Julio Romero Funes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 26 març 1944 Granada (Espanya) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Granada |
| Ocupació | policia |
| Premis | |
_pasador.svg){kind=small}
Julio Romero Funes (? - Granada, 26 de març de 1944) va ser un policia espanyol, reconegut membre de la Policia franquista a Granada.
Biografia
[modifica]Policia de professió, al juliol de 1936 era inspector i estava adscrit a la Comissaria de Vigilància de Granada.
Després del triomf de la revolta militar a Granada i el començament de la Guerra Civil, Romero Funes va ser nomenat cap de la policia, va quedar a les ordres del comandant Valdés.[1][2] Des d'aquest càrrec, Romero Funes va ser un dels responsables de la repressió a Granada, i alguns autors assenyalen la seva responsabilitat en la mort de centenars de persones.[3][4] Per a les labors de repressió va arribar a disposar fins i tot del seu propi grup d'executors, l'«Escuadra del Panadero».[5] Romero Funes també va dirigir al costat del capità José Nestares Cuéllar i el policia Ángel Martí la seva pròpia esquadrilla de repressió, les anomenades «Patrulles volants».[6]
Alguns autors han assenyalat a Romero Funes com un dels implicats en la detenció i assassinat del poeta Federico García Lorca.[7][8]
Després del final de la contesa va passar al Cos General de Policia i va seguir adscrit a la Comissaria de Granada. El 26 de març de 1944 va resultar mort en un confús tiroteig amb guerrillers antifranquistes.[9] Encara que durant molt de temps la seva mort s'ha atribuït als germans Quero,[10] caps d'una coneguda partida del «Maquis» de Granada, la veritat és que l'autoria continua sent una incògnita.[11] La seva mort va produir una gran mobilització social a Granada, i va motivar l'enviament des de la Direcció General de Seguretat a Madrid d'un grup especialitzat de la Brigada Político-Social per a la lluita contra les guerrilles antifranquistes de la serralada.[12]
El 1945 va ser condecorat pòstumament amb la Medalla d'Or del Mèrit Policial.
Referències
[modifica]- ↑ Molina Fajardo, 1983, p. 46.
- ↑ Gibson, 1981, p. 101-102.
- ↑ Gibson, 1981, p. 101.
- ↑ Reig Tapia, 1983, p. 729n.
- ↑ Grande, 1987, p. 115.
- ↑ Gómez Oliver i 2007, 303.
- ↑ Gran, 1987, p. 178.
- ↑ Molina Fajardo, 1983, p. 61.
- ↑ Aróstegui i Marco, 2008, p. 162-163.
- ↑ Aigualit, 1975, p. 568.
- ↑ Aróstegui i Marco, 2008, p. 162.
- ↑ Aróstegui i Marco, 2008, p. 163.
Bibliografia
[modifica]- Aguado Sánchez, Francisco. El maquis en España. Su Historia. Madrid: Editorial San Martín, 1975.
- Aróstegui, Julio; Marco, Jorge. El último frente: la resistencia armada antifranquista en España, 1939-1952. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2008.
- Gibson, Ian. El Asesinato de Federico García Lorca. Barcelona: Editorial Bruguera, 1981.
- Grande, Félix. La Calumnia: de cómo a Luis Rosales, por defender a Federico García Lorca, lo persiguieron hasta la muerte. Mondadori, 1987.
- Gómez Oliver, Miguel. José Palanco Romero: la pasión por la "res pública". Universidad de Granada, 2007.
- Molina Fajardo, Eduardo. Los últimos días de García Lorca. Plaza & Janes, 1983.
- Reig Tapia, Alberto. La represión franquista y la guerra civil: consideraciones metodológicas, instrumentalización política y justificación ideológica. Volumen 2. Universidad Complutense de Madrid, 1983.