Pere Aragonès i Garcia
.jpg)
Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra, fins el 8 d'agost de 2024. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.[1]
El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana de Catalunya a la Presidència de la Generalitat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.[2] Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit President de la Generalitat de Catalunya, elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius.[3] El 18 de gener de 2024, el partit el va tornar a confirmar com a candidat a les eleccions [4] i ell mateix les va convocar per al 12 de maig de 2024.[5]
El 13 de maig de 2024 anuncià la seva retirada de la primera línia política després dels mals resultats electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.[6]
Joventut
[modifica]Pere Aragonès és net de Josep Aragonès i Montsant, empresari hoteler i tèxtil, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i ja en democràcia després de la integració de Reforma Democràtica de Catalunya, de la que en va ser president, a Aliança Popular de Catalunya, també durant el període democràtic.[7][8] El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de Convergència Democràtica de Catalunya de Pineda de Mar entre 1991 i 1995.[9][10] És net, per via materna, de l'Antonio i la Juana, que van arribar de Palomares, una pedania de Cuevas del Almanzora, a la Província d'Almeria.[11] Alhora, és cosí germà del també polític Jordi Aragonès i Martínez.[12]
Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau.[13][14] Va estar vinculat al grup de teatre local fins als catorze anys.[15] Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i va fer un Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, ampliant estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat Harvard. El 2021 va fer un programa de Doctorat en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, i treballava en una tesi sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya.[16] Ha treballat en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, ha col·laborat com a investigador amb l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, i com a docent a la Universitat de Perpinyà Via Domícia.[17][18] El juny de 2017 es va casar amb Janina Juli i el març de 2019 va néixer la seva filla Clàudia.[19]
Trajectòria cívica
[modifica]Ha participat en diverses entitats socials i culturals, com ara el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar i la Colla de Diables de les Forces Infernals de Poblenou a Pineda. Membre d'Òmnium Cultural, de Metges Sense Fronteres i de la Intersindical-CSC.[18]
Militància a JERC
[modifica]Pere Aragonès afirma haver començat a prendre consciència política arran dels fets de l'Operació Garzón.[20] Va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) l'any 1998, i a ERC l'any 2000. Entre 1999 i 2007 formà part de la direcció nacional de les JERC. L'any 2003 fou escollit portaveu nacional de les JERC, responsabilitat per la qual seria reescollit el 2005.[21] El mateix 2003 esdevindria membre de l'executiva nacional d'ERC del 2003, on desenvoluparia diferents responsabilitats fins al 2010.
Diputat al Parlament de Catalunya
[modifica]L'any 2006 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 formant part de les llistes d'ERC, en representació de les JERC.[22] Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan Josep Huguet va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat.[23] L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a Gerard Coca i Toledano.[24] Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre Carod-Rovira i Joan Puigcercós, Aragonès va donar suport a Puigcercós.[25]
A les eleccions al Parlament de 2010 va ser escollit novament diputat, així com a les del 2012. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la Llei de consultes populars per via de referèndum, en què va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris.[26] En la Desena legislatura de la Catalunya autonòmica (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.[27]
A les eleccions municipals del 2011, va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de Pineda de Mar,[28] amb les quals el partit va passar d'1 a 2 regidors. A les eleccions municipals del 2015, va tornar a presentar-se a l'alcaldia, obtenint 5 regidors i esdevenint la segona força política al consistori.[29]
El gener del 2016[16] fou nomenat secretari d'Economia, dins la macronselleria del vicepresident Oriol Junqueras, càrrec que ostentaria durant l'onzena legislatura, la del Govern de Catalunya 2016-2017.[30][31]
Conselleria i vicepresidència
[modifica]Després de les eleccions al Parlament de 2017, convocades el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència, el seu nom aparegué com a possible conseller d'Economia.[32] El gener de 2018, a la presó d'Estremera, Oriol Junqueras li va dir «si li passa alguna cosa a Marta Rovira, et toca a tu».[9] Un mes després, Rovira marxaria a l'exili. El 22 de març del 2018 Aragonès fou elegit adjunt a la presidència d'ERC, en substitució d'Anna Simó.[33] Una de les seves primeres mesures com a cap visible d'ERC fou el nomenament de Marta Vilalta com a nova portaveu del partit.[34]
El maig de 2018, Aragonès fou nomenat conseller i vicepresident del govern de Quim Torra.[31] Després de tres anys de pròrroga, el seu departament va aconseguir els pressupostos de la Generalitat del 2020 i va haver de fer front a diferents modificacions pressupostàries per fer front a les necessitats de la pandèmia de la COVID-19.[35] Sota el seu mandat, es va aprovar el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, i es va acordar amb el govern espanyol la retirada supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015.[35] Tanmateix, no es van crear el Consell Fiscal de Catalunya ni l'Institut d'Estudis Tributaris, com s'hi havia compromès el govern.[35]
El 15 de març de 2020 Aragonès va anunciar a través de Twitter que havia contret la COVID-19.[36] El 30 de setembre va passar a assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya d'un govern en funcions, després de la inhabilitació de Quim Torra dictada pel Tribunal Suprem per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya abans de les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.[37]
Amb les noves funcions, va anunciar el 29 d'octubre, juntament amb la consellera de Presidència Meritxell Budó, el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia.
