Vés al contingut

Jovent Republicà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióJovent Republicà
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política juvenil
partit polític català (1993–) Modifica el valor a Wikidata
Ideologiarepublicanisme
ecologisme
feminisme
socialisme
independentisme català
progressisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 octubre 1931
Activitat
Membres1.412 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.joventrepublica.cat/
Facebook: joventrepublica X: joventrepublica Instagram: joventrepublica Youtube: UC7fP1CW2g7JizC6Q3U9j-4A Modifica el valor a Wikidata

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (Jovent Republicà) és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític Esquerra Republicana. Fins a l'abril de 2018 portava el nom Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Joventuts d'Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses (JERC-Illes) i Joventuts d’Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV).[1] El seu objectiu és la independència dels Països Catalans amb una filosofia política socialista, feminista, republicana, antifeixista i ecologista.[2]

És una organització política juvenil activa als Països Catalans, és a dir Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses.[3] El Jovent Republicà s'organitza en tres federacions: Catalunya, País Valencià i Illes. El seu portaveu nacional és Marc Martínez i Romeu.

Aspira a representar hegemònicament tot el jovent d'arreu dels Països Catalans, «atenent la necessitat d'impulsar polítiques concretes pel jovent, donada la nostra condició de col·lectiu especialment colpejat per la precarietat, reivindiquem la plenitud de drets de ciutadania del jovent, començant pel dret a vot a partir de l'edat de treballar», segons consta a la Declaració de principis.[2]

Un dels principals projectes del Jovent Republicà és l'Acampada Jove, un festival político-musical, que se celebra cada any i en diverses poblacions, i que ha acollit desenes de milers de joves des de 1996.[4] De fet, aquest és el festival musical que més gent ha aplegat en tota la història de Catalunya. A l'any 2020, degut a la pandèmia causada pel COVID-19, no es va poder celebrar aquest festival i es va ajornar per l'any següent.

Primer mapa dels PPCC com a nació, creada per les Joventuts d'Estat Català al 1947.

Història

[modifica]

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), fundades el 1931, van destacar durant la República per la seva ràpida expansió i activisme, implicant-se en la defensa republicana durant la Guerra Civil. Reprimides durant el franquisme, van mantenir la lluita a l'exili i en clandestinitat. Refundades el 1976, van consolidar l’independentisme i l’activisme juvenil, combinant mobilitzacions, accions institucionals i esdeveniments com l’Acampada Jove, esdevenint un referent polític juvenil amb figures destacades com Joan Puigcercós i Pere Aragonès.[5][6][7][8]


Militants a La Cerdanya amb els punys alçats.


Congressos i portaveus

[modifica]

Congressos

[modifica]
  • I Congrés Nacional (Barcelona) 1977: és escollit secretari general Jordi Rull Claus.[9]
  • II Congrés Nacional (Barcelona) 18 de novembre de 1979: és escollit secretari general Santiago Sala.
  • III Congrés Nacional (Barcelona) 27 d'abril de 1980: és escollida secretària general Dolors Rovira.
  • IV Congrés Nacional (Barcelona) 21 de desembre de 1980: és escollit secretari general Albert Freixa.
  • V Congrés Nacional (Barcelona) 27 de març de 1982:
  • VI Congrés Nacional (Barcelona) 9 i 10 de juliol de 1983: és escollit secretari general Francesc Garriga.
  • VII Congrés Nacional (Barcelona) setembre de 1984
  • VIII Congrés Nacional (Barcelona) 12 de gener de 1986: és escollit secretari general Jordi Olivella.
  • IX Congrés Nacional (Barcelona) 20 i 21 de desembre de 1986 és escollit Francesc Xavier Simó
  • X Congrés Nacional (Barcelona) 12 i 13 de desembre de 1987: és escollit secretari general de l'organització Joan Puigcercós.
  • XI Congrés Nacional (Sitges, Garraf) 17 i 18 de març de 1990: Joan Puigcercós és reescollit secretari general.
  • XII Congrés Nacional (Girona) 10 i 11 d'octubre de 1992: es reelegeix de nou Joan Puigcercós com a secretari general.
  • XIII Congrés Nacional (Barcelona) 19 i 20 de març de 1994: s'escull David Minoves nou secretari general.
  • XIV Congrés Nacional (Tarragona) 27 i 28 d'abril de 1996: és escollit Camil Ros nou secretari general.
  • XV Congrés Nacional (Manlleu, Osona) 20 i 21 de desembre de 1997: Uriel Bertran és elegit nou secretari general.
  • XVI Congrés Nacional (Calella, Maresme) 18 i 19 de desembre de 1999: es reelegeix Uriel Bertran com a secretari general.
  • XVII Congrés Nacional (Barcelona) 25 de novembre de 2000: Congrés de reforma d'estatuts.
  • XVIII Congrés Nacional (Molins de Rei, Baix Llobregat) 17 i 18 de novembre de 2001: és reelegit Uriel Bertran. Degut a la reforma d'estatuts, es canvia la nomenclatura de la secretaria general i per primer cop és escollit com a portaveu nacional.
  • XIX Congrés Nacional (Barcelona) 13 i 14 de desembre de 2003: és escollit Pere Aragonès com a portaveu nacional.
  • XX Congrés Nacional (Vic, Osona) 19 i 20 de novembre de 2005: Pere Aragonès és reelegit portaveu nacional.[10]
  • XXI Congrés Nacional (Mataró, Maresme) 10 i 11 de novembre de 2007: és escollit Gerard Coca nou portaveu nacional.[11]
  • XXII Congrés Nacional (Celrà, Gironès) 14 i 15 de novembre de 2009: Gerard Coca és reelegit portaveu nacional.[12]
  • XXIII Congrés Nacional (Terrassa, Vallès Occidental) 26 i 27 de març de 2011: és escollit nou portaveu nacional Gerard Gómez del Moral.[13]
  • XXIV Congrés Nacional (Badalona, Barcelonès Nord) 2 de febrer de 2013: Gerard Gómez del Moral és reelegit portaveu nacional.
  • XXV Congrés Nacional (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) 21 i 22 de març de 2015: Gerard Gómez del Moral és elegit per tercer cop portaveu nacional.
  • XXVI Congrés Nacional (Benicarló, Baix Maestrat) 26 i 27 de novembre de 2016: Pau Morales i Romero és escollit portaveu nacional[14]
  • XXVII Congrés Nacional (Figueres) 6 de maig de 2017: S'acorda la reforma dels estatuts de les JERC.
  • XXVIII Congrés Nacional (Vic, Osona) 17 i 18 de novembre de 2018: Pau Morales i Romero és reelegit portaveu nacional.[15]
  • XXIX Congrés Nacional. 28 de novembre de 2020: És elegida la Kènia Domènech, primera dona que ocupa aquesta posició.[16] Aquest Congrés es celebrada en format telemàtic degut a la pandèmia de la COVID-19.
  • XXX Congrés Nacional (Lleida, Segrià). 27 de novembre de 2022. S'elegeix com a portaveu nacional a Pol Baldomà i Díaz.
  • XXXI Congrés Nacional (Manresa, Bages). 24 de novembre de 2024. S'elegeix coma portaveu nacional a Marc Martínez i Romeu.[17]

