Julio de la Rosa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1972 (52 anys) Jerez de la Frontera (província de Cadis) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, cantant, compositor |
| Membre de | |
| Gènere | Indie rock |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
           
| |
Julio de la Rosa (Jerez de la Frontera (Cadis), 18 d'agost de 1972) és un músic, cantant i compositor espanyol de pop rock. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Sevilla. En l'actualitat resideix a Madrid.[1]
Es va donar a conèixer com a cantant i guitarrista del grup El Hombre Burbuja, actiu entre 1995 i 2002.[2] Posteriorment ha desenvolupat una carrera en solitari, amb el seu nom, Juliol de la Rosa, o simplement De la Rosa. També ha participat en el projecte Fantasma #3 juntament amb Sergio Vinadé, de Tachenko, i Pau Roca, de La Habitación Roja.[3]
Ha compost bandes sonores per a diverses pel·lículas espanyoles: 7 vírgenes[4] i After,[5] d'Alberto Rodríguez, Una palabra tuya,[6] d'Ángeles González-Sinde, per a la qual va adaptar el cèlebre tema Corazón contento, El hombre de las mil caras[7] i Tenemos que hablar, ambdues del 2016, i Modelo 77.
Com a escriptor ha publicat dues obres de narrativa: Tanto rojo bajo los párpados i Diez años foca en un circo; a més del llibre de poesia Vacaciones juntament amb la poetessa Adriana Schlittler Kausch, de la Editorial Ultramarina
Discografia
[modifica]Amb El Hombre Burbuja
[modifica]- El Hombre Burbuja
- Nadando a crol[8] (2000)
- La paz está en las matemáticas
- Tú ves ovnis (recopilatori)
En solitari
[modifica]- M.O.S.[9] (2004)
- Las leyes del equilibrio (2006)
- El espectador[10] (2008)
- La Herida Universal (2010)
- Pequeños Trastornos sin Importancia (2013)
- Hoy se celebra todo[11] (2017)
amb Fantasma #3
[modifica]- Los amores ridículos[12] (2006)
Guardons
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2016 | Millor música original | El hombre de las mil caras | Nominat |
| 2014 | La isla mínima | Guanyador |
| Año | Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | Millor música original | La isla mínima | Nominat | [13] |
- Trofeu ALCINE 2012 a la millor música original per "Bendito simulacro".
Referències
[modifica]- ↑ «Datos biográficos de Julio de la Rosa en la web de Enrique Bunbury.». Arxivat de l'original el 22 d'abril de 2009. [Consulta: 2 gener 2009].
- ↑ Entrevista con El Hombre Burbuja en la revista Mondosonoro en que explican el surgimiento del grupo.
- ↑ MySpace de Fantasma #3
- ↑ Ficha técnica de la película
- ↑ Noticia sobre la película en Diario de Sevilla
- ↑ Ficha de la película
- ↑ «Así creó Julio de la Rosa la BSO de 'El hombre de las mil caras' – jenesaispop.com» (en castellà). [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ Crítica del disco en la revista Mondosonoro
- ↑ Crítica del disco en la revista Mondosonoro
- ↑ Crítica del disco en la revista Mondosonoro
- ↑ «Julio de la Rosa anuncia nuevo disco: Hoy se celebra todo - El Enano Rabioso Magazine» (en castellà). , 29-09-2017 [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ Crítica del disco en la revista Mondosonoro
- ↑ EC, Redacción «Premios Platino: estos son los nominados de la edición 2015» (en castellà-pe). , 27-05-2015 [Consulta: 25 gener 2018].