Juan Valverde de Amusco
 Retrat de Juan Valverde de Amusco Gravat liminar de la primera edició en llatí de 1589, de la seva obra anatòmica.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1525 (Gregorià) Amusco (província de Palència) |
| Mort | 1587 (61/62 anys) Roma |
| Altres noms | Joannes Valverdus hispanus, |
| Formació professional | Humanitats. Medicina |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Es coneix per | Anatomista |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge. Professor universitari |
Juan Valverde de Amusco (Amusco, ca. 1525 - Roma, ca. 1588). Metge i anatomista espanyol del segle xvi.
Biografia
[modifica]Naix al poble d'Amusco, pertanyent a la diòcesi de Palència. Estudia Humanitats i Filosofia, possiblement a la universitat de Valladolid.[1][2] Després es trasllada a la universitat de Pàdua, abans de 1542, on assisteix a lliçons d'anatomia i cirurgia impartides per Andreas Vesal i Matteo Realdo Colombo,[3] i es converteix en un deixeble de Realdo Colombo, amb qui participa en nombroses disseccions anatòmiques. Segueix col·laborant amb Realdo Colombo quan aquest es trasllada a Pisa, entre 1543 i 1548, i després, en Roma.[4]
En Roma estant, continua els seus estudis anatòmics, i així, junt al seu mestre Realdo Colombo, realitza en 1550 la dissecció del cardenal Innocenci Cybo.[5][6] Entre les relacions més primerenques amb erudits espanyols residents a Roma se situa la figura del metge i epigrafista Luis de Lucena, mort en 1552.[7] Eixe mateix any publica un tractat d'higiene, De animi et corporis sanitate tuenda libellus, patrocinat pel cardenal Girolamo Verallo, a qui dedica el llibre.[6][8] Abans de 1554 és nomenat metge personal del cardenal Juan Alvárez de Toledo, arquebisbe de Santiago de Compostel·la; entra en el cercle de patrocinats del cardenal, junt al metge i astrònom Juan Aguilera, i els pintors Pedro de Rubiales i Gaspar Becerra; i amb l'ajut del seu patró, a qui li dedica l'obra, edita en 1556 el seu tractat d'anatomia, la Historia de la composición del cuerpo humano.[8] El cardenal Alvárez de Toledo, patrocinant l'obra, esperava augmentar el prestigi nacional i exaltar el pes cultural d'Espanya, i a més a més, posar a l'abast de la medicina espanyola un tractat anatòmic modern en castellà.[9]
En 1555 era metge i ensenyava medicina a l'Ospedale dei Santo Spiritu, institució vinculada a la universitat, i pareix probable que en aquest hospital Realdo Colombo i Valverde col·laboraren en l'ensenyament de l'anatomia.[6][10]
Poc després de la mort del cardenal Alvárez de Toledo, a finals de 1557 viatja a Brussel·les per entregar unes cartes de Cosme de Mèdici, duc de Florència, a Felip II.[6] En 1559, veient l'interès pel seu tractat d'anatomia i per desmentir les acusacions de plagi respecte de l'obra de Vesal, el publica en italià, dedicat aquesta volta a Felip II.[11]
Res més se sap dels darrers anys de la seva vida, i és comunament acceptat que mor a Roma en 1588, poc abans de l'edició en llatí de la seva obra anatòmica,[12] publicada per Michele Colombo, fill del seu mestre.[13] De tota manera, aquests 30 anys sense notícies semblen excessius, i és més possible que la seva mort ocorregués en els anys 60 del segle xvi.[14]
Aportació científica
[modifica]Anatomista espanyol amb formació acadèmica i tècnica italiana, poc vinculat amb el moviment vesalià espanyol, fou un destacat deixeble de Realdo Colombo, de qui heretà coneixements, mètodes i una actitud crítica front a la infalibilitat de Vesal. Per tal motiu patí, en 1561, un atac de Vesal ridiculitzant els seus coneixements anatòmics.[15]
El principal mèrit de la Historia de la composición del cuerpo humano fou la divulgació dels nous estudis d'anatomia de Vesal i Realdo Colombo, que Valverde completa i corregeix seguint les seves pròpies investigacions,[16] amb importants aportacions anatòmiques: fou el primer que aporta referències precises de la circulació pulmonar o menor,[17] el primer anatomista que descriu de forma correcta la musculatura oculomotriu i el trajecte intercranial de les caròtides, i en la seva obra es representa gràficament per primera volta l'estrep, descrit primerament per Pere Ximeno (1549) i poc després per Lluís Collado (1555).[18][19]
Obra
[modifica]- De animi et corporis sanitate tuenda libellus (1551). Publicada en 1552, aquesta obra és un Regimen Sanitatis, gènere de literatura mèdica de moda en la cort papal del segle xvi, que tracta sobre els principis per a mantenir-se saludable.[8][20][21]
- Historia de la composición del cuerpo humano (1554). Editada per primera volta en castellà en 1556,[22] en italià —Anatomia del corpo humano—,[23] en 1559 i en llatí —Anatome corporis humani— en 1589,[24][25] de les setze edicions que tingué. Estructura l'obra en 7 llibres, els dos primers sobre l'estructura corporal (ossos, lligaments i músculs), els tres següents sobre les cavitats orgàniques (abdomen, tòrax i crani) i els dos darrers sobre els conductes transmissors dels espèrits de la vida (venes, artèries i nervis), i acompanya l'estudi amb il·lustracions (quasi totes copiades del llibre De humani corporis fabrica de Vesal, però amb modificacions puntuals de contingut i de tècnica, utilitzant la calcografia per millorar la precisió del traç) que foren molt valorades i reimpreses en diverses ocasions.[26]
Referències i notes
[modifica]- ↑ Chinchilla 1841: p. 236.
