Juan Carlos Onganía
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1914 Marcos Paz (Argentina) |
| Mort | 8 juny 1995 (81 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Sepultura | Cementiri de la Chacarita |
 President de la Nació Argentina | |
| 29 juny 1966 – 8 juny 1970 ← Arturo Umberto Illia – Roberto Marcelo Levingston → | |
| Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit | |
| 1962 – 1965 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Col·legi Militar de la Nació |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1931 - |
| Partit | Frente para la Coincidencia Patriótica |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Argentina |
| Branca militar | Exèrcit Argentí |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Blaus versus colorados Argentine Revolution (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | María Emilia Green Urien |
| Premis | |
Signatura .jpg) | |
 | |
Juan Carlos Onganía Carballo (Marcos Paz, Argentina, 17 de març de 1914 - Buenos Aires, 8 de juny de 1995)[1] va ser un militar argentí, que va exercir de facto la presidència de l'Argentina de la dictadura autodenominada Revolució Argentina entre 1966 i 1970. Es destaca per ser el segon president de facto que més va durar en el poder.
Presidència de facto
[modifica]
Després del cop, recentment assumit com a president, comunicava a la població:
| « | "Argentins, he assumit el càrrec de President de la Nació que les Forces Armades han coincidit a conferir-me, amb brevetat de la circumstància nacional que ens imposa obligacions inexcusables. Accepto aquesta responsabilitat excepcional persuadit que és menester produir en la República un canvi fonamental, una veritable revolució que retorni als nostres argentins la seva fe, la seva confiança i el seu orgull". | » |
Onganía va nomenar com el seu ministre d'economia a Adalbert Krieger Vasena, qui va revocar les mesures de nacionalització i control de capitals del govern de Illia, i va contenir la inflació congelant els salaris i devaluant un 40% la moneda nacional. Es va allunyar, no obstant això, de l'ortodòxia liberal afrontant obres públiques, amb el que va mantenir el ritme de l'activitat industrial. La participació dels salaris en la renda nacional va estar propera al 43% durant el període 1967-1969. Les exportacions es van mantenir altes, però el sector agrari va ser perjudicat per la devaluació i per l'augment dels percentatges de retenció a les exportacions, així com per la supressió de les mesures de protecció. En el laboral es va sancionar una llei d'arbitratge obligatori, que va condicionar la possibilitat de fer vaga.[2]
Durant el seu govern va desenvolupar la teoria de la necessitat d'atendre primer el 'temps econòmic' sobre el 'temps social' i el 'temps polític'. Onganía va intentar mantenir la participació dels diferents sectors del país al seu govern mitjançant la formació de comitès consultius en àrees específiques de la política agrària, industrial i econòmica. Aquesta mesura va rebre fortes crítiques dels sectors més conservadors de l'exèrcit; sumat al dissens entre els generals, l'assassinat del tinent general Pedro Eugenio Aramburu el 1970 va acabar amb els dies de Onganía enfront del Poder Executiu.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «El Historiador:: Biografías::Juan Carlos Onganía». Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «Data del Historiador». Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «Presidencia y Ministros». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 3 juliol 2014].
| Precedit per: Arturo Umberto Illia |
President de l'Argentina 1966-1970 |
Succeït per: Roberto Marcelo Levingston |