President de la Generalitat
[modifica]El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[38] fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.[2]
La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En aquestes eleccions per primera vegada a la història, l'independentisme va superar el 50% dels vots. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a Pedro Sánchez i va proposar un «govern ampli» que agrupés Junts, la CUP i En Comú Podem.[39] Els dies 26 i 30 de març de 2021, Pere Aragonès es va sotmetre al debat d'investidura sense obtenir la majoria absoluta en la primera volta ni la relativa en la segona, ja que els diputats de JuntsxCat s'hi va abstenir en no haver arribat al pretès acord de govern. Els dos cops va assolir 42 vots a favor, sumant als d'ERC els de la CUP, per 61 en contra de la resta de partits.[40]
Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius.[41] Aragonès retornava, així, la presidència de la Generalitat a mans d'Esquerra Republicana, 41 anys després de Josep Tarradellas.[42]
Obra de govern
[modifica]Aragonès, considerat un "independentista pragmàtic",[43] va accedir al càrrec de president amb 38 anys i va conformar un govern de coalició entre Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, el primer paritari de la història de la institució, amb 14 conselleries.[44]
Una de les primeres mesures que va prendre va ser abaixar-se el sou de president en un 15%.[45] En el discurs d'investidura va desgranar els seus grans objectius de legislatura: el rescat social i la reconstrucció socioeconòmica del país, impulsar quatre grans transformacions (la social, la verda, la feminista i la democràtica), aconseguir l'amnistia per posar fi a la causa general contra l'independentisme, i exercir el dret a l'autodeterminació.[46]
L'acció del govern Aragonès va amortir les polítiques independentistes per ampliar la base de suport i canviar l'actitud del govern i els poders fàctics de l'Estat espanyol envers les demanades independentistes mitjançant una taula de diàleg,[47] que va obtenir uns escassos resultats.[48]
Durant els primers mesos de govern, va haver de gestionar el final de les restriccions de la Pandèmia de COVID-19.[49] El 28 de setembre de 2021, anuncià la gratuïtat de l'últim any de l'escola bressol, com a primer pas cap a la gratuïtat total de l'educació infantil a Catalunya.[50]
El seu govern va haver de fer front a la polèmica pels processos d'estabilització de la Generalitat de Catalunya, les Vagues dels sindicats d'educació i sanitaris,[51] la crisi a les per l'assassinat d'una funcionària de presons per part d'un pres,[52] o la lluita contra la sequera, i el 20 de febrer de 2024, anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del mateix any.[53]
Traspàs de Rodalies de Catalunya i altres traspassos
[modifica]Tal com ja havien fet els executius anteriors, el govern de Pere Aragonès va reclamar l'anomenat traspàs de Rodalies de Catalunya des del principi.[54][55] El novembre de 2023, es tancava un acord que possibilitava el que va ser anomenat com a "traspàs integral". L'acord preveia la creació d'una nova empresa pública anomenada Rodalies Catalunya que en un futur assumiria el personal i els trens de Renfe Operadora a Catalunya. Aquesta empresa hauria de tenir una representació paritària entre l'Estat i la Generalitat, tot i que l'última tindria vot de qualitat a través de la presidència.[56] Per altra banda, l'acord també preveia que les infrastructures d'Adif serien traspassades a l'ens de la Generalitat Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Ifercat.[57]
Durant el mandat d'Aragonès, i paral·lelament a l'anomenada taula de diàleg en què es negociava una solució al conflicte polític, es va reactivar la Comissió Bilateral prevista a l'Estatut d'Autonomia de 2006 entre la Generalitat i el govern Espanyol, la qual es va reunir diverses vegades. La Generalitat demanava el traspàs de les beques, algunes carreteres i l'ingrés mínim vital.[58] Aquestes negociacions, però, van avançar amb moltes dificultats.[59]
Conflicte polític entre Catalunya i Espanya
[modifica]La legislatura va estar marcada des del principi pel desgel de les relacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya, després del període de més alt voltatge del conflicte polític entre ambdues institucions durant el procés.[60] Cal tenir en compte que l'anterior president, Joaquim Torra, havia estat inhabilitat i, en conseqüència, destituït del càrrec per sentència judicial; i que l'antecessor de Torra i el seu vicepresident, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, eren encara en aquell moment a l'exili i a la presó, respectivament.[61]
El 7 de juny de 2021, Aragonès defensà públicament reprendre el diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya.[62] El 16 de juny de 2021, en un acte al Cercle d'Economia, va coincidir públicament amb Felip VI d'Espanya per primera vegada.[63][64] Dos dies més tard, es va trobar amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo i van comparèixer conjuntament davant la premsa.[65] El 22 de juny, després que el govern espanyol hagués concedit els indults als presos polítics del procés, feu una declaració institucional en què afirmà que els indults eren insuficients i reivindicà un referèndum acordat.[66] El 27 de juny, sopà amb Felip VI d'Espanya en la inauguració del Mobile World Congress.[67] L'endemà, va rebre oficialment els presos polítics del procés ja indultats al Palau de la Generalitat de Catalunya.[68] El 29 de juny, es trobà amb el president d'Espanya Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa, en una trobada en què van anunciar una pròxima reunió prevista pel setembre de l'anomenada taula de diàleg i negociació per avançar en la resolució del conflicte polític,[69] malgrat les "posicions allunyades" d'ambdós governs. Era la primera trobada oficial entre un President de la Generalitat de Catalunya i un President d'Espanya des de l'esclat del procés, el 2017.[70]
El 15 de setembre de 2021, es trobà per segona vegada amb Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat; en aquesta ocasió, el president espanyol declararia que "ni el referèndum ni l'amnistia son possibles" però es mostrà esperançat d'arribar a una posició pactada.[71][72][73] El 24 de setembre, després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Sardenya, Aragonès expressà la "més enèrgica condemna" i immediatament viatjà fins a l'Alguer per trobar-s'hi i donar-li suport.[74][75] Puigdemont va acusar el govern de Pedro Sánchez de tenir "interès" en aquella detenció, però Pere Aragonès, tot i ademtre que la detenció no ajudava,[76] va responsabilitzar-ne la cúpula judicial i l'anomenat deep state, va advocar de nou per una solució política i dialogada al conflicte i va dir que, després dels indults, faria falta una llei d'amnistia.[77] Pocs dies després, en una entrevista al diari argentí La Nación, va assegurar que el procés de negociació "culminarà en una Catalunya independent" reconeguda per la Unió Europea iEspanya.[78] Malgrat tot, al febrer de 2022, i enmig de l'ambient enrarit per les males relacions entre Junts i Esquerra Republicana de Catalunya, La Moncloa va refredar les expectatives respecte dels avenços en les negociacions amb la Generalitat[79] a la qual cosa, Aragonès, va demanar gestos més clars al govern de Pedro Sanchez i va redoblar la pressió[80] anucniant que rebutjava assistir a la conferència de presidents autonòmics que s'havia de celebrar aquell mateix mes a les illes Canàries,[81][82] i a la qual finalment va anar bo i rebutjant aparèixer a la foto amb el rei Felip VI d'Espanya.
