Juan Pablo Pérez Caballero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1785  Madrid |
| Mort | 28 gener 1836 (50/51 anys) Madrid |
| Formació | Universitat d'Alcalá de Henares |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
| Membre de | |
Juan Pablo Pérez-Caballero y Soria (Madrid, 1785 - 28 de gener de 1836) fou un advocat i erudit espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.
El seu pare, Josef Pérez Caballero, fou advocat i degà del Consell d'Hisenda de Madrid, nomenat pel futur Ferran VII marmessor testamentari de Carles IV d'Espanya.[1]
Es llicencià en dret per la Universitat d'Alcalá de Henares, on fou professor d'història del dret. Exercí com a advocat a Madrid, on també fou regidor de l'ajuntament, comptador major i secretari de la Diputació dels Regnes, i ministre honorari del Consell Suprem d'Hisenda. Va rebre l'Orde de Carles III i ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i a la Reial Acadèmia de la Llengua (el 1827 com a honorari, el 1828 com a supernumerari i el 1830 com a acadèmic de nombre).[2] El fet de ser expert en història antiga (tenia una important col·lecció de bronzes ibèrics)[3] i afeccionat a la numismàtica facilità que fos admès com a supernumerari a la Reial Acadèmia de la Història l'abril de 1834. El mateix any fou nomenat antiquari d'aquest institució, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 28 de gener de 1836.
Referències
[modifica]- ↑ Martín Almagro Gorbea. El Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia. Reial Acadèmia de la Història, 1999, p.137-138.
- ↑ Juan Pablo Pérez Caballero al web del a RAE
- ↑ La colección de bronces ibéricos de don Juan Pablo Pérez Caballero, Domingo Fletcher Valls
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Lorenzo de Carvajal |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira U 1830- |
Succeït per: Mateo Seoane Sobral |