Vés al contingut

Juan Antonio Pizzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Pizzi».
Plantilla:Infotaula personaJuan Antonio Pizzi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJuan Antonio Pizzi Torroja
7 juny 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Santa Fe (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,85 m
Pes84 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter / Entrenador
Clubs juvenils
- Rosario Central
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1987–1990
1990–1991
1991–1993
1993–1994
1994–1996
1996–1998
1998–1999
1999–2000
2000
2001
2002		 Rosario Central
Toluca
CD Tenerife
València CF
CD Tenerife
FC Barcelona
River Plate
Rosario Central
FC Porto
Rosario Central
Vila-real CF		 57
30
68
19
73
48
17
28
11
28
13		 27
12
30
4
46
11
6
19
3
11
1
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1994–1998 Espanya Espanya 22 8
Equips entrenats
2005
2006
2009–2010
2010–2011
2011–2012
2012–2013
2013–2014
2014–2016
2016–2017
2017–		 Colón Santa Fe
Universidad San Martín
Santiago Morning
Universidad Católica
Rosario Central
San Lorenzo
València CF
León
Xile Xile
Aràbia Saudita Aràbia Saudita
Participà en
1998Mundial de Futbol 1998
juny 1996Eurocopa 1996 Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 155147 UEFA: 22917 BDFutbol: 1607 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1987–1990 CA Rosario Central 57(27)
1990–1991 Deportivo Toluca 30(12)
1991–1993 CD Tenerife 68(30)
1993–1994 València CF 19(4)
1994–1996 CD Tenerife 73(46)
1996–1998 FC Barcelona 48(11)
1998–1999 CA River Plate 17(6)
1999–2000 CA Rosario Central 28(19)
2000–2000 FC Porto 11(3)
2001–2001 CA Rosario Central 28(11)
2002–2002 Vila-real CF 13(1)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1994–1998   Espanya 22(8)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Colón Santa Fe Modifica el valor a Wikidata

Juan Antonio Pizzi Torroja (Santa Fe, 7 de juny de 1968) és un exfutbolista i entrenador de futbol argentí, que posteriorment es va nacionalitzar espanyol.[1][2] Va ser internacional amb la selecció espanyola.

Carrera esportiva

[modifica]

Va jugar com a davanter centre golejador en diversos clubs de l'Argentina, Mèxic i Portugal, encara que va ser en la lliga espanyola on va arribar els seus majors èxits professionals, militant en les files del València CF, el CD Tenerife i el FC Barcelona.[3]

La temporada 1995-1996 va assolir el seu major èxit personal: va marcar 31 gols militant en el Tenerife.[4] Aquesta xifra golejadora li va valdre no només el Trofeu Pitxitxi [5] com a màxim golejador de la Lliga espanyola de futbol, sinó la Bota d'Or, com a màxim golejador de les lligues europees.[6]

La temporada següent, la 1996-1997, va fitxar pel FC Barcelona. Al club català tan sols hi va jugar dos anys, però es va guanyar l'estima de l'afició. En la seva primera temporada va marcar el cinquè gol del FC Barcelona en un partit de semifinals de la Copa del Rei, al Camp Nou, davant l'Atlètic de Madrid. El partit, que al descans anava 0-3 a favor dels madrilenys, el va acabar remuntant i guanyant el Barça per 5-4. Quan Pizzi va marcar el gol del triomf pocs minuts abans del final, es va fer famosa la frase del periodista radiofònic Joaquim Maria Puyal,[7] que va repetir insistentment Pizzi, sos macanudo![8] Des de llavors, l'afició barcelonista va dir sempre "Macanudo Pizzi" al davanter argentí.

Amb el FC Barcelona, Pizzi va guanyar la Copa del Rei 96/97, marcant el 2:2 que duria a la pròrroga el partit davant el Reial Betis en la final, i la Recopa d'Europa d'aquesta mateixa temporada. En la 97/98, va assolir el títol més important de la seva carrera, en guanyar la lliga espanyola.[9]

En aquell any, va disputar un partit del Mundial de França 1998 per a la seva selecció adoptiva, la d'Espanya, contra Paraguai en el Stade G. Guichard. Pizzi va ser reemplaçat al cap de 53 minuts per Fernando Morientes. En total, va participar en 22 partits internacionals per a Espanya i va convertir 8 gols.[10] El seu debut va ser el 30 de novembre de 1994 enfront Finlàndia. El seu comiat va ser el partit esmentat anteriorment contra Paraguai. El 20 de setembre de 1995, a Madrid, va jugar un partit amistós contra el seu país d'origen, l'Argentina i va marcar un dels punts de la seva selecció en la victòria peninsular per 2-1.