Les relacions entre la Generalitat i la Moncloa es van tensar encara més arran de l'escàndol de ciberspionatge anomenat catalangate, durant el qual Aragonès va arribar a amenaçar de suspendre les relacions entre ambdós governs.[83] El 4 de maig de 2022 Aragonès acusa Pedro Sanchez de "dinamitar la via del diàleg" amb la gestió del govern espanyol pel cas d'espionatge amb el programari Pegasus.[84] El punt d'inflexió arriba el 6 de maig, en què amdós mandataris rebaixen la tensió i s'emplacen a una reunió (que encara tardaria dos mesos i mig a arribar).[85] El dia abans, la directora del CNI, Paz Esteban, admetia públicament haver espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont, amb autorització judicial;[86] al cap de pocs dies, és destituïda.[87] El 18 de maig, Aragonès es reuneix per tercera vegada amb Carles Puigdemont, aquesta vegada al Parlament Europeu, a Brussel·les.[88] Pocs dies després, es fa públic que l'execució de la inversió que l'Estat havia pressupostat per a Catalunya el 2021 havia estat de menys del 36%.[89] El desgel arriba el 22 de juny, quan el ministre de Presidència, Félix Bolaños, anuncia una cimera Sánchez-Aragonès, encara sense una data concreta;[90] pocs dies després, es deixen fotografiar en actitud cordial en un acte de Pimec al Camp Nou.[91]
Finalment, el 15 de juliol, Sánchez i Aragonès es troben a la Moncloa i acorden recuperar la taula de diàleg, la qual es reuneix públicament el 27 de juliol següent.[92] D'aquesta reunió en trascendeixen alguns acords per la protecció del català i es comença a explorar l'anomenada "desjudicialització" del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, amb la vista posada a una llei d'amnistia.[93][94] En el discurs de la Diada d'aquell any, Aragonès reivindica de nou el diàleg i la negociació amb l'Estat espanyol com a via per fer tornar el conflicte a la política, i assegura que Catalunya "tornarà a votar" el seu futur.[95]
El 14 de març de 2024, s'aprovà al Congrés dels Diputats la Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, coneguda com la llei d'amnistia.[96]
Llengua catalana
[modifica]La promoció de la llengua catalana també va ser una de les línies de l'acció de govern des del començament.[97] Durant el seu mandat, es van refer i ampliar els consensos per incrementar l'ús social del català,[98] es va reforçar i defensar públicament el model d'escola catalana,[99][100][101] es va portar a terme la renovació de la imatge i els continguts de la Tv3 i Catalunya Ràdio, amb la nova marca 3Cat i la plataforma EVA,[102] es va doblar el contingut en català a les plataformes digitals,[103] es va impulsar l'ús del català a les autoescoles,[104] es va crear una nova línia d'ajuts als videojocs,[105] al cinema[106] i a la música en català.[107] També es va impulsar i internacionalitzar el projecte AINA,[108][109] es va aconseguir utilitzar el català al Congrés dels Diputats[110] i es va aprovar la llei de l'audiovisual, que a partir d'aquell moment obligava les plataformes de continguts a destinar el 3,5% dels seus ingressos a l'Estat espanyol a produccions estatals, un 15% de les quals en llengües oficials diferents al castellà. La norma preveia també la creació d'un fons per doblar i subtitular sèries i pel·lícules en català, gallec i basc.[111]
Acció exterior
[modifica]El 13 de juliol de 2021, rebia al Palau de la Generalitat el cap de govern d'Andorra, Xavier Espot; feia 12 anys que no es pdouïa una trobada entre els mandataris d'ambdós territoris.[112] Sis mesos després, Aragonès retornaria aquesta visita a Andorra, i anunciaria l'obertura d'una delegació del Govern de la Generalitat al Principat.[113][114]
El 7 de novembre de 2021 del mateix any, viatjà a Glasgow on es trobà amb la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, en el marc de les trobades paral·leles a la cimera mundial COP26.[115] Poques setmanes més tard, a París, va signar un acord de cooperació amb la Unesco.[116]
Al gener de 2022, la Generalitat recupera la interlocució directa amb la Comissió Europea, la qual s'havia truncat a causa dels fets de l'octubre de 2017.[117] Nou mesos més tard, durant l'escàndol del catalangate,[118][119] Aragonès va escenificar definitivament aquesta represa de relacions amb les institucions europees, i viatjà a Brussel·les, on es va reunir amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders i el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton.[120] Al març de 2022, viatjà a Stuttgart i Berlín, un viatge en què es trobà amb el ministre president de Baden-Württemberg, Winfried Kretschmann (dels Verds alemanys).[121] El 30 d'agost de 2022, Aragonès defensa un referèndum pactat davant la patronal francesa MEDEF.[122]
Des del primer moment Aragonès va fixar una posició alineada amb la la Unió Europea, respecte la guerra russo-ucraïnesa, des va mostrar a favor de la integritat territorial d'Ucraïna, va condemnar la invasió i va defensar el retorn a la via diplomàtica.[123][124] El 3 de març de 2022, va presidir un acte amb el cònsol ucraïnès, Artem Vorobyov, i altres representants diplomàtics i de la UE; en acabar van penjar una pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema "Catalunya amb Ucraïna. Per la pau, la llibertat i els drets humans".[125]
