Julien-François Zbinden
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 novembre 1917 Rolle (Suïssa) |
Mort | 8 març 2021 (103 anys) Lausana (Suïssa) |
Formació | Conservatori de Lausana |
Activitat | |
Camp de treball | Interpretació de piano, composició musical i composició musical |
Ocupació | compositor, pianista |
Gènere | Jazz |
Instrument | Piano |
Julien-François Zbinden (Rolle, 11 de novembre de 1917 - Lausana, 8 de març de 2021) va ser un compositor i pianista de jazz suís.
Nascut a Rolle, Kanton Waadt, Zbinden va estudiar piano a Lausana i Ginebra. Va aprendre composició musical principalment de manera autodidàctica, però també va prendre lliçons amb René Gerber. El 1938 va esdevenir pianista d'una banda de jazz. Des del 1947 va treballar a "Radio Suisse Romande" a Lausana, primer com a gestor de gravacions i des del 1956 com a cap del departament de música. Del 1973 al 1979 i del 1987 al 1991 Zbinden va ser president de la Societat Suïssa per als Drets d'Autors d'Obres Musicals (SUISA).[1]
Zbinden és el guanyador de nombrosos premis: el "Henryk Wieniawski Composition Prize de Varsòvia" (1956), el Gran Premi de la "Communauté radiophonique des programmes de langue française", el "Swiss Radio Broadcasting Prize", el premi de la "Société des auteurs et compositeurs dramatiques" (SACD)) i el premi de "l'Association des amis du Festival international de Lausanne". El 1978 va ser nomenat oficialment, oficial de "l'Office des Arts et des Lettres".[2] i el 1993 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Lausana. Va ser membre honorari de l'associació "Les Amis de Maurice Ravel". Va viure a Lausana.
El catàleg d'obres de Zbinden comprèn més de 100 composicions, incloses obres escèniques, 5 simfonies (el número 5, el seu Op. 100, es va estrenar el 2007), obres concertants, música de cambra i vocal per a diverses instrumentacions. En el seu llenguatge tonal general, es poden distingir influències del jazz, el neoclassicisme i Arthur Honegger.[3][4]
Zbinden tocava el piano cada dia i encara actuava en públic fins al 2017,[5] el mateix any que celebrava el seu centenari.[5][6]
Va morir el març de 2021 a l'edat de 103 anys.[7]
Discografia
[modifica]- Trio sextette de jazz en solitari (1952–1979, amb diferents formacions)
- És la xerrada de la ciutat (amb Antoine Ogay i Marcel Papaux, 2007)
- Última trucada…? (2010)
Bibliografia
[modifica]- Michael Baumgartner: Zbinden, Julien-François. A Ludwig Finscher (edit.): Música del passat i del present. Segona edició, secció personal, volum 17 (Vina - Zykan). Bärenreiter / Metzler, Kassel entre d'altres 2007, ISBN 978-3-7618-1137-5 (edició en línia, subscripció necessària per a l'accés complet)
- Jean-Louis Matthey (2005). "Julien-François Zbinden". A Andreas Kotte (ed.). Theater Lexikon der Schweiz (TLS) / Dictionnaire du théâtre en Suisse (DTS) / Dizionario Teatrale Svizzero / Lexicon da teater svizzer [Diccionari teatral de Suïssa]. 3. Zuric: Chronos. pàgines 2139-2140. ISBN 978-3-0340-0715-3. LCCN 2007423414. OCLC 62309181.
- Claude Tappolet (2010). Julien-François Zbinden (en francès) (2a edició ampliada). Ginebra: Georg. ISBN 978-2-8257-0970-2.
Referències
[modifica]- ↑ Zbinden, Julien-François on Grove Music Onlione
- ↑ Toni Cetta: Julien-François Zbinden in German, French and Italian in the online Historical Dictionary of Switzerland, 6 August 2013.
- ↑ https://www.jfzbinden.ch/discographie/albums
- ↑ https://www.worldcat.org/search?qt=worldcat_org_all&q=Julien-Fran%C3%A7ois+Zbinden+/on WorldCat
- ↑ 5,0 5,1 Julien-François Zbinden: 100 years' old!". SUISAblog. 2017-11-11. Consultat 29 gener 2020.
- ↑ "Julien-François Zbinden, pianiste et compositeur centenaire" (in French). RTS. 2017-11-11. Consultat 29 gener 2020.
- ↑ "Le compositeur romand Julien-François Zbinden est mort à 103 ans". rts.ch (in French). 2021-03-12. Consultat 2021-03-13.
Enllaços externs
[modifica]- https://www.jfzbinden.ch/ (francès)
- Toni Cetta: Julien-François Zbinden in German, French and Italian in the online Historical Dictionary of Switzerland, 6 August 2013.
- https://www.jfzbinden.ch/discographie/albums/ discografia a WorldCat