Julius Zeyer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 abril 1841  Praga (Txèquia) | ||
| Mort | 29 gener 1901 (59 anys) Nové Město (Txèquia) | ||
| Sepultura | cementiri de Vyšehrad | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, escriptor de ciència-ficció, prosista, dramaturg, poeta, novel·lista, traductor | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | Jan Zeyer | ||
Signatura  | |||
  | |||
Julius Zeyer (Praga, 26 d'abril de 1841 - Praga, 29 de gener de 1901) fou un escriptor, poeta i dramaturg txec.
Vida personal
[modifica]Zeyer va néixer el 26 d'abril de 1841 a Praga. La seva mare, Elisabeth Eleonora (de soltera Weisseles), provenia d'una família jueva alemanya convertida en catòlica, i el seu pare, Jan Zeyer, era fuster i comerciant de fusta[1] amb relacions amb la noblesa francesa (alsaciana). La seva mainadera li va ensenyar a parlar txec. De gran, s'esperava que es fes càrrec de la fàbrica de la família, però va decidir estudiar fusteria. Va passar una part important de la seva vida viatjant per Europa i Orient. Al voltant de 1877, es va traslladar a Vodňany, on va passar més d'una dècada centrant-se en la seva obra literària. Els seus últims anys els va passar vivint a Praga.
Obres
[modifica]La prosa i els poemes de Zeyer transmeten una sensació d'inquietud, nostàlgia, misticisme i tristesa, i en general presenten finals tràgics. Va combinar les mitologies europees i orientals amb temes particulars de la societat i la història txeques,[2] i, de manera similar als Decadents, sovint va emprar una barreja d'imatges religioses i eròtiques. Va estar associat a l'escola "Lumír", un cercle d'escriptors agrupats al voltant d'una revista homònima influenciats pels corrents literaris occidentals, sobretot francesos.[3]
Les èpiques de Zeyer, Vyšehrad (1880) i Karolinská epopej (1896), entre d'altres, es basen en llegendes txeques i franceses, respectivament, i posen la glòria passada en contrast amb els desolats temps actuals de Zeyer. Es va inspirar en la història txeca, russa, irlandesa i francesa, així com en els mites escandinaus. Les seves novel·les generalment segueixen personatges que busquen realitzar les seves idees romàntiques de la vida, molts dels quals només troben pau en la mort. La seva novel·la semiautobiogràfica Jan Maria Plojhar (1891) tracta sobre la naturalesa tràgica de ser un artista. La seva col·lecció de tres contes, “ Tři legendy o krucifixu ” (1895), es basa en la història de la crucifixió de Crist i explora temes del nacionalisme txec i el valor de l'art.[4] La primera història, Inultus, explora la idea d'una artista embogida pel seu treball. Segueix una escultora italiana mentre intenta crear una representació realista de la crucifixió, i finalment assassina la seva model, el personatge titular, en un atac de bogeria creativa.
Pel que fa a la trama, les obres dramàtiques de Zeyer segueixen un patró similar.
És també autor de poemes èpics d'inspiració neoromàntica i de diverses obres teatrals, com Šárka (1887), que després inspiraria l'òpera Šárka de Leoš Janáček.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Pynsent, R.B.. Julius Zeyer: The Path to Decadence. Mouton, 1973. ISBN 9783112305270.
- ↑ Naughton, James. «Czech Literature, 1774 to 1918». Oxford University. Arxivat de l'original el 12 June 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ Bolton, Jonathan. «Zeyer, Julius». YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe. [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ Richter, Vaclav. «Inultus - un conte pragois de Julius Zeyer». Radio Prague, 16-08-2003. [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ Hermida de Blas, Alejandro. «Biografia» (en castellà). Ediciones Cátedra. [Consulta: 7 juny 2016].[Enllaç no actiu]