Vés al contingut

Jungermannials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuJungermannials
Jungermanniales Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneArchaeplastida
SubregneViridiplantae
ClasseJungermanniopsida
OrdreJungermanniales Modifica el valor a Wikidata
H.Klinggr.
Nomenclatura
Sinònims
Trichocoleales
Lophocoleales
Lophoziales Modifica el valor a Wikidata

Les Jungermannials són l'ordre més gran de les hepàtiques: tenen unes 3500 espècies segons "Global Biodiversity Information Facility".[1] És un grup bastant homogeni en el seu conjunt. Els gametòfits són la generació principal, com en tots els briòfits, on té lloc la reproducció sexual: són plantes folioses que s’assemblen bastant a petites molses si hom no s’hi fixa prou detingudament.

Tenen un eix principal (anomenat caulidi) d’on surten unes “fulletes” fines (fil.lidis) a banda i banda de la “tija”. El caulidi pot mesurar entre pocs mil·límetres a 3 o 4 cm de llarg en les espècies més grans. Aquest caulidi sol ramificar-se en un pla que, a causa de la seva organització dorsiventral i de les “fulles” superposades en forma d'escates, formant dos rengles ben definits, els hi dóna el seu típic aspecte ajagut sobre el substrat, que les diferencia de les molses que puguin haver al seu costat.

Les “fulles” de els jungermannials tenen una sola capa de cèl·lules i solen tenir formes més menys arrodonides. No és estrany que aquesta làmina es doblegui sobre si mateixa, creant uns petits lòbuls o estructures especials que semblen que aquest fil·lidis estiguin doblats.

A més, a la cara ventral dels caulidis, en moltes espècies, observant-ho amb una lupa potent, es pot veure un tercer verticil de fil·lidis (anomenades amfigastris) molt més reduïts i sovint dividits que serveixen per determinar correctament a les espècies.

Els anteridis (on es desenvolupen els gàmetes masculins) apareixen a l’axil·la dels fil·lidis. Els arquegonis (on hi ha els gàmetes femenins) surten a l’extrem dels caulidis, envoltats per un periant format per fulletes transformades. L’esporòfit apareix sobre aquest periant i és de vida efímera. Presenta un peu hialí i una càpsula arrodonida que esclata mitjançant 4 valves i expulsa a les espores.[2]

Famílies de Jungermannials

[modifica]

agrupades en cinc subordres, segons la classificació de Söderström et al. 2016[3]

Referències

[modifica]
  1. «Jungermanniales» (en anglès). Catalogue of Life. [Consulta: 11 gener 2025].
  2. Història natural dels Països Catalans, Vol 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana SA, 1985. ISBN 84-85194-64-0 (volum 4). 
  3. Söderström «World checklist of hornworts and liverworts». PhytoKeys, 59, 2016, pàg. 1–826. DOI: 10.3897/phytokeys.59.6261. PMC: 4758082. PMID: 26929706.