Arran del canvi de posició del govern espanyol respecte del Conflicte del Sàhara Occidental, Aragonès s'hi va mostrar en contra i va demanar una rectificació.[126][127]
El març de 2023 va fer una gira per Colòmbia, l'Argentina, Xile i l'Uruguai, on es va reunir amb l'expresident José Mujica.[128]
Trencament de la coalició de govern amb Junts
[modifica]La legislatura va estar marcada des del principi per les males relacions entre els dos socis de govern (ERC i Junts).[129] En aquell moment, l'expresident Carles Puigdemont encara estava en contra d'una solució negociada amb l'Estat espanyol i això va crear moltes tensions entre les dues forces polítiques.[130] Les desavinences, però, no eren només sobre l'estratègia independentista[131][132] i els constants qüestionaments de Junts a l'anomenada taula de diàleg,[133] sinó també per polèmiques com la de la retirada de l'escó al diputat Pau Juvillà,[134] la condemna a Laura Borràs a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental,[135] l'intent per part de Junts de rehabilitar la figura de Jordi Pujol,[136][137] la defensa de la immersió lingüística,[138] la conveniència de mantenir l'impost de successions,[139] el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat[140] o el projecte de Hard Rock a Salou (un projecte que, paradoxalment, també va portar al final aburpte de la legislatura).[141]
La tensió va agumentar més a partir del segon any de legislatura. El 15 de febrer de 2022, Aragonès va pronunciar una conferència a la sala oval del MNAC amb l'objectiu de refer ponts entre l'independentisme, però no ho va aconseguir; Carles Puigdemont va exigir "respecte" a l'estratègia de l'exili i Junts va reclamar explicacions sobre el vincle entre els indults i la negociació amb l'Estat.[142] Olorant ja la trencadissa, el líder del PSC Salvador Illa va oferir estabilitat parlamentària a Aragonès.[143][144] Tres dies més tard, Puigdemont reptava Aragonès a donar suport a un sistema de diplomàcia internacional paral·lela a la del Govern de la Generalitat, la qual cosa va generar molt malestar a les files d'ERC.[145] El 23 de febrer, el portaveu Junts al Parlament, Albert Batet, va acusar el govern Aragonès d'"enganyar la ciutadania" arran de la reunió de la comissió bilateral entre la Generalitat i la Moncloa que hi havia hagut uns dies abans.[146] Al març, unes declaracions de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats van tensar encara més la corda. Rufián va carregar contra les relacions entre Carles Puigdemont i Rússia, utilitzant el símil "senyorets que es passejaven per Europa amb la gent equivocada i que es creien James Bond", el qual va ofendre molt Junts.[147][148] Al juny, Rufián tornava a incendiar la palestra independentista amb unes altres afirmacions sobre Puigdemont que li van valer fins i tot una reprimenda pública d'Aragonès.[149] En aquell moment, la ponència política de Junts ja obria a porta "liquidar" la taula de diàleg i a sortir del govern, també amb el suport explícit de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).[150][151][152] Amb tot, a finals de mes, Junts posa encara noves condicions per asseure's a la taula de dièleg, malgrat titllar-la de "fracàs".[153] A mig juliol, Junts tanca el seu congrés ordinari amb l'aprovació d'un full de ruta que l'allunya encara més d'Esquerra Republicana, i obre la possibilitat d'una consulta a la militància sobre la continuïtat a l'executiu malgrat en descarta la "sortida immediata".[154] Aquell agost, el setmanari el Triangle atribueix a l'entorn de Junts una campanya de desprestigi personal contra Pere Aragonès.[155] El malestar d'Aragonès pel suport de l'ANC a les tesis de Junts i la divisió dins l'independentisme es fa evident per la Diada d'aquell any, a la manifestació de la qual no hi van partitipar ni ell ni els principals dirigents d'Esquerra Republicana, entre acusacions creuades.[156] L'endemà trascendeix que Jordi Turull i Aragonès havien estat negociant com es podia salvar al govern de coalició.[157]
El 7 d'octubre de 2022, Junts decidia sortir del govern de la Generalitat i deixar a ERC governant en solitari.[158]
Convocatòria d'eleccions
[modifica]
El govern no va poder tirar endavant els pressupostos del 2024 per l'oposició de tots els grups menys els del PSC, Esquerra i una diputada no adscrita, perquè tot i que havia estat intentant aconseguir el suport de Catalunya en Comú i Junts per Catalunya els dies anteriors, els desacords sobre el projecte del Hard Rock Entertainment World al primer cas (i que era requisit per al PSC), i sobre la supressió de l'impost de successions al segon, ho van impedir.[159] El 13 de març de 2024, en prosperar les esmenes a la totalitat de Comuns i de Junts, Pere Aragonès va convocar les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 per al 12 de maig.[160]
Fracàs en les eleccions i retirada de la política
[modifica]ERC es va enfonsar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 perdent tretze escons i quedant-se amb vint[161] i el 13 de maig de 2024, l'endemà de les eleccions, Aragonès anuncià que no recolliria l'acta de diputat del Parlament de Catalunya i que abandonava la primera línia política, centrant els seus esforços a "facilitar una transició des del govern en funcions fins a l'elecció d'un de nou" i també en el seu rol de coordinador nacional després del cicle electoral i dels mals resultats obtinguts a les darreres eleccions.[6] Aragonès es va mantenir en funcions en el càrrec.[162]
