Vés al contingut

Julià Guillamon i Mota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulià Guillamon i Mota
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, guionista de còmics, director de documentals, comissari d'exposicions, escriptor, crític literari, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Vanguardia (1994–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webjuliaguillamon.com Modifica el valor a Wikidata

X: juliaguillamon Modifica el valor a Wikidata

Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un escriptor, crític literari, comissari d'exposicions i guionista de còmics català.[1][2][3]

Trajectòria

[modifica]

Ha publicat llibres de ficció, assaig, reportatges, documents, reculls d'articles i d'entrevistes. En els seus llibres de narrativa ha retratat la Barcelona postindustrial (La Moràvia, El barri de la Plata, La fàbrica de gel) i la relació entre natura i temps (Les cuques, Les hores noves). També ha renovat el camp dels llibres il·lustrats, juntament amb els dissenyadors Albert Planas i Àngel Uzkiano, amb qui ha publicat àlbums que desenvolupen gràficament l'obra de Quim Monzó, Salvador Espriu, Baltasar Porcel, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho i la poesia catalana de la dècada del 1970.

Com a comissari d'exposicions destaquen les que ha dedicat a l'exili literari, a la fotografia de Leopoldo Pomés, al dissenyador America Sanchez, a la relació entre Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho i Picasso, i a la modernitat de Gabriel Casas, fotògraf dels anys 1930. També ha escrit guions de novel·la gràfica per a Toni Benages i publica setmanalment crítica literària i columnes d'opinió a La Vanguardia.

L'any 2020 va rebre una beca per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte El rellotge verd.[4]

Obra publicada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Julià Guillamon». CCCB. [Consulta: 6 maig 2023].
  2. Bennasar, Sebastià. «El món de la literatura catalana és ple d'envegetes i de gent amb mania persecutòria». Vilaweb, 25-10-2020. [Consulta: 6 maig 2023].
  3. Penelo, Lídia. «Vivimos de espaldas al mundo natural». Público, 19-12-2022. [Consulta: 6 maig 2023].
  4. «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 64. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
  5. «Barcelona se’ns n’ha anat de les mans». Vilaweb, 02-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  6. «Vol a Caracas amb Julià Guillamon». Vilaweb, 03-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 6 maig 2023].
  7. «El matí de Catalunya Ràdio - Julià Guillamon: "Ens deien que potser la Cris no es despertaria mai"». Catalunya Ràdio, 22-01-2018. [Consulta: 6 maig 2023].
  8. «Joan Brossa: “No cal disfressar-se de poeta”». Núvol, 30-12-2019. [Consulta: 6 maig 2023].
  9. «Julià Guillamon: “Los personajes quieren sincronizarse con la naturaleza”» (en castellà), 08-07-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
  10. «Més 324 - Julià Guillamon ens presenta el llibre "Les hores noves"». TV3, 10-11-2022. [Consulta: 6 maig 2023].
  11. «Més 324 - Julià Guillamon ens presenta el llibre "Els nostres clàssics apòcrifs. Imitacions, paròdies i falsificacions de la literatura catalana del segle XX"». TV3, 03-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].