Vés al contingut

Juan García Margallo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan García Margallo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan García-Margallo y García Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1839 Modifica el valor a Wikidata
Montánchez (Càceres) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Fort de Cabrisses Altes (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó Margallo Modifica el valor a Wikidata
Governador de Melilla
1891 – 28 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra del Marroc
Tercera Guerra Carlina
primera campanya de Melilla Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdelaida Cuadrado Aznar Modifica el valor a Wikidata
FillsAdelaida García-Margallo y Cuadrado, Agustina García-Margallo y Cuadrado, Juan García-Margallo y Cuadrado, Ildefonso García-Margallo y Cuadrado, María García-Margallo y Cuadrado, Adolfo García-Margallo y Cuadrado Modifica el valor a Wikidata
PareIldefonso García-Margallo y Jara Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé Manuel García-Margallo y Marfil, besnet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan García Margallo (Montánchez, Càceres, 12 de juliol de 1839 - Melilla, 28 d'octubre de 1893) fou un militar espanyol.

Com que només era alferes fou destinat a Àfrica (1859), i prengué part en diversos combats a les ordres del general O'Donnell, ascendí al grau de tinent i aconseguí la Creu de Sant Ferran. Més tard fou traslladat a Madrid, i junt amb Vázquez Orcall i d'altres militars amics seus, es trobà amb els esdeveniments ocorreguts el 1866, i per la seva conducta en la repressió d'aquells fets ascendí a capità.

També guerreja a Màlaga el 1869 a les ordres del general Antonio Caballero contra els republicans; prengué part en la guerra civil, després passa a Cuba i allà ascendí a coronel i el 1890 a general de brigada, sent després nomenat governador militar de Melilla.

Atacades les posicions pròximes a la plaça pels rifenys (2 d'octubre de 1893), García Margallo realitzà algunes sortides contra ells amb molt poca fortuna, pel que fou nomenat per a substituir-lo el general Macías y Casado, però abans que aquest arribés, es lliurà un dur combat, perdent en ell la vida aquest desgraciat general.

Bibliografia

[modifica]