Juan de Santa María Alonso y Valeria
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1642  Terriente (província de Terol) | ||
| Mort | 1700 (57/58 anys) Lleida | ||
 Bisbe de Lleida | |||
| 1r juny 1699 – ← Miquel Jeroni de Molina – Francisco Solís Hervás → Diòcesi: bisbat de Lleida | |||
| Bisbe de Solsona | |||
| 8 febrer 1694 – ← Manuel de Alba – Guillem Gonyalons → Diòcesi: bisbat de Solsona | |||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teologia cristiana | ||
| Lloc de treball | Lleida | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1694–), sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Franciscans | ||
| Consagració | Gaspare Carpegna | ||
Juan de Santa María Alonso de Valeria (Terrient, 1642 - Lleida, 1700) va ser un frare franciscà. Va ser bisbe de Solsona (1694-1699) i de Lleida (1699-1700).[1]
Era frare franciscà de la reforma de Sant Pere d'Alcàntara.[2] Vingué a l'orde a Santa Lucia di Monte, Nàpols, i arribà a ministre provincial i definidor general. Fou conseller de la Congregació de Ritus, qualificador de la Inquisició, teòleg i predicador de la casa reial i membre del consell reial.
Va ser comanador del priorat de canonges de la Col·legiata del Sant Sepulcre de Calataiud. El 1694 fou designat bisbe de Solsona.[3] Va prendre possessió el 27 d'abril. El 1696 Carles II el nomenà ambaixador a Viena, a més d'ocupar-se d'altres negocis, essent molt estimat pels pontífexs i monarques.[2] El 1699 fou escollit bisbe de Lleida,[3] on entrà tres mesos abans de morir el desembre del 1700.
Referències
[modifica]- ↑ Viola González, Mn. Ramiro. «Mons. Juan de Santa María Alonso de Valeria». Bisbat de Lleida. [Consulta: 31 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Villanueva, Jaime. Viage literaria a las iglesias de España (en castellà). vol. 9. València: Imprenta de Oliveres, 1821, p. 79-80.
- ↑ 3,0 3,1 Fuente, Vicente de la. Historia eclesiástica de España (en castellà). vol. 5. Madrid: Impresores y Libreros del Reino, 1874, p. 566.