Publicacions
[modifica]- 2014 - Les #cosesdelBOE i el filòsof de butxaca: la mà foradada (coescrit amb Andreu Mas. Nemobooks, 2014)
Referències
[modifica]- ↑ {{Ref-web |títol=Pere Aragonès ja assumeix funcions de president |data=2020-09-30 |consulta=2020-09-30 |editor=324 |url=https://web.archive.org/web/20201015132021/https://www.ccma.cat/324/aragones-ja-assumeix-funcions-de-president/noticia/3049887/
- ↑ 2,0 2,1 «Pere Aragonès és escollit candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat». Diari de Girona, 20-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «[url=https://web.archive.org/web/20210520170951/https://www.ccma.cat/324/aixi-sera-la-investidura-daragones-tres-mesos-despres-de-les-eleccions/noticia/3098544/ Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat]». 324, 20-05-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ Esteve, Mireia. «ERC aposta per Pere Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat». Ara. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig». Vilaweb. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Aragonès abandona la primera línia política "per responsabilitat"». 324, 13-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-13. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ Fars, Francesc «Industrial Aragonès, SA (IASA)». El Maresme, una comarca que treballa, 2009, pàg. 30 [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Juanatey, Héctor. «Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo» (en castellà). Vanity Fair, 30-12-2019. [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Gregori, 2020, Pròleg.
- ↑ «Padre primerizo, nieto de un alcalde franquista y negocios hoteleros: la vida de Pere Aragonès» (en castellà). ABC, 29-09-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Lasalas, Marta «La investidura del net de la Juana i l'Antonio haurà d'esperar una nova votació». El Nacional, 30-03-2021 [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Borràs, Arnau. «Qui és Jordi Aragonès, ideòleg d'Aliança Catalana i cosí de Pere Aragonès», 10-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «La predicció d'una mestra de Pere Aragonès que està a punt de complir-se». Catalunya diari, 06-02-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Así es Pere Aragonès, el candidato de ERC» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ Gregori, 2020, p. 38.
- ↑ 16,0 16,1 «Pere Aragonès és nomenat secretari d'Economia i Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Dades biogràfiques». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ 18,0 18,1 «Currículum dels membres del govern». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2019].
- ↑ «La carta de Pere Aragonès a la seva filla Clàudia». El Nacional, 10-03-2019. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ Gregori, 2020, p. 37.
- ↑ «Pere Aragonès». Ajuntament de Pinedade Mar. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Biografia de Pere Aragonès». ERC. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ Gregori, 2020, p. 93.
- ↑ Gregori, 2020, p. 40.
- ↑ Gregori, 2020, p. 55.
- ↑ Gregori, 2020, p. 94.
- ↑ Gregori, 2020, p. 54.
- ↑ Márquez, Teresa «“Obrim el projecte a la ciutadania”». El Punt. Maresme, 26-03-2011, p. 10 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Pineda de Mar - Resultats Eleccions Municipals 2015». Nació Digital. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Pere Aragonès será el secretario de Economía y Lluís Salvadó de Hisenda». La Vanguardia. ACN [Barcelona] [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ 31,0 31,1 «DECRET 36/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena el senyor Pere Aragonès i Garcia secretari d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ Orriols, Núria; Moldes, Aleix «Així serà el nou Govern». Ara, 11-05-2018 [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ «Pere Aragonès, nou president adjunt d'ERC». El Punt Avui [Barcelona], 23-03-2018 [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Gregori, 2020, p. 25.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
- ↑ «El vicepresidente Pere Aragonès da positivo en la prueba del coronavirus» (en castellà). Barcelona: Europa Press, 15-03-2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Martínez Amat, Marc. «L'escenari a partir d'ara: Torra continua sent president? Quan hi haurà eleccions?». RAC1, 28-09-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Bertomeu, Quim «Aragonès fa el pas i confirma que vol ser el candidat d'ERC a les eleccions». Ara, 07-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Torres Liñán, Roger. «ERC exigeix un referèndum "sense repressió" a Sánchez». beteve, 15-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ Fernàndez Torné, Marina «El nou intent fallit d'Aragonès li aplana el camí de l'acord amb Junts». El Nacional.cat [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Espiga, Francesc «President investit». El Punt Avui, 22-05-2021.
