Juan Luis Martín Mengod
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875 València |
| Mort | 29 setembre 1918 (42/43 anys) València |
 Regidor de l'Ajuntament de València | |
| 14 novembre 1915 – 29 setembre 1918 Circumscripció electoral: Vega | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, periodista |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
| Obra | |
Obres destacables | |
Juan Luis Martín Mengod (València, 1875 - València, 29 de setembre de 1918)[1] fou un polític, periodista i catedràtic valencià.
Va estudiar a l'institut Lluís Vives de València i a la Universitat de València. Fou batxiller als catortze anys, advocat als dihuit i doctor en dret als deneu. Tenia, a més, la carrera de filosofia i lletres i la de mestre superior.[1]
De jove, va exercir d'advocat a València durant dotze anys i a la primavera de l'any 1912 va ser nomenat per oposició catedràtic de psicologia, lògica, ètica i rudiments del dret a l'institut de Xerès de la Frontera, a Andalusia.[1] Va exercir també a Terol (Aragó) i Castelló de la Plana fins a aconseguir la càtedra a València.[2]
Des de la seua adolescència va ser militant actiu del carlisme i exercí càrrecs a totes les entitats del tradicionalisme valencià com ara el de secretari i president de les joventuts, secretari del cercle i membre de les juntes locals. Martín Mengod va promoure iniciatives com ara un "impost per al foment dels interesos legitimistes" i el pla d'organització civil de les forces del tradicionalisme valencià.[1]
Va assistir i prengué part a molts mitins, aplechs i reunions polítiques diverses, fent conferències als cercles carlins del País Valencià. Aixímateix, va col·laborar a nombroses publicacions periòdiques, especialment amb el setmanari La Lucha, molt crític amb el republicanisme blasquista.[1]
Va ser el primer director l'any 1911 del períodic jaumista Diario de Valencia, fundat el mateix any. Poc temps després deixà la direcció per incompatibilitat amb el seu nou càrrec de catedràtic, però finalment tornaria a la direcció del períodic. Fou un notori peridista carlí i comptà amb la simpatia de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma i les principals figures tradicionalistes.[1]
Fou electe regidor de l'Ajuntament de València a les eleccions municipals de 1915 pel districte de la Vega i nomenat tinent d'alcalde. Tant com a regidor com a periodista, va combatre als republicans. Publicà diverses obres, entre els quals destaca Lecciones de Derecho Mercantil (1907),[1][3] deixant quasi finalitzada una geografia valenciana i un altre llibre de temàtica valenciana.[2] Va escriure també diversos fotllets i prologà el llibre de Josep Navarro i Cabanes Apuntes bibliograficos de la prensa carlista (1917).[4]
En son honor li fou dedicat l'any 1921 un carrer de València, anteriorment conegut amb el nom de carrer d'Argenteries.[5][6][7] En aquest carrer es troba la llar natalícia de Martín Mengod, on l'any 1922 s'instal·là una placa commemorativa.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Datos biográficos». El Correo Español, 30-09-1918, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 Ciencia tomista, Volúmenes 17-18. Estudio Teológico de San Esteban, 1918, p. 343.
- ↑ Discurso de apertura por el catedrático de la Facultad de Derecho D. Emilio Langle y Rubio. Universidad de Granada, 1950-1951, p. 25.
- ↑ Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917.
- ↑ «Debates municipales». El Pueblo, 23-04-1921, pàg. 2.
- ↑ «Calle Martín Mengod». Calles y plazas de Valencia, 2015.
- ↑ «La "Calle Martín Mengod" aparece en el entorno de las antiguas platerías de la ciudad». Calles históricas de Valencia, 2010.
- ↑ «Lápida en la casa natalicia de Juan Luis Martín Mengod». Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2017. [Consulta: 27 gener 2017].
Enllaços externs
[modifica]- «Juan Luis Martín Mengod, víctima de la gripe de 1918». Cadena SER, 27-05-2020.