Vés al contingut

Joseph Lederer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Lederer
Biografia
Naixement15 gener 1733 Modifica el valor a Wikidata
Suàbia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1796 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Ulm (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ulm
Augsburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog, teòleg, organista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Category:Lederer,_Joseph Modifica el valor a Wikidata

Joseph Lederer (Suàbia, 15 de gener de 1733 - Ulm, 22 de setembre de 1796)[1] fou un músic del monestir sud-alemany[2] de Klosterneuburg i també fou compositor.

Biografia

[modifica]

Lederer provenia de la família del teixidor J. Ulrich Lederer de Ziemetshausen. El seu nom era inicialment Anton, després va rebre el nom del monestir Josep. Va assistir a l'escola secundària del monestir dels cànons agustins "Zu den Wengen" a Ulm.[3] Després va entrar en aquest monestir i va treballar com a director musical, organista i professor de teologia. [4] De l'escola secundària monestir va crear nombrosos drames musicals.[5] Durant el primer gran viatge de la família Mozart a Europa, era molt probable que Leopold Mozart i els seus fills prodigiós es trobessin, ja que Leopold Mozart va visitar el seu amic d'Augsburg, el mestre del cor Peter Obladen, al monestir de Wengen.[6] El 1781, Lederer va publicar la col·lecció de piano "Apparatus Musicus" a l'editorial Augsburg de Johann Jakob Lotter.

Obres

[modifica]

Composicions

[modifica]
  • La fermesa, o Thomas Count Aquinas. Un Singspiel. Ulm 1766.[7]
  • Sis misses curtes, fàcils i cantables, destinades principalment als cors del país i als monestirs de dones. JJ Lotter, Augsburg 1776/1781
  • Alguna cosa de la Xina. Una opereta en 3 actes. Ulm 1777.
  • Cinc Vespres, un total de cinc altres salms que es produeixen al llarg de l'any, un Magnificat especial i un Stabat Mater, curt, fàcil, cantable. Ulm 1780.
  • Aparells Musicus (també "estoc musical") format per 18 versos, 17 preambles, minuets, trio, tres sonates i una ària en partitura completa. Lotterer, Augsburg. 1781.
  • Els joves recluten. Una estranya opereta en tres actes. Ulm 1781.
  • Cançó alta de Salomó; un Singspiel sobre l'estat de l'Església de Déu des de l'època de David fins a la fi del món. Burghausen 1788.

Escrits

[modifica]
  • Nova i senzilla manera de solmetre; a més d'altres avantatges per aprendre l'art de cantar en poc temps. Ulm 1756.
  • Diss. Apologetica de brutorum animabus. 1758 Günzburg.
  • Disculpeu-vos. de culture SS angelorum et apparitione S. Michaelis archang. a Monte Gargano. Vind. D'agost. 1761
  • Crònica de l'abadia nàutica dels cànons regulats als Wengen a Ulm, breument escrita com a convent del 28 de setembre al 5 d'octubre de 1783, celebrant el seu 600 aniversari. Augsburg 1783.
  • La fermesa en la fe; fet per l'home comú. Ulm 1784.

Mostres d'àudio

[modifica]
  • Moviment cantata "sunt vana profana". Amb Theresa Mack (soprano), Jessica Triebelhorn (violí) i Siegfried Gmeiner (orgue), van actuar a la Wengenkirche a Ulm, el juny de 2013.
  • Preludi en G major. De: Apparatus Musicus. Interpretat per Siegfried Gmeiner a l'orgue del cor de la Wengenkirche d'Ulm

Edicions modernes

[modifica]
  • Joseph Lederer. Apparatus Musicus (Ed. Rudolf Walter), Doblinger, Viena, 2007
  • Joseph Lederer. Estic vana profana. Cantat per a violí, soprano, orgue i violoncel (Ed. Wolfgang Schäfer). Editorial Cornetto, Stuttgart, 1999.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Weissenbäck, Andreas. Sacra musica: Enciclopèdia de música d'església catòlica. Klosterneuburg a prop de Viena, editor de la impremta agustina, 1937
  2. ↑ Robert Eitner: Lèxic de la font biogràfica-bibliogràfica de músics i estudiosos de música. Volum VI. 2a edició, Breitkopf & Haertel, Leipzig 1900 ff, pàg. 106
  3. ↑ Utto Kornmüller: Lèxic de la música de l'església. A. Weger, Brixen, 1870
  4. ↑ Johann Georg Meusel: Enciclopèdia d'escriptors alemanys que van morir entre 1750 i 1800, tomo 8, Fleischer, Leipzig, 1808, pàg. 100
  5. ↑ Hans Eugen Specker i Hermann Tüchle: esglésies i monestirs a Ulm. Süddeutsche Verlagsgesellschaft Ulm. 1979. pàg. 251 f.
  6. ↑ Ernst Fritz Schmid: Un llibre de Suècia Mozart. Bürger, Lorch-Stuttgart 1948. pàg. 126ff.
  7. ↑ Johann Georg Meusel: Enciclopèdia d'escriptors alemanys que van morir entre 1750 i 1800, tomo 8, Fleischer, Leipzig, 1808, pàg. 100
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_Lederer&oldid=30193822»