Julio Manrique i Vicuña

Julio Manrique i Vicuña

(2018)
Biografia
Naixement	10 juliol 1973 (51 anys) Barcelona
Formació	Universitat Pompeu Fabra Institut del Teatre
Activitat
Ocupació	director de teatre, actor de cinema, actor de teatre, productor de teatre
Activitat	1994 -

Julio Manrique i Vicuña (Barcelona, 10 de juliol de 1973) és un actor, director i productor teatral català. Ha estat actor resident del Teatre Lliure i director artístic del Teatre Romea. L'octubre del 2023 es va anunciar que havia estat triat com a nou director del Teatre Lliure, càrrec que ocuparà des de l'1 de febrer de 2024 i fins a l'1 de febrer de 2029, en substitució de Juan Carlos Martel Bayod.

Biografia

Va començar a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra. A tercer de carrera va entrar l'Aula de Teatre de la universitat, on va coincidir amb el director teatral Josep Maria Mestres, que li va donar l'oportunitat de participar el muntatge Enemic de classe perquè buscava actors joves. Després va estudiar a l'Institut del Teatre, on va acabar de formar-se com a actor, i l'any 1998 va ser becat per la Unió de Teatres d'Europa, en representació del Teatre Lliure, per participar en un taller internacional d'investigació sobre l'obra de Shakespeare.

S'estrena professionalment el 1994 com a actor al Teatre Lliure amb l'obra Enemic de classe, i des de llavors no ha parat. Ha treballat amb directors teatrals de la talla d'Àlex Rigola, Xavier Albertí, Sergi Belbel, Oriol Broggi, entre d'altres. El gran públic, però, el coneix més per la seva carrera a la televisió, on va debutar a la serie La memòria dels Cargols amb dos personatges capitulars. El seu primer protagonista va ser a Nissaga l'Herència, una seqüela de Nissaga de poder, on feia el paper de Roger, fill d'Eduard i Abril Montsolís i net de Mateu i Eulàlia Montsolís. Però va ser a Temps de Silenci on va aconseguir popularitat, gràcies al seu personatge Antonio, un fill d'emigrants andalusos dels anys 50 que es ficava en la lluita clandestina contra el franquisme. L'èxit televisiu definitiu li va arribar amb la serie Porca misèria, de Joel Joan, on interpretava el paper d'Àlex Fernández, un seductor sense estudis que vivia en un veler al port de Barcelona.

Julio Manrique, a més de la televisió i el teatre, també s'ha dedicat al cinema, amb pel·lícules com Fill de Caín, Febrer, etc. El 2006 va fer el salt a la direcció escènica amb l'obra Els boscos, a la Sala Beckett, i crea una companyia teatral pròpia que tindrà molts èxits de crítica, públic i premis. El 2010 rep l'encàrrec de gestionar el Teatre Romea, i el 2015 forma la productora La Brutal amb David Selvas i Cristina Genebat, traductora d'algunes obres seves. El 2016 torna a col·laborar amb el Joel Joan a la tele, a la segona temporada de la sèrie El Crac, interpretant una autoparòdia.

Filmografia

Televisió

• 1999: La memòria dels Cargols (2 episodis)
• 1999: Nissaga, l'herència
• 2001: Valèria (telefilm)
• 2001: Temps de silenci
• 2001: Carles, príncep de Viana (telefilm)
• 2001: L'estratègia del cucut (telefilm)
• 2004: Delta (telefilm)
• 2004-2004: Porca misèria
• 2006: Coses que passen... (telefilm)
• 2006: Càmping (telefilm)
• 2009-2011: Infidels
• 2011: Ermessenda
• 2011: 14 d'abril. Macià contra Companys (telefilm)
• 2013: Isabel
• 2014: 39+1
• 2016:Cites
• 2016:El Crac

Cinema

• 2003: Soldados de Salamina, de David Trueba
• 2004: Febrer, de Sílvia Quer
• 2013: Fill de Caín, de Jesús Monllaó

Teatre

Manrique té un llarg recorregut en l'àmbit de l'actuació i la direcció teatrals. A finals de 2019 va dirigir Una història real, escrita i dirigida per Pau Miró. Es va estrenar a La Villarroel, i hi interpretava l'escriptor protagonista de la història; al seu costat també actuaven Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner. El 2020 va dirigir l'adaptació teatral de Les tres germanes d'Anton Txékhov al Teatre Lliure de Barcelona.

Premis

• 2008: Premi Butaca a la millor direcció per La forma de les coses
• 2010: Premi Butaca a la millor direcció per American Buffalo
• 2014: Premi Butaca al millor actor per L'orfe del clan dels Zhao
• 2015: Premi Butaca a la millor direcció per El curiós incident del gos a mitjanit