Vés al contingut

Juan Nicolás de Acha y Cerragería

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Nicolás de Acha y Cerragería
Biografia
Naixement14 agost 1824 Modifica el valor a Wikidata
Arespalditza (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1899 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, financer, filantrop Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEduardo de Acha Modifica el valor a Wikidata


Juan Nicolás de Acha y Cerragería (Arespalditza, 14 d'agost de 1824 - Madrid, 19 de juny de 1899) va ser un financer, filantrop i pintor basc.

Va néixer el 14 d'agost de 1824 a Arespalditza en una família acomodada i ben relacionada de la vall d'Aiara. Estava emparentat, entre d'altres, amb Domingo de Acha y Larrea, que havia estat membre del Consell d'Hisenda al segle XVIII i amb el primer comte de Cerragería, un important polític i financer. Eventualment va establir-se a Madrid, on va procurar-se una bona posició mercès de la seva activitat a la banca i als negocis, que van permetre-li viatjar i assolir una sòlida cultura.[1] Paral·lelament va conrear la pintura, i va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1871 amb el quadre titulat Paradís terrenal.[2][3]

El 1873 es va casar a Madrid amb Elisa de Otañes y Llaguno,[1] amb qui va tenir dos fills, Alberto i Eduardo.[4] El febrer de 1876 va esdevenir administrador de la fortuna del seu difunt amic Francisco de las Herrerías y del Arco, en qualitat de marmessor del seu testament, en el qual el testador havia deixat 971.000 pessetes perquè fossin dedicades la construcció d'hospitals, asils i altres establiments benèfics, deixant llibertat d'actuació als marmessors per destinar-la a les obres que consideressin oportunes.[5] Des d'aleshores, Acha va dedicar-se plenament a les obres filantròpiques, essent benefactor de la Inclusa de Madrid.[1] Així mateix, va destacar la fundació del nou edifici de l'Institut Oftàlmic de Madrid, convençut pel doctor Santa Cruz,[6][7] que va acabar completant-se amb aportacions pròpies i d'altres persones. L'institut va ser donat finalment a l'estat espanyol i va ser inaugurat el 10 de juliol de 1903, després de la mort de Juan Nicolás Acha, succeïda el 19 de juny de 1899. Gràcies a la seva tasca filantròpica, la reina regent Maria Cristina d'Àustria va crear el títol de marquès d'Acha en reconeixement dels mèrits el 22 de gener de 1904,[1] que va ostentar el seu fill Alberto.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Salazar y Acha, Jaime de. «Juan Nicolás de Acha y Cerragería» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 gener 2024].
  2. ↑ Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 3. 
  3. ↑ «Acha, Juan Nicolás de» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Eusko Ikaskuntza. [Consulta: 14 gener 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Salazar y Acha, Jaime de. Estudio histórico sobre una familia extremeña: los Sánchez Arjona (en castellà). Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 1996, p. 309. 
  5. ↑ Moreno García-Rubio, Basilio «150 Aniversario de la Fundación del Instituto Oftálmico de Madrid». Boletín de la Sociedad Oftalmológica de Madrid, núm. 61, 2021.
  6. ↑ Medialdea, Sara «El palacio que ha cuidado de los ojos de cientos de miles de madrileños desde 1903». ABC, 13-10-2023.
  7. ↑ Jiménez Serrano, Clara. La oftalmología en el Hospital del Niño Jesús de Madrid. Análisis asistencial (1893-1940) (tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1994, p. 35. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Nicolás_de_Acha_y_Cerragería&oldid=33337758»