- ↑ Altres autors apunten la possibilitat que realitzara els seus primers estudis a Palència (Navarro 1927: p. 11; Andretta 2009: p. 4.)
- ↑ No és segura la seva estada a Pàdua, i és possible que conegués a Vesal en altre lloc, com Ferrara; i a Realdo Colombo, a Pisa, on està documentada la relació entre ells (Barona 1993: pp. 174-175.)
- ↑ Andretta 2009: pp. 4-6.
- ↑ Andretta 2009: p. 8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Redín Michaus 2007: p. 209.
- ↑ Valverde actua de testimoni en el testament de Lucena redactat en 1552, i a més a més li llega una obra d'Avicenna i Ar-Razí (Redín Michaus 2007: p. 209)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Andretta 2009: p. 7.
- ↑ Redín Michaus 2007: p. 217.
- ↑ Andretta 2009: pp. 7-8.
- ↑ Andretta 2009: p. 12.
- ↑ Redín Michaus 2007: pp. 210-211.
- ↑ López Piñero
- ↑ S'ha proposat l'any 1564 com la data de la seva mort (Martín Araguz 2001)
- ↑ Barona 1993: p. 172.
- ↑ Redín Michaus 2007: p. 208.
- ↑ El primer en descriure-la fou Miquel Servet, tres anys abans —1553—, en una obra teològica, Christianismi Restitutio (Barona 1993: p. 190.)
- ↑ Martín Araguz 2001
- ↑ López Piñero 1990: p. 82.
- ↑ Moreti 1753: p. 428.
- ↑ Edició → Lutetiae : Apud Carolum Stephanum, typographum Regium, 1552.
- ↑ Edició → En Roma : Impressa por Antonio Salamanca y Antonio Lafrerii, Año de 1556.
- ↑ Edició → In Roma : Per Antonio Salamanca et Antonio Lafreri, 1559 (al frontispici). In Vinegia : Apresso Nicolo Bevilacqua Trentino (al colofó)
- ↑ Edició → Venetiis : Studio et industria Iuntarum, 1589.
- ↑ En 1566 apareix la primera edició de Vivae imagines partium corporis humani aereis formis expressae, imprès per Christophe Plantin, un volum factici d'anatomia compost per tres obres d'autors diferents, i on la primera obra és la part gràfica i les taules on s'enumeren les parts senyalades als gravats, de la Historia de la composición del cuerpo humano, traduïdes al llatí (Aquesta traducció parcial fou aprofitada per a la primera edició en llatí de 1589). Dos anys després, en 1568, Plantin publica les Vivae imagines en una edició en neerlandès, anomenada Anatomie oft Levende Beelden van de deelen des menscheliken lichaems. (Van Hee 2006: p. 133)
- ↑ Barona 1993: pp. 179-180.
Bibliografia
[modifica]- Andretta, Elisa «Juan Valverde, or Building a “Spanish Anatomy” in 16th Century Rome» (en anglès). Max Weber Programme Working Papers. European University Institute [Florence], 2009, pp. 1-13. ISSN: 1830-7728 [Consulta: 19 març 2013].
- Barona, Josep Lluís. Sobre medicina y filosofía natural en el Renacimiento (en castellà). València: Universitat de València, 1993. ISBN 84-600-8708-5 [Consulta: 20 març 2013].
- Chinchilla, Anastasio. Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográfico de la española en particular (en castellà). vol. 1. Valencia: Imprenta de López y Compañía, 1841 [Consulta: 21 març 2013].
- Lòpez Piñero, José María. Clásicos médicos valencianos del siglo XVI (en castellà). València: Generalitat Valenciana, 1990. ISBN 84-7890-307-0.
- López Piñero, José María. «Juan Valverde de Amusco (ca. 1525-ca. 1588)» (en castellà). La Web de las Biografías. mcnbiografias.com. [Consulta: 23 març 2013].
- «Juan de Valverde o de Amusco». A: Moreti, Louis; Mirevel y Casadevante, Joseph de. El gran diccionario historico, o Miscellanea curiosa de la Historia Sagrada y profana (en castellà). vol. 8. París: A costa de los libreros privilegiados, 1753.
- Martín Araguz, Antonio [et al]. «La Neuroanatomía de Juan Valverde de Amusco y la Medicina renacentista española» (en castellà). Revista de Neurología, vol. 32, núm. 8, 2001 [Consulta: 23 març 2013].
- Redín Michaus, Gonzalo. Pedro Rubiales, Gaspar Becerra y Los Pintores Españoles en Roma, 1527-1600 (en castellà). Madrid: CSIC, 2007. ISBN 978-84-00-08582-7 [Consulta: 21 març 2013].
- Van Hee, R.; Lowis, S «David van mauden (+/- 1538 +/- 1597), "sworn medical doctor and surgical prelector of antwerp", and his book on anatomy» (en anglès). Acta Chirurgica Belgica, vol. 106, núm. 1, 2006, pp. 130-135. ISSN: 0001-5458 [Consulta: 23 març 2013].[Enllaç no actiu]
