Juan Menéndez Pidal

Juan Menéndez Pidal

Biografia
Naixement	1861 Madrid
Mort	1915 (53/54 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893
← Fermín Vior Travieso Francisco Martínez y González Bengoechea →
Circumscripció	Ribadeo
Dades personals
Formació	Universitat Central de Madrid
Activitat
Ocupació	Poeta, jurista, historiador
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Real Academia Galega (membre corresponent) Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Família
Mare	Ramona Pidal y Mon
Germans	Luis Menéndez Pidal Ramón Menéndez Pidal
Parents	Pedro Pidal, cosí germà María Maravillas de Jesús, cosina germana Alejandro Pidal y Mon, oncle Luis Pidal y Mon, oncle
Llista Governador civil de la província de Burgos Governador civil de la província de Guadalajara

Juan Menéndez Pidal (Madrid, 31 de maig de 1858 - 28 de desembre de 1915) va ser un jurista, historiador i poeta espanyol, acadèmic de la Llengua Espanyola.

Biografia

Va ser germà de Luis i Ramón Menéndez Pidal. Va pertànyer al Cos de Bibliotecaris i Arxivers. Va ser durant molts anys el director de l'Arxiu Històric Nacional de Madrid i el director de la Revista de Archivos, Bibliotecas, y Museos. Madrileny de naixement i advocat de carrera, després de rebre el títol de llicenciat en Dret es va dedicar amb devoció al periodisme.

Va dirigir La Unión Catòlica, diari de Madrid, i va ser redactor d' El Universo, de la mateixa ciutat. Fou elegit diputat pel districte de Ribadeo (província de Lugo) a les eleccions generals espanyoles de 1891.

Va escriure llegendes i biografies històriques, i va sobresortir com a poeta líric d'original inspiració. Alguns dels seus poemes es van fer molt populars a Astúries. La seva obra més important va ser Dios y César, un estudi des del punt de vista jurídic de la relació entre església i estat. El 1914 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola ocupant la butaca amb la lletra A fins a 1915.

Obres

• Colección de viejos romances que cantan los asturianos en la danza prima, 1885.
• Poesías, 1890 e 1895.
• Leyendas del último rey godo, 1906.
• San Pedro de Cardeña, 1907.

Bibliografia

• Rufino Blanco y Sánchez, Elementos de Literatura española... Madrid, 1925, p. 423.
• Cid Martínez, Jesús Antonio «Ensayo de una bio - bibliografía de Juan Menéndez Pidal: La unión católica y el periodismo ultramontano en la Restauración». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 139, 1992, pàg. 7-44. ISSN: 0020-384X.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats

Premis i fites
Precedit per: Luis Pidal y Mon	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1914-1915	Succeït per: Mariano de Cavia