Vés al contingut

Julia Arévalo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulia Arévalo
Biografia
Naixement1r juliol 1898 Modifica el valor a Wikidata
Barriga Negra (Uruguai) (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Diputada de l'Uruguai
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, sindicalista, emprenedora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de l'Uruguai Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJulia Möller, neta Modifica el valor a Wikidata


Julia Arévalo (Barriga Negra, 1 de juliol de 1898 - Montevideo, 18 d'agost de 1985) va ser una política uruguaiana, pertanyent al Partit Comunista de l'Uruguai (PCU).[1]

Biografia

[modifica]

Va començar treballant als 10 anys en una fàbrica de llumins. Més endavant seria obrera tabaquera; en aquest context, ingressa al moviment sindical, encara adolescent.[1]

Al principi es va afiliar al Partit Socialista de l'Uruguai. Posteriorment s'integra a la formació del Partit Comunista d'Uruguai, el 21 de setembre de 1920. Va ser sempre una declarada antifeixista.

Durant la dictadura de Gabriel Terra, Arévalo va estar un any a la clandestinitat, i després va estar tres mesos presa a la Presó de Dones.[2]

El 18 de juliol de 1936, quan es produeix l'alçament feixista a Espanya, participa amb gran decisió en la creació del Moviment Solidari amb la República Espanyola. A més, va ser amiga de Dolores Ibárruri i de Pablo Picasso.

En els comicis de 1942, per primera vegada en la història uruguaiana va haver dones que van ingressar a Parlament. Julia Arévalo de Roche i Magdalena Antonelli Moreno van ingressar com diputades. Al mateix temps, Sofía Álvarez Vignoli i Isabel Pinto de Vidal van ser les primeres senadores de l'Uruguai.[3]

Posteriorment va ser elegida senadora el 1946.[1] Durant les dècades del 1960 i 1970 va ser membre del Buró de la Federació Democràtica Internacional de Dones.[4]

Mor poc després de la fi de la dictadura cívic-militar. Va ser vetllada a la seu del PCU.[1]

Descendència

[modifica]

La model i presentadora televisiva Julia Möller és neta de Julia Arévalo per línia materna.

Així mateix, la Dra. Leda Roche, Catedràtica de Genètica de la Facultat de Medicina (UdelaR), és també neta de la Senadora.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «¿Quién fue Julia Arévalo?». Espacio Democrático Avanzado - PCU canelones.
  2. Parlamentarias: mujeres que se la bancan - Leonel García, 29 de novembre de 2015
  3. «Cuatro primeras mujeres parlamentarias del Uruguay» (en castellà). La República, 09-03-2011.
  4. Jeifets, Lázaro; Camarero, Hernán; Concheiro Bórquez, Elvira; Concheiro Bórquez, Luciano; Loyola, Manuel. América Latina en la Internacional Comunista, 1919-1943 : diccionario biográfico (en castellà). ISBN 2821895828. OCLC 1097132976. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Homenatge a Julia Arévalo a 110 anys del seu naixement. (castellà)