Vés al contingut

Juan María Jordán de Urríes y Ruiz de Arana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Juan Jordán de Urríes)
Plantilla:Infotaula personaJuan María Jordán de Urries y Ruiz de Arana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan María Nepomuceno Jordán de Urríes y Ruiz de Arana Modifica el valor a Wikidata
21 febrer 1851 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Madrid
  Diputat al Congrés dels Diputats
22 de juny de 1877 – 30 de desembre de 1878
CircumscripcióLa Almunia de Doña Godina

28 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881
CircumscripcióSaragossa
Dades personals
FormacióEscuelas Pías de San Fernando (en) Tradueix
Universitat de Saragossa
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador
Membre de
Altres
TítolMarquesat d'Ayerbe Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Vinyals (1896–1908) Modifica el valor a Wikidata
PareJuan Nepomuceno Jordán de Urríes y Salcedo Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan María Jordán de Urríes y Ruiz de Arana (castellà: Juan María Nepomuceno Jordán de Urríes y Ruiz de Arana) (Saragossa, 21 de febrer de 1851 - Madrid, 11 de maig de 1908) fou un aristòcrata i polític aragonès, IX marquès de Rubí i VI marquès d'Ayerbe.

Biografia

[modifica]

Fill de Juan Nepomuceno Jordán de Urríes y Salcedo, a la mort del seu pare en 1863 va heretar el marquesat d'Ayerbe i els de Rubí i Lierta, amb Grandesa d'Espanya. Es casà amb Caralampia María del Pilar Méndez de Vigo y Arizcún, VIII comtessa de Santa Cruz de los Manueles[1] Estudià al Seminari dels Escolapis de San Fernando de Madrid i es llicencià en dret i en filosofia a la Universitat de Madrid i a la Universitat de Saragossa.

Decidit partidari de la restauració borbònica, fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 pels districtes de la Almunia de Doña Godina i Saragossa.[2] Posteriorment fou senador per dret propi de 1887 a 1908, i vicepresident del Senat d'Espanya el 1894-1895 i el 1901-1903.[3] El 2 de desembre de 1898 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Història.[4] També va exercir d'ambaixador d'Espanya a Portugal en 1899. També fou ambaixador extraordinari i plenipotenciari davant la Santa Seu i a Sant Petersburg. Fou president del consell d'administració de Ferrocarrils de Canfranc.[5]

Entre altres distincions, fou membre de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, cavaller de l'Orde de Calatrava i va rebre el collaret i la gran creu de l'Orde de Carles III.[6]

Obres

[modifica]
  • Sitio y conquista de Manila por los ingleses en 1762 (1897)
  • Tres hechos memorables de la marina española del siglo XVIII' (1907)
  • Don Jaime I el Conquistador y el Señorío de Ayerbe
  • El marqués de Ayerbe en Valençay y el batallón de Pardos de Aragón (1928)

Referències

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Marcos Jiménez de la Espada
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 15

1898 - 1908
Succeït per:
Antonio Blázquez y Delgado Aguilera