Vés al contingut

Juliet Mitchell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuliet Mitchell
Biografia
Naixement4 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Christchurch (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Anne's College
King Alfred School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsicòloga, psicoanalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leeds (1962–1970)
Universitat de Cambridge
University College de Londres
Universitat de Reading Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJack Goody Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webiris.ucl.ac.uk… Modifica el valor a Wikidata


Juliet Mitchell (Christchurch, 4 d'octubre de 1940) és una psicoanalista i feminista marxista.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Mitchell va néixer a Nova Zelanda el 1940, i es va mudar a Anglaterra el 1944. Va assistir al St Anne's College d'Oxford, on va realitzar el grau en Estudis Anglesos, desenvolupant també treballs de postgrau. Va ensenyar Literatura anglesa des de 1962 fins a 1970 a la Universitat de Leeds i a la Universitat de Reading.[4]

El 1962 es va casar amb l'historiador marxista Perry Anderson, que llavors treballava per a la New Left Review.[5] A la dècada del 1960, Mitchell va ser una activa progressista[6] i va participar del comitè editorial de New Left Review.[7]

Va ser membre del Jesus College de Cambridge i professora de psicoanàlisi i estudis de gènere a la Universitat de Cambridge. El 2010 va ser nomenada directora del Programa de doctorat en Estudis Psicoanalítics de la University College de Londres.[8]

Pensament

[modifica]

A partir d'un marxisme crític, Mitchell considera que la vida de les dones no només està profundament influïda pel sistema de producció econòmica, sinó també i principalment per les modalitats reproductives, la sexualitat i les dinàmiques de socialització dels fills, i defensa que socialisme i feminisme no mantenen posicions oposades sinó que es desenvolupen en sintonia. L'alliberament femení ha de plantejar-se com una lluita global contra l'estructura opressiva de sistema productiu i de gènere.[9][10] El socialisme per si sol no resol automàticament la posició de les dones, sinó que és necessària una revolució i transformació en el sistema de producció. Mitchell planteja una forma de teoria de sistemes dual, en la qual explica que la subordinació de les dones sorgeix tant del sistema econòmic capitalista, com de les pràctiques i assumpcions ideològiques que justifiquen el rol domèstic de les dones.[11]

Obra

[modifica]

Monografies

[modifica]
  • Mitchell, Juliet. Psychoanalysis and feminism: Freud, Reich, Laing, and women. Nueva York: Pantheon Books, 1974. ISBN 9780394474724. 
  • Mitchell, Juliet. Women, the longest revolution. Nova York, New York: Pantheon Books, 1984. ISBN 9780394725741. 
  • Mitchell, Juliet. Siblings: sex and violence. Cambridge, UK Malden, Massachusetts: Polity Press, 2003. ISBN 9780745632216. 

Llibres

[modifica]
  • Mitchell, Juliet; Oakley; Ann. What is feminism?. Oxford (Regne Unit): Basil Blackwell, 1986. ISBN 9780631148432. 
  • Mitchell, Juliet (editor); Klein; Melanie. The selected Melanie Klein. Nueva York: Free Press, 1987. ISBN 9780029214817. 
  • Mitchell, Juliet; Oakley; Ann. Who's afraid of feminism?: seeing through the backlash. Nueva York: New Press Distributed by W.W. Norton, 1997. ISBN 9781565843851. 
  • Mitchell, Juliet. Frères et sœurs: sur la piste de l'hystérie masculine. París: éditions des femmes, 2008. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tandon, Neeru. Feminism: a paradigm shift. Nueva Delhi: Atlantic Publishers & Distributors, 2008, p. 83. ISBN 9788126908882. 
  2. ↑ Herik, Judith. Freud on femininity and faith. Berkeley: University of California Press, 1985, p. 15. ISBN 9780520053335. 
  3. ↑ «Mujeres contra mujeres, la trampa del patriarcado». Cuarto Poder Salta, 17-06-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
  4. ↑ Mitchell, Juliet. Psychoanalysis and feminism: Freud, Reich, Laing, and women. Nueva York: Pantheon Books, 1974. ISBN 9780394474724. 
  5. ↑ Perry Anderson, Spectrum. De la derecha a la izquierda en el mundo de las ideas, Madrid, Akal universitaria, 2008, p. 195.
  6. ↑ Juliet Mitchell Archive at marxists.org
  7. ↑ «Juliet Mitchell 1940-». A: The Routledge dictionary of twentieth-century political thinkers. Psychology Press, 1998, p. 228. ISBN 978-0-415-09623-2. 
  8. ↑ UCL: Juliet Mitchell
  9. ↑ Quaggio, Giulia «La cuestión femenina en el PSOE de la Transición: de la marginación a las cuotas» (en castellà). Arenal. Revista de historia de las mujeres, 24, 1, 23-06-2017, pàg. 219–253–253. DOI: 10.30827/arenal.vol24.num1.219-253. ISSN: 1134-6396 [Consulta: 28 març 2019].
  10. ↑ Mitchell, Juliet. Women Estate. Penguin, 1971. 
  11. ↑ Michael, Newman. Socialism: A Very Short Introduction (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2005, p. 95. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juliet_Mitchell&oldid=33874415»