Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta

Biografia
Naixement	5 febrer 1899 Bilbao (Biscaia)
Mort	9 novembre 1940 (41 anys) Madrid
Causa de mort	pena de mort, ferida per arma de foc
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Ministre de la Governació
17 maig 1937 – 8 abril 1938 ← Ángel Galarza Gago – Paulino Gómez Sáiz →
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 18 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Periodista
Partit	PSOE
Membre de	Associació d'Amics de la Unió Soviètica
Interessat en	Moviment obrer a Espanya

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc. Conegut com a Zuga en els ambients polítics. Fill d'un obrer metal·lúrgic, Fermín, —Fermín Mendieta va ser un pseudònim de Julián en diversos dels seus articles—, va ser membre de l'agrupació socialista de Bilbao i regidor d'aquesta ciutat.

Biografia

Julián es va afiliar a les Joventuts Socialistes de l'agrupació bilbaïna poc després de crear-se, i de la qual fou president el 1920. Des d'aquest lloc es va enfrontar i es va oposar al procés d'escissió que donaria lloc a la creació del Partit Comunista d'Espanya. Va estar molt influenciat per Tomás Meabe, el mateix Pablo Iglesias i Indalecio Prieto. Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol, el seu acostament a les posicions considerades més tèbies dintre de les organitzacions socialistes es devia al fet que, més que no pas per una formació doctrinal, la seva elecció era molt marcada per l'humanisme.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va ser condemnat a bandejament a Santoña, on va iniciar la seva carrera literària. Va emular al seu pare i va ser escollit Regidor per l'Ajuntament de Bilbao a les eleccions municipals que van donar fi a la monarquia d'Alfons XIII. Després va obtenir l'acta de diputat al Congrés en les eleccions generals espanyoles de 1931 per la província de Badajoz i a les últimes de la Segona República per la província de Biscaia el 1936. Va escriure en diverses publicacions de l'època: La lucha de classes i El Liberal a Bilbao; La Vanguardia i El diluvio a Barcelona i va ser director d'El Socialista entre 1932 i 1937, òrgan d'expressió del PSOE.

Durant la Guerra civil va ser Ministre de la Governació entre 1937 i 1938 amb Juan Negrín amb qui compartia la idea que no s'havia de rendir el govern legítim de la república als revoltats, encara que va ser contrari a la participació del Partit Comunista en el govern i, en aquest sentit, pròxim a les tesis d'Indalecio Prieto. Durant el conflicte va contribuir al tracte humà dels presoners de guerra i se li atribueix haver permès abandonar la zona republicana per a salvar la vida a l'escriptor Wenceslao Fernández Flórez. Va fugir al final de la guerra per Catalunya fins a França, però va ser detingut a París el 27 de juliol de 1940 per la Gestapo durant l'ocupació nazi de França i lliurat a les autoritats franquistes al costat de Lluís Companys. El van afusellar a Madrid, a les tàpies del cementiri de la zona est després d'un judici sumaríssim.

Enllaços externs

• (castellà) Biografia de Julian Zugazagoitia.
• (castellà) Biografia a la pàgina de las Juventudes Socialistas de Ciudad Lineal
• (castellà) El exilio literario español a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per José Luis Moro de Casas
• (castellà) Revolución y contrarrevolución en Cataluña, de Carlos Semprum Maura. 1978. Libro digital.
• (castellà) La librería española en París, entrevista de Félix Santos a Antonio Soriano en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Càrrecs públics
Precedit per: Ángel Galarza	Ministre de Governació 17 de maig de 1937-5 d'abril de 1938	Succeït per: Paulino Gómez Sáiz