Juan María Jordán de Urríes y Ruiz de Arana
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Juan María Nepomuceno Jordán de Urríes y Ruiz de Arana 21 febrer 1851 Saragossa (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 11 maig 1908 (57 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||
22 de juny de 1877 – 30 de desembre de 1878 | |||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | La Almunia de Doña Godina | ||||||||||||||||||||||||||
28 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881 | |||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Saragossa | ||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Formació | Escuelas Pías de San Fernando (en) Universitat de Saragossa Universitat Central | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Historiador | ||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||||||
Títol | Marquesat d'Ayerbe | ||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | María Vinyals (1896–1908) | ||||||||||||||||||||||||||
Pare | Juan Nepomuceno Jordán de Urríes y Salcedo | ||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Juan María Jordán de Urríes y Ruiz de Arana (castellà: Juan María Nepomuceno Jordán de Urríes y Ruiz de Arana) (Saragossa, 21 de febrer de 1851 - Madrid, 11 de maig de 1908) fou un aristòcrata i polític aragonès, IX marquès de Rubí i VI marquès d'Ayerbe.
Biografia
[modifica]Fill de Juan Nepomuceno Jordán de Urríes y Salcedo, a la mort del seu pare en 1863 va heretar el marquesat d'Ayerbe i els de Rubí i Lierta, amb Grandesa d'Espanya. Es casà amb Caralampia María del Pilar Méndez de Vigo y Arizcún, VIII comtessa de Santa Cruz de los Manueles[1] Estudià al Seminari dels Escolapis de San Fernando de Madrid i es llicencià en dret i en filosofia a la Universitat de Madrid i a la Universitat de Saragossa.
Decidit partidari de la restauració borbònica, fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 pels districtes de la Almunia de Doña Godina i Saragossa.[2] Posteriorment fou senador per dret propi de 1887 a 1908, i vicepresident del Senat d'Espanya el 1894-1895 i el 1901-1903.[3] El 2 de desembre de 1898 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Història.[4] També va exercir d'ambaixador d'Espanya a Portugal en 1899. També fou ambaixador extraordinari i plenipotenciari davant la Santa Seu i a Sant Petersburg. Fou president del consell d'administració de Ferrocarrils de Canfranc.[5]
Entre altres distincions, fou membre de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, cavaller de l'Orde de Calatrava i va rebre el collaret i la gran creu de l'Orde de Carles III.[6]
Obres
[modifica]- Sitio y conquista de Manila por los ingleses en 1762 (1897)
- Tres hechos memorables de la marina española del siglo XVIII' (1907)
- Don Jaime I el Conquistador y el Señorío de Ayerbe
- El marqués de Ayerbe en Valençay y el batallón de Pardos de Aragón (1928)
Referències
[modifica]- ↑ Juan Jordán de Urries a geni.com
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Medalla 15 Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine. de la RAH
- ↑ Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos, p.335-336.
- ↑ Los Urríes: un notable linaje altoaragonés Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine., Amigos de Serrablo
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Marcos Jiménez de la Espada |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 15 1898 - 1908 |
Succeït per: Antonio Blázquez y Delgado Aguilera |
- Diputats aragonesos al Congrés dels Diputats
- Senadors aragonesos al Senat espanyol
- Diplomàtics aragonesos
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Governadors civils de Guipúscoa
- Governadors civils de Santander
- Alumnes de la Universitat de Saragossa
- Alumnes de la Universitat Central de Madrid
- Polítics saragossans