Juan Soldevila y Romero

Juan Soldevila y Romero
Biografia
Naixement	20 octubre 1843 ; Fuentelapeña (província de Zamora)
Mort	4 juny 1923 (79 anys); Saragossa (Espanya)
Causa de mort	homicidi, ferida per arma de foc
Sepultura	Basílica del Pilar
Cardenal prevere Santa Maria del Popolo
	15 desembre 1919 – 4 juny 1923 ; ← José María Cos y Macho – George William Mundelein →
94è Arquebisbe de Saragossa
	16 desembre 1901 – 4 juny 1923 ; ← Antonio María Cascajares y Azara – Rigobert Domènec Valls → ; Diòcesi: arquebisbat de Saragossa
Bisbe de Tarassona
	28 abril 1889 – 16 desembre 1901 ; ← Cosme Marrodán y Rubio – José María Salvador y Barrera → ; Diòcesi: bisbat de Tarassona
Administrador apostòlic de Tudela
	14 febrer 1889 – 16 desembre 1901 ; Diòcesi: bisbat de Tudela
Senador del Regne
Administrador apostòlic d'Osca
	; Diòcesi: bisbat d'Osca
Dades personals
Religió	Església catòlica llatina
Activitat
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà (1867–), polític
Consagració	Benet Sanz i Forés
Proclamació cardenalícia	15 de desembre de 1919 ; per Benet XV ; Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo
Participà en
2 febrer 1922	Conclave de 1922
Cronologia
4 juny 1923	Assassinat del Cardenal Soldevila
28 abril 1889	ordenació episcopal
Premis
	(1921) Gran Creu de l'Orde de Beneficència ;

Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919. En aquesta condició participà en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Designat senador defensà els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se significà en les seves posicions polítiques pel seu conservadorisme.

Fou assassinat en un atemptat atribuït al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'època. Després de l'assassinat del sindicalista Salvador Seguí i Rubinat pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar també diverses personalitats entre les quals hi havia Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil a El Terminillo, dos individus, identificats després com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín, dispararen contra l'eclesiàstic, que morí a l'acte. Detinguts poc després, l'audiència de Saragossa condemnà Rafael Torres Escartín a cadena perpètua i Francisco Ascaso en rebel·lia, perquè havia fugit de la presó dies abans. La seva mort provocà un gran impacte a l'opinió pública i precedí en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Primo de Rivera.

Enllaços externs

Gran Enciclopedia Aragonesa Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
Episcopologi de la diòcesi de Tarazona Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine.
About Durruti Peter E. Newell Arxivat 2007-01-02 a Wayback Machine.
Arzobispo Soldevila
Juan Soldevila y Romero a www.catholic-hierarchy.org (anglès)

Precedit per: Cosme Marrodán Rubio	Bisbe de Tarassona 28 d'abril de 1889 – 16 de desembre de 1901	Succeït per: José María Salvador Barrera
Precedit per: Antonio María Cascajares Azara	Arquebisbe de Saragossa 16 de desembre de 1901 – 4 de juny de 1923	Succeït per: Rigoberto Domenech Valls
Precedit per: José María Cos Macho	Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo 15 de desembre de 1919 – 4 de juny de 1923	Succeït per: George William Mundelein