Juan Antonio Cremades Royo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1910  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 26 desembre 1992 (82 anys) Saragossa (Espanya) |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
 Governador civil de Lleida | |
| 8 gener 1939 – 10 abril 1943 ← Fernando Vázquez Ramos – José Manuel Pardo de Santayana y Suárez → | |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes 22 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Saragossa (província) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat, polític |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Javier Cremades Sanz-Pastor |
| Premis | |
Juan Antonio Cremades Royo (Saragossa, 10 de juny de 1910 - 26 de desembre de 1992)[1] fou un advocat i polític aragonès, diputat a Corts Republicanes, governador civil de Lleida i procurador a Corts franquistes.
Biografia
[modifica]Va estudiar al Col·legi dels Jesuïtes del Salvador de Saragossa, es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Amic personal de Josepmaria Escrivá de Balaguer, fou membre d'Acció Catòlica i dels Cavallers del Pilar. El 1934 es va integrar al Col·legi d'Advocats de Saragossa i treballà en el despatx d'advocats d'Emilio Laguna Azorín. El mateix any va dirigir les joventuts de l'Acció Popular Agrària Aragonesa, grup polític integrat a la CEDA, amb el que fou escollit diputat per la província de Saragossa a les eleccions generals espanyoles de 1936.[2] En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va posar de part del bàndol revoltat i va anar a la caserna de Castillejos a demanar armes. Va anar a lluitar voluntari a la guerra civil espanyola al Regiment de Girona.[3]
Les seves bones relacions amb Ramón Serrano Suñer li va permetre que el gener de 1939 fos nomenat governador civil de Lleida.[4] El seu nom figura en nombrosos informes utilitzats per afusellar nombrosos opositors al règim franquista de Lleida. Alhora, va ordenar tancar al camp de concentració de Miranda de Ebro refugiats jueus alemanys que fugien del nazisme, com Jenny Kehr i Max Revensburguer; Jenny fou expulsada a França i es va suïcidar a la presó de dones de les Corts el desembre de 1942.[5][6] Va ocupar el càrrec fins l'abril de 1943.[7]
Aleshores va tornar a Saragossa, on va obtenir plaça per oposició a la Cambra de la Propietat Urbana i va ser membre de l'Obra Social de la Falange. El 1948 va fundar l'associació socio-cultural aragonesista La Cadiera, que aplegava la dreta catòlica tradicional i que treballava amb el Caliu Ilerdenc (impulsor del leridanismo).[8] També fou propagandista d'Acció Catòlica i el 1971 fou escollit procurador a Corts pel terç familiar.[9] Deixà el càrrec després de les eleccions generals espanyoles de 1977.
Referències
[modifica]- ↑ Esquela al diari ABC, 11 de gener de 1993
- ↑ CREMADES ROYO, JUAN ANTONIO, Elecciones 16.2.1936
- ↑ Gabriela Sierra, Francisco Gracia Zaragoza en el Congreso de los Diputados. Parlamentarios durante la Segunda República, p.38
- ↑ Manel Risques, Francesc Vilanova, Ricard Vinyes Les ruptures de l'any 1939, p. 76
- ↑ Una exposición recupera la historia de los judíos que atravesaron el Pirineo, La Vanguardia, 3 de juliol de 2015
- ↑ Un libro sobre los fugitivos de los nazis en España replantea la responsabilidad del franquismo en el exterminio de los judíos, La Vanguardia, 6 de març de 2011
- ↑ DECRETO de 8 de abril de 1943 por el que se dispone cese en el cargo de Gobernador Civil de la Provincia de Lérida don Juan Antonio Cremades Royo.
- ↑ Guillermo Sáez Aznar Aquellos Abogados de Provincias. La red aragonesa de Serrano Suñer durante la Segunda República, p. 14-15
- ↑ CREMADES ROYO, JUAN ANTONIO, Elecciones 16.11.1971