Jumella
Jumilla (es) ![]() | |||||
Tipus | municipi d'Espanya ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Regió de Múrcia ![]() | ||||
Capital | Jumilla ![]() | ||||
Entitats de població | 12 | ||||
Població humana | |||||
Població | 27.263 (2024) ![]() | ||||
Gentilici | Jumellà, jumellana ![]() | ||||
Llengua utilitzada | Castellà i valencià | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 972 km² ![]() | ||||
Altitud | 510 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa ![]() | Severa González López ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 30520 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 30022 ![]() | ||||
Lloc web | jumilla.org ![]() |
Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de Múrcia que pertany a la comarca històrica i valencianoparlant del Carxe. Està adscrit, administrativament, alhora, a comarca de l'Altiplà i limita amb el Vinalopó Mitjà del País Valencià.
La seua història es remunta al segle xiv, quan Muhàmmad V de Gharnata, abans de ser derrocat, va unir-se a Pere el Cruel contra Pere el Cerimoniós en la Guerra dels dos Peres, i va participar el 1358 en la presa de Jumella.[1]
Té com una de les festivitats més importants la festa del vi de Jumella, de caràcter patronal i documentada des del segle xvi en honor a la Mare de Déu d'Agost, fet pel qual se celebra pels volts de la segona o tercera setmana d'agost.[2][3] Té rang de festa turística d'interés nacional a l'Estat espanyol.[4]
En el seu terme municipal, de més de 26.000 habitants, s'hi troben diversos pobles i llogarets de parla valenciana: l'Alberquilla, el Canalís de Crespo, la Canyada del Trigo, els Càpitos, les Cases del Conill, les Coves de Penya-roja, els Escandells, l'Esperit Sant, la Raixa, la Sarsa, la Torre del Rico, la Tosquilla i Xamaleta.
Un dels seus fills il·lustres més rellevants és l'eclesiàstic Juan Lozano y Lozano (1610-1679). Pel que fa als seus trets identitaris més coneguts, un n'és la coca de gaspatxo coneguda com a gaspatxo jumellà.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257 (castellà)
- ↑ Gómez, T. «La vendimia de Jumilla, 500 años de tradición». La Razón, 16-01-2023 [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑
- ↑ «Fiestas de la Vendimia» (en castellà). Institut de Turisme de la Regió de Múrcia, 2024. [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ Fàbrega, Jaume «Gaspatxos valencians, una relíquia berber». El Temps, 20-11-2020 [Consulta: 14 agost 2024].