Juliana Rojas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juny 1981  (43 anys)Campinas (Brasil) | ||
| Formació | Escola de Comunicacions i Arts de la Universitat de São Paulo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | muntadora, guionista, directora de cinema, compositora | ||
| Participà en | |||
| 2011 | 64è Festival Internacional de Cinema de Canes |
||
    
| |||
Juliana Rojas (Campinas, 23 de juny de 1981) és una cineasta brasilera.[1] Juntament amb el també cineasta Marco Dutra, Rojas es va especialitzar en el cinema de terror vinculat a les tensions socials.[2]
Trajectòria
[modifica]Rojas es va graduar a l'Escola de Cinema de la Universitat de São Paulo[3] el 2005, amb especialització en edició, Guió i So. Rojas va començar la seva carrera mentre era estudiant.[1] El 2004, i com a projecte final per a l'escola, va dirigir la seva primera pel·lícula amb el cineasta brasiler Marco Dutra, el curtmetratge Lenço Branco[4] que va ser inclòs en la secció Cinéfondation del Festival de Canes.
En 2007, Rojas i Dutra van codirigir un altre curtmetratge Um Ramo, que va ser nominat en la Setmana de la Crítica del Festival de Cinema de Canes.[5] Um Ramo va ser realitzat amb finançament del govern de São Paulo, a través d'un "Edital" (avís públic) i produït per Sara Silveira de la productora Dezenove Som e Imagens.[4] Um Ramo utilitzava elements de fantasia per a retratar la vida urbana de la classe mitjana contemporània, característica constant en l'obra de Rojas i Dutra.[6][7]
Amb Dutra, va codirigir el 2009 el curtmetratge As Sombras i el 2010 Desassossego - filme das maravilhas. El 2011 va dirigir el seu primer llargmetratge, Trabalhar Cansa - Hard Labor, que va formar part de la selecció Un certain regard, al Festival de Canes.[8] Aquesta pel·lícula va ser nominada a deu categories en la Federació d'Indústries de l'Estat de São Paulo, com a Millor Pel·lícula i Millor Director.[9] També va ser presentada al XLIV Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.[10]
En 2017, també en codirecció amb Dutra, va presentar la pel·lícula amb As Boas Maneiras, que comptava amb la participació de les actrius Isabél Zuaa i Marjorie Estiano.[11] El film es va inspirar en el terror psicològic característic del cineasta Jacques Tourneur i va ser presentat en el Festival Internacional de Cinema de Locarno i en el Festival de Cinema de Sitges.[12]
Rojas també va dirigir diverses pel·lícules en solitari[1] com: Vestida el 2008, Pra domir tranquilo el 2011 i O Duplo el 2012, aquesta última estrenada a Canes[13] i també en la XVI Mostra de Cinema Tiradentes en 2013. A més de la seva carrera com a directora, també ha estat editora en algunes pel·lícules brasileres de directors com Manoela Ziggiati, Maria Clara Escobar, Flora Dies, Paolo Gregori, Marcelo Toledo, Caetano Gotardo o el propi Dutra.[1][5]
Rojas és membre del col·lectiu Filmes do Caixote del qual formen part directors joves de cinema de São Paulo i Rio de Janeiro, entre els quals també es troba Marco Dutra, Caetano Gotardo, João Marcos de Almeida i Sergio Silva.[3][14]
Reconeixements
[modifica]El 2007, Um Ramoes va convertir en l'únic curtmetratge brasiler premiat en la Setmana de la Crítica del Festival de cinema de Cannes.[5] En 2011, va obtenir el Tercer Premi Coral en la categoria de Opera Prima en el Festival de Cinema de l'Havana per Trabalhar Cansa.[15] En 2014, va guanyar el premi a la categoria de crítics al Festival de Gramado amb el seu llargmetratge anomenat Sinfonia da Necrópole.[16] En 2017, el seu film As Boas Maneiras va ser reconegut amb el Premi Especial del Jurat en el Festival Internacional de Cinema de Locarno.[17][18]
Filmografia
[modifica]- Boca a Boca (2020), sèrie
- As Boas Maneiras (2017)
- Sinfonia da Necrópole (2014)
- Trabalhar Cansa (2011), amb Marco Dutra
Curtmetratges
[modifica]- A passagem do cometa (2018)
- O duplo (2012)
- Pra eu dormir tranquilo (2011)
- As sombras (2009), amb Marco Dutra
- Vestida (2008)
- Um ramo (2007), amb Marco Dutra
- O lençol branco (2004), amb Marco Dutra
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mulheres do Cinema Brasileiro». Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Divulgação. «Lista dos 100 melhores filmes do Cinema Fantástico Brasileiro reverencia Zé do Caixão» (en portuguès brasiler). [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «CINEASTA-Juliana-Rojas». [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Mulheres do Cinema Brasileiro -Entrevistas Depoimentos». [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 SA, Trip Editora e Propaganda. Tpm. Trip Editora e Propaganda SA.
- ↑ «O que teme a classe média brasileira? - "Trabalhar Cansa" e o horror no cinema contemporâneo» (en portuguès). Revista Contracampo, 0, 25, 08-01-2013, pàg. 43–60. ISSN: 2238-2577. 10.22409/contracampo.v0i25.293.
- ↑ «The problem of indexation in contemporary genres, Hard Labor and the perspective of a national fantastic cinema».
- ↑ Rist, Peter H. Historical Dictionary of South American Cinema. Rowman & Littlefield.
- ↑ «Folha de S.Paulo - Ilustrada - Sesi distribui R$ 45 mil em cerimônia hoje - 02/05/2012». [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ «Trabalhar cansa (Hard Labor) - Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya». [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Good Manners (As Boas Maneiras)» (en castellà). [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Weissberg, Jay «Locarno Film Review: 'Good Manners'» (en anglès). , 15-08-2017 [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ «Juliana Rojas: ela bate ponto em Cannes» (en portuguès brasiler). [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ «Filmes do Caixote: novo cinema paulista | Revista de Cinema» (en portuguès brasiler). [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Ganan los filmes mexicanos 'El Infierno' y 'Agnus Dei' en La Habana - CorreCamara.com.mx». [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «A Estrada 47 é eleito o melhor filme de Gramado».
- ↑ «'Good Manners' ('As boas maneiras'): Film Review | Locarno 2017» (en anglès). [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ Luna, Emilio. «El antepenultimo mohicano» (en castellà). [Consulta: 11 juliol 2021].