- ↑ «Pere Aragonès, el primer president republicano desde 1980» (en castellà), 21-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Un independentista pragmático, hermético y con nervios de acero» (en castellà). Público, 21-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ ARA. «Qui són els 14 consellers de Pere Aragonès?», 24-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Pere Aragonès es reduirà un 15% el sou de president de la Generalitat», 27-05-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Aragonès en el discurs d'investidura: "Cal una nova Generalitat republicana que obri una nova etapa al país"». Público. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ Matas, Jordi. «El declivi d’ERC». La República, 14-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Espada, Ferran. «17 juliol 2024». Públic, 12-07-2023. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Segre. «Aragonès admet que les restriccions són "dures" però demana que s'apliquin a tot l'Estat i anuncia "paquets d'ajudes"», 21-12-2021. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «Aragonès anuncia la gratuïtat de P2 per al 2022». Beteve, 28-09-2021. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Arbós Junyent, Marina. «Com i quan serà la vaga d’educació d’aquesta setmana? Tot allò que n’heu de saber». VilaWeb, 23-01-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «Vilagrà demana “calma” als sindicats de presons i que es restableixi la normalitat». El Punt Avui, 15-03-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ Nació Digital. «Aragonès anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del 2024». [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ Bruni, Paola. «Aragonés reclama traspasar Rodalies tras la avería que ha paralizado todos los trenes en Cataluña» (en castellà), 09-09-2022. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Aragonès sitúa el traspaso del Cercanías de Barcelona como ariete de las demandas al Gobierno estatal en pleno caos ferroviario», 06-10-2021. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Montaner, Núria Rius. «La lletra petita del traspàs de Rodalies», 02-11-2023. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Chávarri, Inés P. «La experiencia previa del Adif catalán que asumirá Rodalies: 5.000 M de sobrecostes en el metro de Barcelona» (en castellà), 26-11-2023. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Bertomeu, Quim. «Traspàs de beques, carreteres i ingrés mínim vital: l'ordre del dia de la Bilateral Generalitat-Estat», 15-02-2022. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès sobre la Bilateral: "Els avenços transcendentals no s'han atès per manca de voluntat del govern espanyol"». [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Sánchez y Aragonès solemnizan el comienzo del diálogo entre gobiernos» (en castellà), 07-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Bueno, Jesús García. «El Tribunal Supremo confirma la inhabilitación de Quim Torra» (en castellà), 28-09-2020. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Pere Aragonès defiende retomar el diálogo: "Es una oportunidad y una obligación"» (en castellà), 07-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Felipe VI y Pere Aragonès coinciden en la cena celebrada por el Círculo de Economía» (en castellà), 17-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Lamelas, Marcos. «Pere Aragonès pide traspasar a la Generalitat el puerto y el aeropuerto de Barcelona» (en castellà). El Confidencial, 16-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Aragonès y Puigdemont liman asperezas tras la dura negociación de Govern» (en castellà), 18-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Pere Aragonès: Our priority is an agreed referendum» (en anglès). BBC News, 22-06-2021 [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Fredor entre Aragonès i el rei al sopar del Mobile, amb discursos centrats en l'economia». 324, 27-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Lamelas, Marcos. «Pere Aragonès da un trato de héroes de la patria a los presos indultados» (en castellà). El Confidencial, 28-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Taula de diàleg». Ara. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Encuentro entre Pere Aragonès y Pedro Sánchez: Declaraciones en Moncloa, en directo» (en castellà). La Vanguardia, 29-06-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Sánchez: "Ni el referéndum ni la amnistía son posibles, pero tengo la esperanza de llegar a una posición pactada"», 15-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Declaración del presidente del Gobierno tras la reunión con el president de la Generalitat». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Pere Aragonès reclama amnistía y referéndum y Pedro Sánchez le emplaza a una negociación "sin prisa y sin plazos"» (en castellà), 15-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Pere Aragonès: "La repressió de l'Estat espanyol no s'atura"», 24-09-2021. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Aragonès expressa la «més enérgica condemna» per la detenció». Diari de Girona, 24-09-2021. Arxivat de l'original el 2024-02-22. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Mundo, Sputnik. «El presidente catalán admite que el arresto de Puigdemont no ayuda al diálogo con España» (en castellà), 20211001T1453+0000. Arxivat de l'original el 2022-08-11. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Pere Aragonès niega que la detención de Carles Puigdemont sea culpa de Sánchez» (en castellà). La Informacion, 27-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-09. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Aragonès: "La negociació acabarà amb una Catalunya independent reconeguda per l'Estat"», 11-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «La Moncloa desa el diàleg al congelador en plena batussa al Parlament», 08-02-2022. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «ERC colla Sánchez pel diàleg i posa en joc el seu futur a la Moncloa», 16-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès asegura que "ahora mismo" no acudirá a la Conferencia de Presidentes» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès pide a Sánchez "generar confianza" en la mesa de diálogo si quiere ser reelegido» (en castellà), 16-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Pere Aragonès amenaza con suspender relaciones con el Gobierno si no se investiga el supuesto espionaje de Pegasus» (en castellà), 19-04-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ EFE, Agencia. «Aragonès acusa a Pedro Sánchez de "dinamitar la vía del diálogo" con su gestión sobre el espionaje con Pegasus» (en castellà), 04-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Espionaje: Sánchez y Aragonès se emplazan a una reunión.» (en castellà), 06-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «El CNI admet haver espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb autorització judicial». 