Just de Canterbury
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | Justus segle VI Roma (valor desconegut) | ||
Mort | 10 de novembre de 627 Canterbury (Regne de Kent) | ||
Causa de mort | ofegament | ||
Sepultura | Abadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al segle xvi) | ||
Arquebisbe de Canterbury | |||
624 – 10 novembre 627 ← Melitó de Canterbury – Honorius (en) → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |||
Bisbe de Rochester | |||
604 – – Romà → Diòcesi: bisbe de Rochester | |||
Dades personals | |||
Religió | Església Catòlica | ||
Activitat | |||
Ocupació | missioner, sacerdot catòlic | ||
Orde religiós | Benedictins | ||
Consagració | Agustí de Canterbury | ||
Monjo i bisbe | |||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana | ||
Pelegrinatge | Canterbury | ||
Festivitat | 10 de novembre (Església Catòlica) | ||
Iconografia | Com a bisbe (bàcul i mitra) | ||
Patró de | Volterra |
Just de Canterbury (Roma, s. VI - Canterbury, Anglaterra, 10 de novembre de 627) fou un monjo benedictí italià, bisbe de Canterbury. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Monjo de l'Orde de Sant Benet, fou enviat el 601 a Anglaterra com a missioner pel papa Gregori el Gran, a instància d'Agustí de Canterbury, que hi havia anat poc abans i fou el primer arquebisbe de Canterbury. El 604 esdevé primer bisbe de Rochester (Kent). En morir el rei Etelbert de Kent, es desfermà una persecució contra els cristians i marxà a refugiar-se a la Gàl·lia. L'any següent tornà a Rochester, on restà fins al 624, quan fou triat tercer arquebisbe de Canterbury, rebent-ne el pallium de Bonifaci V. En lloc seu, quedà com a bisbe de Rochester el prevere romà. Just escrigué als cristians britànics i irlandesos per demanar-los que restessin fidels al ritu de l'Església Catòlica Romana, però les seves epístoles foren ignorades. Durant el seu bisbat s'evangelitzà el Regne de Northúmbria: Paulí de York fou consagrat arquebisbe de York i, en dos anys, el rei Edwin de Deira fou batejat, amb altres súbdits.