Vés al contingut

Julius Fučík (compositor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el compositor de música txec. Vegeu-ne altres significats a «Julius Fučík».
Plantilla:Infotaula personaJulius Fučík
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Julius Arnošt Vilém Fučík Modifica el valor a Wikidata
18 juliol 1872 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Berlín (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsarcoma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vinohrady Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata -
GènereRomanticisme musical i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFagot, percussió i violí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansKarel Fučík Modifica el valor a Wikidata
ParentsJulius Fučík, nebot Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: ae9a1f4c-7c80-41ce-b1c2-00374911b260 Discogs: 835072 IMSLP: Category:Fučík,_Julius Allmusic: mn0001862683 Find a Grave: 10298816 Modifica el valor a Wikidata

Julius Fučík (Praga, 18 de juliol de 1872 - Praga, 15 de setembre de 1916) fou un compositor txec cèlebre sobretot per la seva L'entrada dels gladiadors, música correntment utilitzada en els espectacles de circ i als Jocs Olímpics, però també per les seves marxes (Florentiner Marsch) i elegants valsos. Va ser deixeble de Dvořák al Conservatori de Praga.

Després d'estudiar al Conservatori entrà en l'orquestra simfònica de l'Exposició de 1895. Des de 1896 actuà com a director d'orquestra i mestre de capella, i, per acabar, acceptà el càrrec de músic major del regiment 86 a Budapest.

Entre les seves 260 obres de caràcter popular, s'ha de mencionar preludis de concert per a orquestra, dues grans misses, un Avemaria, trios per a instruments de vent, 30 cançons, cors, suites, quatre poemes simfònics, obertures, solos per a violí amb acompanyament de piano i orquestra, marxes nacionals, etc.[1]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1432 (ISBN 84-239-4524-3)

Enllaços externs

[modifica]