Justicia spicigera
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198888924 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Acanthaceae |
| Tribu | Justicieae |
| Gènere | Justicia |
| Espècie | Justicia spicigera Schltdl., 1832 |
.svg){kind=icon}
Justicia spicigera és un arbust pertanyent a la família de les acantàcies nadiu de Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic[1] i Nicaragua.
Morfologia
[modifica]
Les fulles en són de color verd fosc, de 7cm aproximats de llarg. La flor és de color uniforme, en tonalitats groguenques i roges, les quals pengen de la tija, i d'ací prové el característic nom de trompeteta.
El fruit n'és mitjà, de forma semiesfèrica i consistència semi-llenyosa, de 7a10cm de diàmetre i llavors petites amb sabor una mica dolç.
Són arbusts erectes, que arriben fins a 5m d'alt. Les tiges joves són quadrangulars, pubèruls al llarg de dues línies. Les fulles són ovades, de 6,5a17cm de llarg i 3,5 a9cm d'ample, l'àpex n'és acuminat, la base atenuada, les fulles seques sovint negro-purpúries; amb pecíols de 0,5a1cm de llarg. Les inflorescències en forma de panícules espigolades laxes, terminals i axil·lars, secundiflores, de fins a 10,5cm de llarg, amb peduncles de 1,7 a 4cm de llarg, bràctees subulades, de 1a1,5mm de llarg; sèpals 5, subulats, 2,5 a 3mm de llarg, glabres; corol·la fa de 35 a 44mm de llarg, glabra, ataronjada, el llavi inferior enrotllat; estams amb teques subiguals, basalment apiculades. Els fruits tenen de 17mm de llarg, glabres.[2]
Usos
[modifica]Antigament les fulles s'usaven per a guarir la disenteria.[3] Avui dia els remeiers afirmen que n'utilitzen les fulles (fent un te i prenent-lo dues o tres voltes al dia) com a remei per al dengue i per controlar les afeccions cardíaques; i utilitzen el fruit per a afeccions respiratòries (com ara asma i tos).[3] Se suposa que ajuda a la circulació de la sang.[3]
Als estats de Mèxic, Hidalgo, Michoacán, Morelos i Quintana Roo s'empren les fulles o branques cuites en problemes de la sang en general, per a purificar-la, desintoxicar-la, augmentar-la o aclarir-la. S'usa en casos d'erisipela, sífilis, tumors o grans difícils de guarir. Per a això, cal beure la infusió color violeta roig, de branques i flors. A més, està indicada per a la pressió arterial.
També la infusió de fulles, branques i a vegades la flor, s'ingereix per a malestars relacionats amb l'aparell digestiu, com mal de panxa, diarrea i disenteria. Per a la diarrea, s'elabora una infusió amb guaiaba (Psidium guajava), donzell i melissa (Agastache mexicana) i es pren en dejú. Als nens se'ls en dona per cullerades la infusió de les fulles, com a digestiu i contra el restrenyiment.
Per a patiments femenins com dolors menstruals, amb les branques tendres se'n prepara una beguda a manera de te que es pren diverses vegades al dia; com antidismenorreic, la beguda es prepara amb la flor i fulles de la planta; contra el càncer de matriu, s'elabora juntament amb matlalina morada (Commelina erecta) i xihualhihuitl; per a banys després del part, es combina amb chaca (Bursera simaruba), cordoncillo (Piper amalago), orcajuda blanca (Cestrum dumetorum) i piochi (Melia azedarac).
S'usa també en alguns patiments respiratoris com tos, bronquitis i constipació.
S'utilitza com a desinfectant en malalties de la pell. Per als grans s'aplica de manera local la planta sencera. Per a penellons (petites erupcions que ixen en les cames i peus a causa del contacte amb aigua entollada i bruta), es renten les cames i peus amb l'aigua al més escalfada possible, de la infusió preparada amb les branques, i s'hi afig capulín (Conostegia xalapensis), alvocat (Persea americana), herba del zorrillo (Dyssodia porophyllum) guaiaba, tabac, i all. Després, es fregaran amb cura, s'hi aplicarà oli a les parts més afectades i es cobreixen amb un drap net i prim. Se'n faran tres rentats o més, si persisteix la infecció.
Al s. XVI, Francisco Hernández de Toledo relata que se n'utilitzava com a antidisentèric, antiescabiàtic, antigonorreic, antipirètic i per a les metrorràgies.
La Societat Mexicana d'Història Natural, al s. XIX, l'assenyala com a antidisentèric.
Ja al s. XX, Maximino Martínez en cita aquests usos: antidisentèric, antiepilèptic, antiescabiàtic, apoplexia, estimulant per a les metrorràgies i enfortir els nervis. Luis Cabrera de Córdoba la consigna com a antidiarreic, antiespasmòdic i útil durant la menopausa.[3]
Taxonomia
[modifica]Justícia spicigera fou descrita per Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal i publicat en Linnaea, 7(3): 395–396. 1832.[4] El nom genèric Justicia és atorgat en honor de James Justice (1730-1763), horticultor escocés.[5]
- Sinonímia
- Jacobinia atramentaria (Benth.) S. F. Blake
- Jacobinia mohintli (Nees) Hemsl
- Jacobinia neglecta (Oerst.) A.Gray
- Jacobinia scarlatina S. F. Blake
- Jacobinia spicigera (Schltdl.) L. H. Bailey
- Justícia atramentaria Benth.
- Justícia liebmanii V. A. Graham
- Justícia scarlatina (S. F. Blake) V. A. W. Graham
- Sericographis moctli Nees
- Sericographis mohintli Nees
- Sericographis neglecta Oerst[6]
Referències
[modifica]- ↑ A Mèxic es troba als estats de Puebla, Tlaxcala Guerrero, Michoacán, Oaxaca, Morelos i Baixa Califòrnia, entre altres.
- ↑ Justicia spicigera en Trópicos
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «En Medicina tradicional mexicana». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ «Justicia spicigera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 juny 2013].
- ↑ En Flora de Canàries.[Enllaç no actiu]
- ↑ Justicia spicigera en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Balick, M. J., M. H. Nee & D. I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Berendsohn, W. G. & A. I. Araniva de González. 1989. Llistat bàsic de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parteix): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13.
- Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Daniel, T. F. 1995. Acanthaceae. 4: 1–158. In D. I. Breedlove Fl. Chiapas. Califòrnia Academy of Sciences, San Francisco.
- Durkee, L. H. 1986. Family 200 Acanthaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 18: 1–87.
- Gibson, D. L. 1974. Acanthaceae. In: P. C. Standley, L. O. Williams & D. N. Gibson (editors), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(10/4): 328–462.
- Martínez, Màxim (2005): Les plantes medicinals de Mèxic (tom I). Mèxic: Botes, 2005, pàgs. 225-226.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
Enllaços externs
[modifica]
- Justicia spicigera: University of Arizona Pima County Cooperative Extension