Just de Canterbury
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Justus segle VI  Roma (valor desconegut) | ||
| Mort | 10 de novembre de 627 Canterbury (Regne de Kent) | ||
| Causa de mort | ofegament | ||
| Sepultura | Abadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al segle xvi) | ||
| Arquebisbe de Canterbury | |||
| 624 – 10 novembre 627 ← Melitó de Canterbury – Honorius (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |||
| Bisbe de Rochester | |||
| 604 – – Romà → Diòcesi: bisbe de Rochester | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | missioner, sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Benedictins | ||
| Consagració | Agustí de Canterbury | ||
| Monjo i bisbe | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana | ||
| Pelegrinatge | Canterbury | ||
| Festivitat | 10 de novembre (Església Catòlica) | ||
| Iconografia | Com a bisbe (bàcul i mitra) | ||
| Patró de | Volterra | ||
Just de Canterbury (Roma, s. VI - Canterbury, Anglaterra, 10 de novembre de 627) fou un monjo benedictí italià, bisbe de Canterbury. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Monjo de l'Orde de Sant Benet, fou enviat el 601 a Anglaterra com a missioner pel papa Gregori el Gran, a instància d'Agustí de Canterbury, que hi havia anat poc abans i fou el primer arquebisbe de Canterbury. El 604 esdevé primer bisbe de Rochester (Kent). En morir el rei Etelbert de Kent, es desfermà una persecució contra els cristians i marxà a refugiar-se a la Gàl·lia. L'any següent tornà a Rochester, on restà fins al 624, quan fou triat tercer arquebisbe de Canterbury, rebent-ne el pallium de Bonifaci V. En lloc seu, quedà com a bisbe de Rochester el prevere romà. Just escrigué als cristians britànics i irlandesos per demanar-los que restessin fidels al ritu de l'Església Catòlica Romana, però les seves epístoles foren ignorades. Durant el seu bisbat s'evangelitzà el Regne de Northúmbria: Paulí de York fou consagrat arquebisbe de York i, en dos anys, el rei Edwin de Deira fou batejat, amb altres súbdits.
