Julián Sanz del Río
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1814 Torrearévalo (província de Sòria) |
Mort | 12 octubre 1869 (55 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 18″ N, 3° 38′ 09″ O / 40.421689°N,3.635797°O |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Granada Reial Universitat de Toledo Universitat Central |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, pedagog, jurista, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universidad Complutense de Madrid Universitat Central Universitat de Granada |
Alumnes | Francisco Giner de los Ríos i Federico De Castro y Fernández |
Julián Sanz del Río (Torre Arévalo, Sòria, 1814 - Madrid, 1869) fou un filòsof i uns dels impulsors del krausisme a Espanya.[1]
Va estudiar a Granada i finalment a Madrid, on va ser catedràtic d'Història de la Filosofia. En 1843 va ser enviat a fer estudis a Alemanya, on es va impregnar de la filosofia de Krause. Va impulsar el seu coneixement a Espanya, cosa que va donar lloc a la branca espanyola del krausisme, la qual provocà importants canvis a la vida intel·lectual d'aquest país entre els segles XIX i xx. Un dels seus deixebles més destacats fou Francisco Giner de los Ríos, fundador i director de la Institución Libre de Enseñanza.
Entre les seves obres destaquen Lecciones para el sistema de filosofía analítica de Krause (1850), Sistema de filosofía; Metafísica (Primera part, Análisis, 1860; Segona part; Síntesis, (1874); Análisis del pensamiento racional, 1877; Filosofía de la muerte (1877).
Referències
[modifica]- ↑ «Julián Sanz del Río». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.