El 31 de desembre de 2001, Juan Antonio Pizzi va ser presentat com a jugador del Vila-real CF en reemplaçament del lesionat Martín Palermo.[11]

El gener de 2005 va debutar com a director tècnic al dirigir a Colón de Santa Fe en dupla amb l'exjugador peruà José "Chemo" Del Solar.[12] L'experiència va durar pocs partits pels dolents resultats de l'equip. Una vegada retirat del futbol es va establir a Barcelona, ciutat amb la qual se sent molt identificat. Allí segueix practicant esport, aquesta vegada el pol, en el Real Club de Polo Barcelona.

A l'abril del 2006, és contractat com Tècnic del Club Deportivo Universidad San Martín de Porres, on va complir una regular actuació, a més de dirigir la Copa Sud-americana 2006.[13] Poc després de culminar el Campionat Peruà, decideix sortir del club. El juny del 2006, Juan Antonio Pizzi va ser nomenat soci honorari de la Penya Blaugrana de Lima, penya oficial del FC Barcelona a la capital peruana.

Al 2007 Rosario Central és cridat a eleccions presidencials, i per això Juan es va postular al costat d'Alberto Joaquín (qui era candidat a president) per assumir al càrrec. No obstant això, l'agrupació Mística Canalla, encapçalada per Horaci Usandizaga, va ser elegida pels socis del club.[14]

Primer títol com a entrenador

or del Santiago Morning de la primera divisió de Xile, amb el qual va aconseguir una inèdita semifinal en el Torneig Clausura 2009 (va perdre amb Universitat Catòlica).

El 9 de juliol de 2010 va ser oficialment confirmat com a nou entrenador d'Universitat Catòlica, i va ser presentat l'endemà. Després d'una excel·lent campanya, en què va guanyar 15 dels 20 partits que va dirigir (incloent-hi els últims set en forma consecutiva), el 5 de desembre del mateix any va obtenir el títol del torneig consagrant Campió del Bicentenari. A l'any següent, va dirigir l'equip xilè a la Copa Libertadores en on va fer una bona participació arribant a quarts de final, instància que la UC no arribava des de 1997, sent eliminats per Peñarol d'Uruguai.

En el Torneig Aperura 2011 va aconseguir la final, perdent davant Universitat de Xile per un global de 4: 3, tot i haver guanyat el primer partit 2: 0, i caient finalment en el partit de revenja per 1: 4.

Retorn a l'Argentina com a tècnic

Al juny del mateix any va esdevenir entrenador de Rosario Central per afrontar la Segona divisió del futbol argentí a la recerca de l'ascens. El seu equip va finalitzar el torneig en quart lloc, per darrere de River Plate, Quilmes i Institut per la qual cosa va obtenir una plaça per jugar dos partits de promoció davant Sant Martí de Sant Joan. Fins a la data 35 es trobava en primer lloc amb dos punts d'avantatge (fruit de 7 victòries consecutives en els 7 partits anteriors) però dels últims dotze punts només va obtenir un pel que tots els seus perseguidors el van superar. El primer partit de la promoció es va jugar el dijous 28 de juny de 2012 a l'estadi Gegant d'Arroyito i va acabar 0 a 0, mentre que la segona trobada, jugat el 1r de juliol de 2012 a l'estadi de San Martín de Sant Joan, també va culminar 0 a 0, i això va impedir a Rosari Central ascendir a la màxima categoria, i el va obligar a romandre un any més en la Primera B Nacional. Tot i que al principi es va manejar la possibilitat de seguir com a entrenador una temporada més, el president de la institució (Norberto Speciale) va decidir que no continués.

L'11 d'octubre de 2012 es va anunciar que era el nou tècnic del Sant Lorenzo d'Almagro, després que Ricardo Caruso Lombardi fos acomiadat. El seu flamant equip va finalitzar el Torneig Inicial 2012 deixant una bona imatge i aixecant considerablement el seu rendiment. A l'any següent, després d'una pretemporada per l'interior del país en la qual es van aconseguir diverses Copes amistoses, realitza una molt bona campanya en el Torneig Final 2013, collint 32 punts, aconseguint així el quart lloc i allunyant al club definitivament dels últims llocs en la taula de mitjanes. El segon semestre de l'any 2013 començava amb el plantejament de nous objectius donada les tres competicions que l'equip de Boedo tenia al davant: Copa Argentina, Copa Sud-americana i Torneig Inicial. Va ser finalista a la Copa vernacla i després d'un apassionant tancament de torneig, finalment el 15 desembre 2013 aconsegueix ser campió del Torneig inicial amb aquest equip. Va renunciar a la direcció tècnica de Sant Llorenç a pocs dies de aconseguit l'objectiu, després de rebre una oferta d'Espanya.

