Juan Meléndez Valdés

Juan Meléndez Valdés

Biografia
Naixement	11 març 1754 Ribera del Fresno (Província de Badajoz)
Mort	24 maig 1817 (63 anys) Montpeller (França)
Sepultura	Cementiri de San Isidro, pati IV, glorieta 14, Pabellón de Hombres Ilustres
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, polític
Ocupador	Universitat de Salamanca
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Art	poesia
Gènere	Poesía culta en la literatura medieval española (es)
Nom de ploma	Batilo
Signatura

Juan Meléndez Valdés (Ribera del Fresno, (Badajoz), 11 de març de 1754 - Montpeller, (França), 24 de maig de 1817) va ser un poeta, jurista i polític espanyol

Vida i obres

Era d'origen humil; el seu pare era Juan Antonio Meléndez Valdés i la seva mare María de los Ángeles Díaz Cacho, i va tenir nombrosos germans; després del seu naixement la família es va instal·lar a Almendralejo i als set anys es va quedar orfe de mare. El 1767 va viatjar a la cort per estudiar llatí i filosofia, sota la tutela del seu germà més gran, Esteban. Va ingressar al Col·legi de Sant Tomás, i més tard, als Reials Estudis de Sant Isidre, on va aprendre filosofia moral i grec. Finalment va començar Lleis a la Universitat de Salamanca el 1772 mentre escriu els seus primers poemes i freqüenta les tertúlies poètiques, en especial la de fray Juan Fernández de Rojas, més conegut per Delio, i la de José Cadalso el 1773, qui el va introduir a la cultura francesa; el 1774 va morir el seu pare i el seu caràcter es va tornar definitivament malenconiós. El 1775 va obtenir el grau de Batxiller en Dret i el 1777 mor també el seu germà Esteban. S'ocupà provisionalment de la càtedra de llengua grega i va conèixer Jovellanos. El 1780 obtingué el premi de poesia de la Reial Acadèmia Espanyola amb la seva obra "Batilo". El 1781 torna a la Universitat de Salamanca amb destinació a la càtedra d'Humanidades. El 1783 es doctora en dret. En aquest temps escriu "Les enamorades anacreòntiques" i "Els petons d'amor" i es casa amb María Andrea de Coca. El 1784 Meléndez va optar a un dels tres premis oferts per la ciutat de Madrid per a la millor composició dramàtica, obtenint un d'ells per " Els casaments de Camacho el ric".

En aquells moments ja comptava amb una gran fama a tot el país. Havia madurat i era conegut per tots els intel·lectuals, poetes i escriptors de l'època. El famós impressor Joaquín Ibarra publicà el 1785 el primer volum dels seus poemes amb gran èxit, realitzant-se diverses edicions. El 1798 va començar a exercir de fiscal durant set mesos i, amb el favor de Jovellanos, va obtenir els càrrecs de jutge de la cort a Saragossa el 1789, canceller a Valladolid el 1791 i fiscal de la sala d'alcaldes de la Casa i Cort a Madrid el 1797, càrrec que va ocupar amb prou feines set mesos; escriu llavors els seus Discursos Forenses, que van circular de forma manuscrita fins a ser publicats durant el Trienni Liberal. Amb la caiguda de Jovellanos, Meléndez es veu obligat a deixar Madrid el 27 d'agost de 1798, i l'envien a supervisar les obres d'una caserna que es construïa en Medina del Campo, el que suposava a la pràctica un càstig. Però el 1802 se li tornen els seus emoluments com a fiscal i viurà a Zamora, on es va dedicar a projectes socials i a l'estudi. Marxa després a Salamanca i a Madrid.

Imatge parcial del Mausoleu de Goya, Meléndez, Donoso i Moratín

Després de l'ocupació francesa, es posa al servei de Josep I d'Espanya, ocupant llocs al Consell d'Estat i la condecoració com Cavaller de la Reial Ordre d'Espanya, el que li portarà greus problemes com afrancesat a la sortida del rei després de la Guerra del Francès. Fugit a França, va residir successivament a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Nimes, Alais i Montalban; la seva salut es deteriorà i es va veure afligit de fortes depressions i quatre anys més tard va morir en Montpeller. Les seves restes van tornar a Madrid el 1900 i després d'un breu pas pel Panteó d'homes Il·lustres reposen finalment en un mausoleu conjunt amb Goya, Moratín i Donoso Cortès, obra de Ricardo Bellver al Cementiri de Sant Just.

A més de les ja ressenyades, altres obres de l'autor són "Poesies" (1785), "A Llaguno" (1794), "A propósit del fanatisme" (1795), "Alarma espanyola" (1808), "Oda a José Bonaparte" (1810-1811), "Pròleg de Nimes" (1815) i "Discursos Forenses" (1821).

Bibliografia

• Astorgano Abajo. Juan Meléndez Valdés, humanista. Estudi sobre la Càtedra de Salamanca. Publicacions de la Diputació de Badajoz. (pdf)
• Astorgano Abajo, Antonio. Biografia del SR. Juan Meléndez Valdés. Diputació Provincial. Badajoz, 1996.
• Colford, W.E. Juan Meléndez Valdés. Nova York, 1942.
• Demerson, Georges. El Senyor Juan Meléndez Valdés i el seu temps,1754-1817. Editorial Taurus. Madrid, 1971.

Premis i fites
Precedit per: Joaquín Juan Flores	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira B 1812- 1814	Succeït per: Agustín de Silva y Palafox