Juan Alfonso de la Cerda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1295 (Gregorià)  |
| Mort | 7 agost 1347 (51/52 anys) |
| Sepultura | Santarém |
| Família | |
| Família | Casal de Borgonya a Lleó |
| Cònjuge | María Fernández de Luna |
| Fills | Maria de La Cerda, Alfonso bâtard de La Cerda, Señor de Punete |
| Pares | Alfons de la Cerda i Mafalda de Brienne |
| Germans | Alfonso de la Cerda Lluís de la Cerda Margarita de la Cerda |
Juan Alfonso de la Cerda fou un aspirant a la Corona de Castella inserit en una crisi successòria.[1] Jaume II (fill de Jaume I) va aprofitar aquesta crisi, donant suport a Alfons de la Cerda a canvi de la cessió a la Corona d'Aragó el Regne de Múrcia, que tenia el suport de la població. Se signà la Sentència Arbitral de Torrellas el 1304, partint el Regne de Múrcia i deixant el petit nord-est a la Corona d'Aragó (Oriola, Elx i Alacant).[2] L'any 1305 s'anul·la la primera sentència i s'elabora el Tractat d'Elx, que eliminava Cartagena de la Corona d'Aragó.
Referències
[modifica]- ↑ Masnata y de Quesada, David E. La Casa Real de la Cerda (en castellà). Estudios Genealógicos y Heráldicos, 1985, p. 219. ISBN 84-398-3591-4.
- ↑ de Arteaga, Almudena. Maria de Molina. Tres coronas medievales (en castellà). Martínez Roca.