Joseph Menter
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 gener 1808 Deutenkofen (Alemanya) (en) |
Mort | 18 abril 1856 (48 anys) Múnic (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | pedagog musical, violoncel·lista |
Instrument | Violoncel |
Família | |
Fills | Sophie Menter |
Joseph Menter (Deutenkofen, 17 de gener de 1808 - Múnic, 18 d'abril de 1856) fou violoncel·lista alemany i professor de música.
Biografia
[modifica]Joseph Menter va rebre la seva formació a Múnic de mans de Philipp Moralt. Com molts dels seus companys, primer va tocar el violí i després va passar al violoncel. El 1825 va tenir la seva primera aparició en un concert a l'Acadèmia Musical de Múnic. Poc després de complir els 21 anys, Menter va aconseguir feina a lOrquestra Hohenzollern d'Hechingen. El 1833 va ser cridat a Múnic després d'haver actuat com a convidat en dos concerts de l'Acadèmia Musical amb gran èxit a l'octubre de 1832 i fins i tot va organitzar el seu propi concert amb l'orquestra de la cort al desembre.
Des de 1839 Joseph Menter es va fer internacionalment conegut per les seves gires de concerts a Àustria, Holanda, Bèlgica i Anglaterra. Des del novembre de 1848 va treballar com a professor de violoncel al conservatori que s'havia fundat dos anys abans. Com que va aparèixer sovint als concerts de la "Musikalische Akademie" com a solista i com a músic de cambra amb diversos socis, es va convertir en una personalitat coneguda en la vida musical de Múnic. Les seves composicions per a violoncel, algunes de les quals només es van publicar després de la seva mort, van tenir poc èxit, ja que només es van valorar com a exigents tècnicament, però no musicalment. És el pare de la coneguda pianista Sophie Menter (1846-1918).
Alumnes de Menter
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Necrològica en Neue Zeitschrift für Musik: das Magazin für neue Töne, Ausgabe volum 1. gener 1856, S. 203, digitalitzat
Enllaços externs
[modifica]- http://www.bmlo.uni-muenchen.de/m0580/ a Bayerischen Musiker-Lexikon Online (BMLO)
- https://www.weber-gesamtausgabe.de/de/A007548.html a l'edició completa de Carl Maria von Weber