Juan Agraz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1431  Albacete (Espanya) |
| Mort | 1453 (Gregorià) (21/22 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
| Gènere | Poesia |
Juan Agraz (Albacete ¿? - 1453) va ser un poeta castellà pertanyent a la lírica cancioneril.
Judeoconvers, va estar al servei del Conde de Niebla i d'Enrique de Guzmán i va participar en la Cort de Joan II de Castella. Va mantenir relacions literàries amb Juan de Mena i Juan Alonso de Baena. Poeta fonamentalment amorós, en els seus versos es deixa notar una vena moralitzant i satírica i certs continguts marians inhabituals en aquell moment.[1][2]
És conegut, sobretot, per tres elegies fúnebres:[1][2]
- Decir de la muerte del Conde de Niebla, de 1468,
- Decir cuando murió el maestre de Santiago, y
- Coplas a la muerte del Conde de Mayorga.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martínez Hernández, Santiago. «Juan Agraz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Marino, Nancy F. «Juan Agraz: poeta elegíaco y amoroso del siglo XV». Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, 1980, pàg. 73-84.