Joseph Souham
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 abril 1760  Libèrçac (França) | ||
| Mort | 28 abril 1837 (76 anys) Versalles (França) | ||
| Governador militar d'Estrasburg | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Activitat | 1782–1832 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat |  Regne de França  República francesa Primer Imperi Francès | ||
| Branca militar | Grande Armée | ||
| Rang militar | General de Divisió | ||
| Conflicte | Batalla de Jemappes Batalla de Tourcoing batalla dels Arapiles Batalla de Llinars Batalla de Vic Batalla de Valls Batalla de Molins de Rei Batalla de Lützen Batalla de Katzbach Batalla de Leipzig | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Fills | Marie Joséphine Souham | ||
| Premis | |||
 | |||
Joseph Souham (30 de maig de 1760, Lubersac, Llemosí - 28 d'abril de 1837, Versalles) fou un militar francés que lluità a les Guerres de la Revolució Francesa i a les Guerres Napoleòniques, arribant al grau de general de divisió de l'Imperi.
Va néixer a Lubersac (occità: Libèrçac), a la Corresa, el 1760. Entre el 1782 i 1786 va servir amb els cuirassers del rei. Quan esclatà la Revolució Francesa va prendre partit pels revolucionaris. El 1792 s'enrolà al II batalló de Voluntaris de la Corresa amb els qui lluità a les batalles de Jemappes i de Dunkerque amb el grau de tinent-coronel.
El 1793 rebé el grau de general de brigada el 30 de juliol i el de general de divisió el 20 d'agost. Va prendre part a la campanya de Flandes del 1794. El 29 abril les seves tropes venceren als austríacs prop de Kortrijk i el 18 maig a la batalla de Tourcoing, quan el cap de l'exèrcit Charles Pichegru va caure, prengué el comandament i portà els seus homes a la victòria.
El 1799, sospitós d'haver participat en intrigues monàrquiques fou apartat del servei. L'any següent fou readmès a l'exèrcit i participà en la campanya del Danubi. Però, es va veure embolicat en nou complot amb els seus antics caps, Moreau i Pichegru i va haver de deixar novament l'exèrcit entre 1800 i 1808.
El 1808 fou destinat a l'exèrcit de Catalunya sota les ordres del general Saint-Cyr. Fou ferit a la batalla de Vic,[1] el que l'hi valgué el títol de comte. El 1812, André Masséna el va posar al front de l'exèrcit de Marmont que havia estat vençut a la batalla dels Arapiles. A l'octubre de 1812 va anar a reforçar l'exèrcit de Portugal i amb l'ajut de les seves tropes, els francesos trencaren el setge de Burgos que havia imposat el duc de Wellington.
El 1813 va rebre el comandament d'una de les divisions del mariscal Michel Ney. A les seves ordres va lluitar a les batalles de Lützen i de Leipzig.
Va prendre part pels Borbons en la primera i segona restauracions. Es retirà el 1832 i morí a Versalles el 28 d'abril de 1837. El seu nom està gravat l'Arc de Triomf de París.
Referències
[modifica]- ↑ Oman, Charles William Chadwick. A History of the Peninsula War. vol.3. Clarendon Press, 1908, p. 226.
