Julia de provinciis
Tipus | llei | ||
---|---|---|---|
Jurisdicció | antiga Roma | ||
Julia de provinciis va ser una llei romana establerta per Juli Cèsar l'any 59 aC, quan era cònsol juntament amb Marc Calpurni Bíbul.
Establia que les províncies de Tessàlia, Acaia i la resta de Grècia s'havien de governar per les lleis pròpies i que els magistrats romans no podien dictar allí noves lleis. També deia que en el trànsit per les províncies s'havien de facilitar als magistrats i la seva comitiva els subministraments necessaris, i que els magistrats provincials en acabar les seves funcions havien de deixar els comptes en dues ciutats diferents de la província i enviar un altre copia a l'erari. Els magistrats provincials romans no podien admetre corones d'or mentre ocupaven el lloc de la seva responsabilitat, fins a obtenir els honors del triomf. Tampoc podien sortir ni ells mateixos ni l'exèrcit, de la província que els corresponia, i no podien fer la guerra sense orde del senat.
Una segona llei aprovada quan ja Cèsar era dictador va portar el mateix nom, i establia que cap persona podia governar una província pretoriana per més d'un any i una consular per més de dos. El mateix Cèsar va vulnerar aquesta llei quan li va convenir.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 93-94 [Consulta: 11 abril 2022].