Vés al contingut

Jozef IJsewijn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJozef IJsewijn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Zwijndrecht (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Lovaina (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLovaina Modifica el valor a Wikidata
FormacióKU Leuven Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, filòleg clàssic, llatinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKU Leuven Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jozef A. M. K. IJsewijn (Zwijndrecht, 30 de desembre 1932Lovaina, 27 de novembre de 1998) fou un llatinista belga de llengua flamenca. Se'l coneix com a "pare" de l'estudi del neollatí (llatí des dels inicis de l'humanisme en endavant; s. XV en endavant).[1]

IJsewijn va estudiar filologia clàssica a la KU Leuven de Lovaina on es va llicenciar el 1955. Després va obtenir una beca per a escriure la tesi doctoral i va obtenir el doctorat el 1959. En un primer moment es va dedicar a l'estudi de l'antiguitat i la papirologia. Després de ser-ne docent des de 1962, va esdevenir catedràtic de la mateixa universitat de Lovaina a partir de 1967 i fins a la jubilació el 1997.

L'interès pel neollatí va conduir IJsewijn a refundar la revista Humanistica Lovaniensia i donar-li el subtítol de Journal of Neo-Latin Studies. El 1971 va fundar la International Association for Neo-Latin Studies.

La seva obra més coneguda és el Companion to neo-Latin Studies (1977; amb reedicions fins a fer-ne dos volums). I també fou editor de nombrosos textos renaixentistes, com Erasme de Rotterdam, Justus Lipsius, o Joan Lluis Vives.

Va ser membre de la Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten i també en fou president, "Fellow" de la British Academy i de l'Academia Europaea; membre estranger de l'Acadèmia de Ciències Finesa, i membre corresponent de la Göttinger Akademie der Wissenschaften. Va rebre el premi Francqui (1980) i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de València.

Publicacions

[modifica]
  • De sacerdotibus sacerdotiisque Alexandri Magni et Lagidarum eponymis, 1961
  • Companion to neo-Latin Studies, Nova York / Oxford, North Holland Publishing Company 1977
  • Companion to Neo-Latin Studies. Part I: History and Diffusion of Neo-Latin Literature. Second entirely rewritten edition. Leuven-Louvain, Leuven UP/ Peeters Press Louvain 1990
  • (amb Dirk Sacré): Companion to Neo-Latin Studies. Part II: Literary, linguistic, philological and editorial questions. Second entirely rewritten edition. Leuven-Louvain, Leuven UP 1998.
  • (ed. amb Jaques Paquet) The universities in the late Middle Ages, 1978
  • (ed.) Erasmus in Hispania, Vives in Belgio: Acta Colloquii Brugensis, 23-26 IX 1985. Ediderunt J. IJsewijn et A. Losada. Lovaina: Peeters, 1986
  • Humanism in the Low Countries. A Collection of Studies Selected and Edited by Gilbert Tournoy. (= Supplementa Humanistica Lovaniensia 40). Leuven University Press, Lovaina, 2015 (recull d'articles)
  • Humanisme i literatura neollatina: escrits seleccionats, ed. Josep Lluís Barona. València : Universitat de València, 1996 (traducció al català d'estudis seus amb motiu del doctorat honoris causa per la Universitat de València)

Referències

[modifica]
  1. Erika Rummel; Milton Kooistra Reformation Sources: The Letters of Wolfgang Capito and His Fellow Reformers in Alsace and Switzerland. Centre for Reformation and Renaissance Studies, 2007, p. 96. ISBN 978-0-7727-2032-0 [Consulta: 16 desembre 2012]. 

Bibliografia

[modifica]
  • D. Sacré-G. Tournoy (ed.), Myricae. Essays on Neo-Latin Literature in Memory of Jozef IJsewijn, Supplementa Humanistica Lovaniensia 16 (Lovaina 2000)

Enllaços externs

[modifica]