Portaveus del Jovent Republicà

[modifica]
Imatge Nom Inici de mandat Final de mandat
Secretari nacional[7]
Jordi Rull Claus 1977 18 novembre 1979
Santiago Sala 18 novembre 1979 27 abril 1980
Dolors Rovira 27 abril 1980 21 desembre 1980
Albert Freixa i Vidal 21 desembre 1980 10 juliol 1983
Francesc Garriga i Colom 10 juliol 1983 12 gener 1986
Jordi Olivella i Nadal 12 gener 1986 21 desembre 1986
Francesc Xavier Simó i Esparrich 21 desembre 1986 13 desembre 1987
Joan Puigcercós i Boixassa 13 desembre 1987 20 març 1994
David Minoves i Llucià 20 març 1994 28 abril 1996
Camil Ros i Duran 28 abril 1996 21 desembre 1997
Uriel Bertran i Arrué 21 desembre 1997 18 novembre 2001
Portaveu nacional[7]
Uriel Bertran i Arrué 18 novembre 2001 14 desembre 2003
Pere Aragonès i Garcia 14 desembre 2003 11 novembre 2007
Gerard Coca i Toledano 11 novembre 2007 27 març 2011
Gerard Gómez del Moral i Fuster 27 març 2011 27 novembre 2016
Pau Morales i Romero 27 novembre 2016 28 novembre 2020
Kènia Domènech i Àlvarez 28 novembre 2020 27 de novembre 2022
Pol Baldomà i Díaz 27 de novembre 2022 24 de novembre de 2024

Marc Martínez i Romeu 24 de novembre 2024 En el càrrec


Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Les JERC canvien de nom i imatge». Nació Digital, 08-04-2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Declaració de Principis de les JERC».
  3. ↑ Estatuts de les Joventuts d'Esquerra Republicana [Figueres], 06-05-2017.[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Lax'n'Busto, Els Catarres, Brams i La Pegatina, a una Acampada Jove que celebra 20 anys». Ara, 17-06-2015.
  5. ↑ «Trenta mapes curiosos dels Països Catalans». [Consulta: 8 juny 2020].
  6. ↑ Diaz i Surinyac, Marc «Aproximació als antecedents i a l'actualitat de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1997)». Perspectiva social, 39, 1997, pàg. 53. ISSN: 0210-0436.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Joventuts d'Esquerra Republicana». [Consulta: 29 novembre 2020].
  8. ↑ «Les JERC s'encadenen a la COPE a Madrid per 'aturar la Cadena de l'odi'». Racó Català, 30-11-2005.
  9. ↑ d'Òrrius, Ajuntament. «Jordi Rull Claus (ERC)». Arxivat de l'original el 2021-02-14. [Consulta: 8 febrer 2021].
  10. ↑ «XX Congreso de JERC en Vic. Som el fil roig del combat!» (en castellà). Web de Gazte Abertzaleak. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 28 març 2011].
  11. ↑ «Gerard Coca, nou Portaveu Nacional de les JERC, considera que aquesta generació és la que aconseguirà la independència». Directe! cat, 12-11-2007.
  12. ↑ «Congrés Nacional de les JERC a Celrà». Nació Digital, 13-11-2009.
  13. ↑ «Gerard Gómez és escollit nou portaveu de les JERC». Avui, 28-03-2011, pàg. 17.
  14. ↑ «NacióDigital: Pau Morales, nou portaveu nacional de les JERC». Nació Digital, 27-11-2016. Arxivat de l'original el 2016-11-28 [Consulta: 27 novembre 2016].
  15. ↑ Camps, Carlota «Les joventuts d'ERC exigeixen "enterrar el processime" i fer "efectiva la República"». El Nacional, 19-11-2018.
  16. ↑ «Kènia Domènech és triada portaveu nacional del Jovent Republicà». [Consulta: 2 desembre 2020].
  17. ↑ Redacció/ACN. «El lleidatà Marc Martínez, nou portaveu nacional del Jovent Republicà» (en castellà), 24-11-2024. [Consulta: 16 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jovent Republicà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jovent_Republicà&oldid=34535177»