Vés al contingut

Juli Leal i Duart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuli Leal i Duart
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg Modifica el valor a Wikidata

Juli Leal i Duart (València, 1946) és un dramaturg i director d'escena valencià. Llicenciat en filologia a la Universitat de València el 1972, és una figura fonamental en la modernització del teatre valencià en la dècada del 1970 i ha traduït i fer versions nombroses obres d'autors francesos. El 1973 va formar part de la companyia Carnestoltes, per la qual va fer una versió de L'hort dels cirerers d'Anton Txékhov el 1975 i Jordi Babau (Georges Dandin) de Molière el 1976, en les que volia adaptar clàssics internacionals al context valencià.[1][2]

Posteriorment ha col·laborat amb Teatres de la Diputació, el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, Teatres de la Generalitat (TGV) i companyies com La Pavana.

Espectacles

[modifica]
  • La dama del mar d'Henrik Ibsen, 16 de gener de 1981.
  • La comèdia de les equivocacions de William Shakespeare, 13 d'octubre de 1987.
  • Funció de gala de Rodolf Sirera. 19 d'abril de 1990.
  • Gresca al Palmar de Carlo Goldoni, 19 de desembre de 1991
  • P.D: El teu gat ha mort de J. Kirkwood. 15 de maig de 1992.
  • El desfici per les vacances de Carlo Goldoni, 9 de març de 1994.
  • El metge a garrotades de Molière, 3 d'octubre de 1994.
  • Las manos negras d'Eugène Labiche, 6 de novembre de 1996.
  • Totus Tous de Juli Leal, 14 de gener de 1998
  • Rosa de dos aromas d'Emilio Carbadillo, 12 de febrer de 1999.
  • El Camaleón de Juan Alfonso Gil Albors. 22 de gener de 2002
  • Els embolics de Scapin de Molière. 11 de gener de 2007
  • Utopia Marivaux de Juli Leal, 17 d'octubre de 2007
  • El Narciso en su opinión de Guillem de Castro, 22 d'abril de 2009

Llibres

[modifica]
  • Memòries de la Coentor, 1977.
  • Una vida en el teatro, 1996.
  • Totus Tous, 1998.
  • Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria. Amb Josep Lluís Sirera, 2000.

Referències

[modifica]
  1. Juli Leal a l'Institut del teatre
  2. Juli Leal a documentacionescenica.com