||
| Moviment | Art conceptual i Art & Language | ||
| Representat per | Galeria Sean Kelly, Artists Rights Society, Margo Leavin Gallery (en)  i galeria Almine Rech | ||
| Participà en | |||
| 13 juny 1992 | Documenta IX | ||
| 19 juny 1982 | documenta 7 | ||
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
||
| Família | |||
| Fills | Noëma Kosuth | ||
 
| |||
Joseph Kosuth (Toledo, 31 de gener de 1945) és un artista conceptual estatunidenc.[1][2]
Biografia
[modifica]Estudià a Toledo (1965) i completà la seva formació a l'School of Visual Arts de Nova York. Aviat es convertí en un dels més importants líders de l'art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol tipus de producció d'obres a causa del seu caràcter ornamental. Les seves idees queden recollides en l'assaig Art after Philosophy (Studio international, 1969), en el qual cita a Marcel Duchamp i els seus objectes trobats com a veritables creadors de la revolució artística pel que fa al pas de l'aparença al concepte.[3] Enuncià el principi que una obra d'art és una tautologia, arribant a expressar que «l'art és, de fet, la definició de l'art». Aborda el tema artístic com un problema filosòfic i lingüístic, fet que l'acosta a l'Art & Language.
Format sobretot en el camp artístic, també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els mètodes de recerca proposats pels filòsofs del llenguatge Ludwig Wittgenstein i Alfred Jules Ayer. L'obra assagística de 1969, Art after Philosophy, és el seu principal manifest i el lloc on desenvolupa la base teòrica de les seves obres. Les seves creacions més conegudes porten per títol Investigacions (en referència a Wittgenstein) i consisteixen en dispositius que examinen i reclassifiquen realitats mitjançant l'ús del text, la funció del qual és explorar la naturalesa de l'art i conduir-lo a la seva desmaterialització.
Obres destacades
[modifica]
- Una i tres cadires, 1965[4]
- Four colours four words, 1966
- A four color sentence, 1967
Referències
[modifica]- ↑ «Joseph Kosuth: El arte y los conceptos» (en castellà), 08-10-2012. [Consulta: 19 abril 2019].
- ↑ «Soy artista en una época en la que la filosofía ha muerto» (en castellà). El País [Madrid], 10-03-2007. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El arte de lo cotidiano: Una y tres sillas». [Consulta: 17 febrer 2015].
- ↑ «Joseph Kosuth - One and Three Chairs (Una y tres sillas)» (en castellà). Museo Reina Sofia. [Consulta: 19 abril 2019].