Primera experiència europea

El 26 de desembre de 2013, el València Club de Futbol de la lliga espanyola va confirmar a Pizzi com el seu nou entrenador per finalitzar la temporada i un any més, 15 amb el mànager esportiu Rufete i Roberto Fabián Ayala com a principals valedors del seu fitxatge. Pizzi va haver de rescindir el seu contracte amb San Lorenzo per embarcar-se en la seva primera experiència europea com a tècnic.

Amb l'equip en l'onzena posició, l'equip va millorar en resultats i actitud. Va encadenar dues victòries consecutives davant Barcelona (2-3) i davant Betis (5-0), que van portar a l'afició "xe" a il·lusionar-se amb la possibilitat d'assolir els llocs europeus, que s'aconseguien amb el setè lloc. Però finalment no va aconseguir classificar al conjunt valencianista per a cap competició europea, acabant la Lliga en la 8a posició.

Millor cara va mostrar l'equip a la Lliga Europa, on va aconseguir una èpica remuntada a quarts de final contra el FC Basel, caient derrotat 3-0 en l'anada i remuntant 5-0 en la pròrroga a Mestalla. Una nit que encara tots els valencianistes recorden. Va ser eliminat en semifinals pel Sevilla encaixant un gol en l'últim minut, quan ja gairebé se celebrava el pas a la desitjada final.

Tot i no haver aconseguit els objectius europeus del València, el president Amadeo Salvo, el mànager esportiu Rufete, i gran part de l'afició, confiaven en ell per a la següent temporada, però el futur propietari del club (el multimilionari Peter Lim) tenia un altre tècnic al cap per al seu projecte al club valencianista, per la qual cosa el 2 de juliol de 2014 el club va anunciar el cessament de Pizzi com a tècnic agraint el treball realitzat.

Selecció xilena

El 29 gener 2016 va ser confirmat com a entrenador de la selecció xilena en reemplaçament del renunciat Jorge Sampaoli.[15]

El seu debut a càrrec de la selecció va ser dos mesos després, el 25 de març davant Argentina, patint una derrota per 2: 1 en l'Estadi Nacional.20 Quatre dies més tard, aconseguiria un triomf per 4: 1 davant la selecció veneçolana. Els dos partits van correspondre a les classificatòries sud-americanes per a Rússia 2018.

El juny de 2016 va dirigir a Xile a la Copa Amèrica Centenario realitzada als Estats Units d'Amèrica, on va aconseguir un gran acompliment en la fase de grups que va fer que l'equip classifiqués a quarts de final on van guanyar amb un contundent 7 a 0 a Mèxic a més de vèncer Colòmbia a semifinals i coronar-se campió derrotant a Argentina a penals.

El 10 d'octubre de 2017, després de no aconseguir la Classificació al Mundial de Rússia 2018, va anunciar que no seguiria al capdavant de "La Roja".[16]

Trajectòria

[modifica]
Temporada Club Partits Gols
1988/89 Rosario Central 26 12
1989/90 Rosario Central 31 15
1990/91 Toluca N/D N/D
1991/92 Tenerife 34 15
1992/93 Tenerife 34 15
1993/94 València CF 19 4
1994/95 Tenerife 32 15
1995/96 Tenerife 41 31
1996/97 FC Barcelona 33 9
1997/98 Barcelona 15 3
1998/99 River Plate 17 6
1999/00 Rosario Central 28 19
2000/01 Porto 11 3
2000/01 Rosario Central 10 4
2001/02 Rosario Central 18 7
2001/02 Vila-real CF 13 1

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Transfermarkt. Spieler». [Consulta: 12 febrer 2023].
  2. ↑ «El Pais». [Consulta: 12 febrer 2023].
  3. ↑ «Footballdatabase». [Consulta: 12 febrer 2023].
  4. ↑ «Deporpress». [Consulta: 12 febrer 2023].
  5. ↑ «Diario de Avisos». [Consulta: 12 febrer 2023].
  6. ↑ «Club Deportivo Tenerife». [Consulta: 12 febrer 2023].
  7. ↑ «CatalunyaRadio». [Consulta: 12 febrer 2023].
  8. ↑ «Kodromagazine». [Consulta: 12 febrer 2023].
  9. ↑ «Players FC Barcelona». [Consulta: 12 febrer 2023].
  10. ↑ «Marca». [Consulta: 12 febrer 2023].
  11. ↑ «El Pais». [Consulta: 12 febrer 2023].
  12. ↑ «El Gráfico». [Consulta: 12 febrer 2023].
  13. ↑ «Transfermarkt. Trainer». [Consulta: 12 febrer 2023].
  14. ↑ «Pagina 12». [Consulta: 12 febrer 2023].
  15. ↑ «Bendito futbol». [Consulta: 12 febrer 2023].
  16. ↑ «Redgol». [Consulta: 12 febrer 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Antonio Pizzi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Antonio_Pizzi&oldid=33965803»