324, 05-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Espionaje político en España: destituyen a la directora de los servicios secretos del país», 10-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès es reuneix amb Puigdemont al Parlament Europeu» (en catalan), 18-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Cerro, Xavier Grau del. «S’agreuja el dèficit crònic d'inversió de l'Estat a Catalunya», 31-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Cristóbal, Natalia. «Pedro Sánchez y Pere Aragonès se reunirán «en cuanto las agendas lo permitan»» (en castellà), 22-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Sánchez defiende el diálogo ante Aragonès por duras que sean las crisis» (en castellà), 27-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Cué, Camilo S. Baquero, Carlos E. «Sánchez y Aragonès intentan recuperar el diálogo en el peor momento de la relación de ERC y Junts» (en castellà), 15-07-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Esquerra Republicana exigirá a Pedro Sánchez que "la desjudicialización" tenga "los efectos de l'amnistía"» (en castellà), 02-08-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «La taula de diàleg explora acords sobre la desjudicialització i la protecció del català», 27-07-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Toro, Marc. «Aragonès reivindica el diàleg i assegura que Catalunya "tornarà a votar" el seu futur», 10-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Zamorano, Andrea. «El Congrés aprova la llei d'amnistia en un ple marcat pel 12-M», 14-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ NacióDigital. «Aragonès es compromet a «enfortir» el català com a eina de cohesió social». Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «Aragonès reclama ampliar els consensos per incrementar l'ús social del català». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès defiende el modelo de inmersión lingüística en Cataluña» (en castellà), 26-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ ACN. «Aragonès retreu al "nacionalisme espanyol" que vulgui "utilitzar l'escola catalana per esgarrapar quatre vots" - 18 des 2021», 14-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ AGENCIAS, RTVE es /. «El Govern incrementará las inspecciones y pondrá un docente de refuerzo en las aulas para garantizar las clases en catalán» (en castellà), 16-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Delclós, Tomàs. «3cat será la nueva marca de TV3 y Catalunya Ràdio» (en castellà), 05-07-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Serra, Laura. «El català dobla el contingut a les plataformes en dos anys: com s’ha aconseguit?», 13-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «Novetat a les autoescoles: tests de conduir en català per impulsar la llengua». Nació Digital. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «La Generalitat vol més videojocs en català», 17-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «Vols cinema doblat al català? La Generalitat hi destina 6,9 milions», 11-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Castillón, Xavier. «Garriga anuncia el pressupost més alt en la història del Departament de Cultura», 14-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «El govern i la GSMA formalitzen el pacte per a internacionalitzar el projecte Aina». Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Bou, Carles Planas. «Així funciona AINA, el projecte perquè la tecnologia entengui el català», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Esteve, Mireia. «El català s'estrena al Congrés enmig de protestes del PP i Vox», 19-09-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ ACN. «El Congrés aprova el dictamen de la llei Audiovisual amb els vots del PSOE, Podem, ERC i PNB - 19 maig 2022», 14-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «President Aragonès: "Avui reprenem les relacions amb el Principat d'Andorra i enfortim la col·laboració i el treball conjunt"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-02-22. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «La Generalitat obrirà una delegació al Principat per «enfortir les relacions»», 12-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès anuncia l'obertura d'una delegació de la Generalitat a Andorra», 11-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Guiu, Núria Orriols. «Aragonès es veu per primer cop amb Sturgeon a Glasgow», 07-11-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-06. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Pere Aragonès, un président catalan indépendantiste « modéré » à Paris» (en francès). La Croix, 19-11-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-14. ISSN: 0242-6056 [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Júlia Manresa Nogueras, Núria Orriols Guiu. «Alsina recupera la interlocució amb la Comissió Europea, absent des de l'1-O», 27-01-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Jones, Sam «Catalan leaders targeted using NSO spyware, say cybersecurity experts» (en anglès). The Guardian, 18-04-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès, Torra, Mas, Otegi y dirigentes independentistas fueron espiados por el sistema Pegasus adquirido por el Estado», 18-04-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Fageda, Quim Bertomeu, Gerard. «Aragonès porta a Brussel·les la seva "preocupació" pel cas Pegasus», 20-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-02-12. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Aragonès comença el seu viatge institucional de dos dies a Alemanya», 16-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Pere Aragonès defiende el referéndum pactado ante la patronal francesa» (en castellà), 30-08-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Lamelas, Marcos. «Ucrania expone las contradicciones de JxCAT ante el derecho de autodeterminación» (en castellà). El Confidencial, 25-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès exigeix la fi de les hostilitats de Rússia cap a Ucraïna i el retorn a la via diplomàtica». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «El govern mostra la seva solidaritat amb Ucraïna». El Punt Avui, 03-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Argelia llama a consultas a su embajador en Madrid por el Sáhara» (en castellà), 20-03-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès exigeix una «rectificació» al govern espanyol sobre el Sàhara». Diari Més, 19-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Bertomeu, Quim. «Els 65.000 quilòmetres d'Aragonès per intentar tornar a posar la Generalitat al mapa», 18-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-31. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Oriol març i Joan Serra: "La relació entre ERC i Junts és una relació tòxica"» (en catalan), 07-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Puigdemont diu a Aragonès que el retorn dels exiliats no pot ser un "pacte polític" amb l'Estat». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Junts exigeix a Aragonès que expliqui si ERC va negociar els indults amb l'Estat», 15-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Lamelas, Marcos. «Puigdemont y ERC aparcan 'sine die' la reforma del Consell per la República» (en castellà). El Confidencial, 08-11-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-01. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Junts torna a qüestionar la taula de diàleg i Aragonès crida l'independentisme a "rearmar-se"». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «La retirada de l'escó a Juvillà despulla tots els actors de l'independentisme», 05-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès demana rellevar Borràs al Parlament: "Les institucions estan per sobre de les persones"». 324, 30-03-2023. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «El Govern assegura que no hi ha "cap canvi" en la relació amb Jordi Pujol». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Moldes, Aleix. «Jordi Pujol no ha deixat mai de ser molt honorable per la Generalitat», 22-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Bertomeu, Marc Toro, Núria Orriols Guiu, Quim. «El conflicte amb el català esquerda el Govern i complica el futur de la immersió», 25-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Aragonès descarta suprimir l'impost de successions com defensa Junts: «No està al pla de Govern»», 20-07-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Bertomeu, Núria Orriols Guiu, Quim. «L'ampliació de l'aeroport del Prat torna a dividir el Govern», 30-09-2021. Arxivat de l'original el 2023-03-27. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ ACN. «JxCat y ERC votan divididos en el Parlamento en una moción que da apoyo al Hard Rock» (en castellà), 02-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-14. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «La conferència d'Aragonès no dissipa el foc creuat dins l'independentisme», 15-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Illa insisteix a Aragonès en la necessitat d'estabilitat: "No és temps d'experiments ni de fixar horitzons impossibles"». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Sastre, Daniel G. «Illa allarga la mà a Aragonès un any després de les eleccions», 14-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Fernández, Antonio. «Puigdemont desafía a Aragonès al crear un Ministerio Libre de Exteriores catalán» (en castellà), 18-02-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Junts titlla la Comissió Bilateral d'"engany" a la ciutadania i la CUP critica que "escenifica un conflicte tancat"». Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «ERC defensa que Rufián no ha d'oferir «cap explicació» al Parlament pel xoc amb Junts», 21-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Palau, Òscar. «Rufián obre una nova crisi amb Junts abonant els llaços russos - 16 març 2022», 18-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «"Malestar" en la dirección de ERC por las continuas salidas de tono de Rufián» (en castellà), 09-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Fernández, Antonio. «JxCAT y la ANC se alían para desgastar a Aragonès y reventar la mesa de diálogo» (en castellà), 14-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Junts planteja liquidar la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1-O», 07-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Aragonès manté la «confiança» en Rufián i dona per tancada la polèmica sobre Puigdemont», 09-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Junts posa noves condicions per asseure's a la taula de diàleg i manté els noms «vetats» al setembre», 27-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Guiu, Núria Orriols. «Junts tanca el congrés amb una esmena a la totalitat al full de ruta d'ERC», 17-07-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ siscu. «L’entorn de Junts llença una campanya de desprestigi contra Pere Aragonès», 18-08-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Marc Guasch, Mar Garcia, Núria Roca. «Pere Aragonès dona l'esquena a la manifestació de l'ANC», 02-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Lamelas, Marcos. «Turull y Aragonès negocian cómo salvar la Generalitat tras la presión en la Diada» (en castellà). El Confidencial, 12-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Junts rompe con ERC y cuestiona la legitimidad de un Govern en solitari» (en castellà), 08-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-02-20. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Pressupostos tombats: el no de Comuns i Junts porta al fracàs els comptes del govern». 324, 13-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-13. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Aragonès convoca eleccions anticipades el 12 de maig després del fracàs dels pressupostos». 324, 13-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-13. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ Pol Baraza Curtichs, Oriol Bäbler. «El PSC guanya i només Puigdemont aguanta en l’enfonsament de l’independentisme». Vilaweb, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ «Primera trobada oficial d'Aragonès i Sánchez del 2024: quins temes tractaran a la reunió d'aquest dimecres?». Regió 7, 23-07-2024. [Consulta: 24 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Gregori, Magda. Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic. Pòrtic, 2020. ISBN 9788498094633.
Enllaços externs
[modifica]
- Pere Aragonès, Esquerra Republicana de Catalunya.
- Pere Aragonès, perfil d'Esquerra Republicana de Catalunya.
| |||||||
| |||||||
| |||||||
| |||||||
 | ||
Del 2006 a 2008: Consellers de la Vicepresidència | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Pere Aragonès (Economia i Hisenda) |
| Consellers | Elsa Artadi / Meritxell Budó (Presidència i Portaveu) • Ernest Maragall / Alfred Bosch / Bernat Solé (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència) • Miquel Buch / Miquel Sàmper (Interior) • Josep Bargalló (Ensenyament) • Alba Vergés (Salut) • Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) • Laura Borràs / Mariàngela Vilallonga / Àngels Ponsa (Cultura) • Ester Capella (Justícia) • Chakir El Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies) • Maria Àngels Chacón / Ramon Tremosa (Empresa i Coneixement) • Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública) • Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) |
* Degut a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola, la presa de possessió de Quim Torra va ser el 17 de maig i la dels consellers el 2 de juny de 2018 * Arran de la inhabilitació de Torra, Pere Aragonès assumeix funcions de president després del 30 de setembre de 2020 | |
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Jordi Puigneró i Ferrer .svg){kind=small} (Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana) |
| Consellers | Gemma Geis i Carreras (Recerca i Universitats) · Laura Vilagrà i Pons  (Presidència) · Josep Maria Argimon i Pallàs (ind.) (Salut) · Josep González i Cambray (Ensenyament) · Roger Torrent i Ramió (Empresa i Treball) · Jaume Giró i Ribas (ind.) (Economia i Hisenda) · Victòria Alsina i Burgués (ind.) (Acció Exterior) · Joan Ignasi Elena i Garcia (ind.) (Interior) · Tània Verge i Mestre (ind.) (Feminisme i Igualtat) · Natàlia Garriga i Ibáñez (Cultura) · Lourdes Ciuró i Buldó (Justícia) · Violant Cervera i Gòdia (Drets Socials) · Teresa Jordà i Roura (Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació) |
- Persones vives
- Diputats al Parlament de Catalunya per ERC
- Pinetencs
- Regidors al Maresme
- Professors de la Universitat de Perpinyà
- Diputats al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí
- Consellers del govern de Joaquim Torra
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya
- Alumnes de l'Escola de Govern John F. Kennedy
- Presidents de la Generalitat de Catalunya contemporanis
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Vicepresidents del Govern de Catalunya
- Diputats de la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de l'onzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la desena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la novena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la vuitena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la tretzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Naixements del 1982
- Diputats de la quinzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra