Justo Gárate Arriola

Justo Gárate Arriola

Biografia
Naixement	5 agost 1900 Bergara (Guipúscoa)
Mort	2 juliol 1994 (93 anys) Mendoza (Argentina)
Formació	Universitat del País Basc Universitat Humboldt de Berlín Universitat de París Universitat Nacional de La Plata Universitat de Friburg de Brisgòvia
Activitat
Ocupació	escriptor, polític, metge
Membre de	Euskaltzaindia
Nom de ploma	Eneko Elo Elorregi Eneko Zilueta Eneko Mitxelena Txeru Arriola
Premis
(1987)  Premi Manuel Lekuona

Justo Gárate Arriola (Bergara, Guipúscoa, 5 d'agost de 1900 – Mendoza, Argentina, 2 de juliol de 1994) fou un metge, escriptor i polític basc.

Biografia

Els seus pares, originaris d'Elgoibar, i quan era petitó van emigrar a l'Argentina, d'on van tornar el 1907. Endemés de basc i castellà, va aprendre francès, anglès, alemany, àrab, danès i llatí. Es llicencià en medicina a la Universitat de Madrid (1923), continuant estudis a la Universitat de La Plata i posteriorment a les de Friburg (1924), París i Berlín (1926). Durant la seva estada a París coincidí amb Miguel de Unamuno i Luis Buñuel.

Fou un dels signants del Manifest de San Andrés pel que es fundà l'Acció Nacionalista Basca, però no ingressà en el partit i fou candidat de la Conjunció Republicano-Socialista (per l'Agrupación al Servicio de la República) a les eleccions generals espanyoles de 1931, però no fou escollit.

Des del 1932 fou vocal de la secció de medicina de l'Eusko Ikaskuntza i el 1936 fou un dels fundadors de la Facultat de Medicina de la Universitat del País Basc. També publica articles a la Revista Internacional de Estudios Vascos. En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 es posa de part del govern republicà i col·labora amb el Govern d'Euzkadi com a membre del Tribunal militar de Bilbao i com a metge militar.

El 1937, després del bombardeig de Gernika, decidí enviar la seva família a França, i poc després marxa ell mateix. Després d'uns mesos a Bèlgica tots marxen a l'Argentina. Allí fou professor a la Facultat de Patologia de la Universitat de Mendoza (1954), de la que també en fou vicedegà el 1957. Ha estat acadèmic d'honor de l'Euskaltzaindia (1978) i de l'Instituto Americano de los Estudios Vascos. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat del País Basc.

Obres

• Guillermo Humboldt (Bilbao, 1933)
• Ensayos euskerianos (Bilbao, 1935)
• La época de Pablo Astarloa y Juan Antonio Moguel (Bilbao, 1936),
• El viaje español de Guillermo de Humboldt (1799-1800) (Buenos Aires, 1946);
• Viajeros extranjeros en Vasconia (Buenos Aires, 1942)
• Cultura biológica y arte de traducir (Buenos Aires, 1943)
• El carlismo de los vascos (Sant Sebastià, 1980)

Enllaços externs

• Justo Gárate a l'Enciclopèdia Auñamendi