José Giral Pereira

José Giral Pereira

(1936)
Biografia
Naixement	22 octubre 1879 Santiago de Cuba
Mort	23 desembre 1962 (83 anys) Ciutat de Mèxic
65è President del Govern d'Espanya 11è de la Segona República Espanyola (1931-1939)
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936
← Santiago Casares Quiroga Francisco Largo Caballero →
Ministre de Marina
14 d'octubre de 1931 – 12 de juny de 1933
← Santiago Casares Quiroga Lluís Companys →
Ministre de Marina
19 de febrer de 1936 – 22 d'agost de 1936
← Antonio Azarola Gresillón Francisco Matz Sánchez →
Ministre d'Estat
17 de maig de 1937 – 5 d'abril de 1938
← Julio Álvarez del Vayo Julio Álvarez del Vayo →
President de govern de la República a l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
← Juan Negrín López Rodolfo Llopis Ferrándiz →
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Polític
Ocupador	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Instituto Politécnico Nacional Universitat de Salamanca Universitat Complutense de Madrid
Partit	Acció Republicana (1925-1934) Izquierda Republicana (1934-1939)
Membre de	Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Família
Cònjuge	María Luisa González y de la Calle
Fills	Francisco Giral González
Parents	Francisco Barnés Salinas, consogre Adela Barnés González, nora
Signatura
Llista Diputat a les Corts republicanes Representa: Esquerra Republicana 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Càceres Diputat a les Corts republicanes Representa: Acció Republicana 6 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Càceres Ministre de Marina

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Biografia

Carrera política

Una vegada finalitzats els seus estudis de química i de farmàcia a Madrid, va guanyar el 1905 la càtedra de química orgànica en la Universitat de Salamanca. D'ideologia republicana, va ser empresonat el 1917 per participar en la vaga general d'aquell any, i va tornar a sofrir presó sota la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i el govern de Berenguer (1930). Va ser el fundador, juntament amb Manuel Azaña, d'Acció Republicana i membre de Izquierda Republicana, des de la fusió entre Acció Republicana, el Partit Radical Socialista i l'ORGA. Va ser elegit diputat per Càceres a les eleccions de juny de 1931 i de febrer de 1936.

En proclamar-se la II República (14 d'abril de 1931) va ser nomenat rector de la Universitat Central de Madrid i conseller d'Estat. Va ocupar la cartera de Marina (1931-33) i el 1936 va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern, després de l'intent de Diego Martínez Barrio de formar govern per frenar la revolta militar del 17 de juliol de 1936. Iniciada la Guerra Civil (1936-39), va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va perdre autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria des del 19 de juliol fins al 4 de setembre de 1936, quan la caiguda de Talavera de la Reina i amb Madrid a l'abast de l'Exèrcit de Marroc, va obligar a lliurar el poder a Francisco Largo Caballero. Encara va ser ministre sense cartera als dos governs de Largo Caballero i d'Estat en el de Negrín (1937-38).

La depuració com a catedràtic per part del franquisme, sense lloc a cap procés contradictori, es va produir mitjançant Ordre Ministerial de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:

«	... se separa definitivament per ser pública i notòria la desafecció dels catedràtics universitaris que s'esmentaran al nou règim implantat a Espanya, no solament per les seves actuacions a les zones que han sofert i en les quals sofreixen la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacionalista i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional. L'evidència de les seves conductes pernicioses per al país fa totalment inútils les garanties processals que, en un altre cas constitueixen la condició fonamental en tot enjudiciament, i per això, aquest Ministeri ha resolt separar definitivament del servei i donar de baixa en els seus respectius escalafons als senyors: Luis Jiménez de Asúa, Fernando de los Ríos Urruti, Felipe Sánchez Román i José Castillejo Duarte, catedràtics de Dret; José Giral Pereira, catedràtic de Farmàcia; Gustavo Pittaluga Fattorini i Juan Negrín López, catedràticos de Medicina; Blas Cabrera Felipe, catedràtic de Ciències; Julián Besteiro Fernández, José Gaos González Pola i Domingo Barnés Salinas, catedràtics de Filosofia i Lletres, tots ells de la Universitat de Madrid. Pablo Azcárate Flórez, Demófilo de Buen Lozano, Mariano Gómez González i Wenceslao Roces Suárez, catedràtics excedents de Dret	»
— Ordre del 3 de febrer de 1939, Ministeri d'Educació Nacional.

Exili

Emigrat primer a França, es va traslladar a Mèxic, on va ocupar de 1945 a 1947 va ser nomenat President de la Govern espanyol en l'exili al mateix temps que exercia la docència en la Facultat de Química de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic de la Ciutat de Mèxic. Va exercir amb honors l'activitat acadèmica des de la seva arribada a Mèxic fins a la seva mort.

Obres

• "Análisis orgánico funciona" (1914)
• "Tratado de química orgánica" (1926-1928, 3 toms)
• "Fermentos" (1940)
• "Materia y energía" (1960)

Enllaços externs

• Els governs republicans durant la guerra
• "Second Anniversary", Article a TIME del 25 de juliol de 1938

Càrrecs públics
Precedit per: Pío Zabala y Lera	Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1931-1932	Succeït per: Claudio Sánchez Albornoz
Precedit per: Santiago Casares Quiroga	Ministre de Marina 1931-1933	Succeït per: Lluís Companys
Precedit per: Antonio Azarola Gresillón	Ministre de Marina febrer-agost 1936	Succeït per: Francisco Matz Sánchez
Precedit per: Santiago Casares Quiroga	President del Govern d'Espanya 1936 - 1936	Succeït per: Francisco Largo Caballero
Precedit per: Julio Álvarez del Vayo	Ministre d'Estat 1937 1938	Succeït per: Julio Álvarez del Vayo
Precedit per: Juan Negrín	President de govern de la República a l'exili 1945 - 1947	Succeït per: Rodolfo Llopis
Premis i fites
Precedit per: José Mouriz y Riesgo	Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 46 1935-1947	Succeït per: Joan Gibert i Queraltó