Vés al contingut

Justo Gárate Arriola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJusto Gárate Arriola
Biografia
Naixement5 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata
Bergara (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Mendoza (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de París
Universitat Nacional de La Plata
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaEneko
Elo
Elorregi
Eneko Zilueta
Eneko Mitxelena
Txeru Arriola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Justo Gárate Arriola (Bergara, Guipúscoa, 5 d'agost de 1900Mendoza, Argentina, 2 de juliol de 1994) fou un metge, escriptor i polític basc.

Biografia

[modifica]

Els seus pares, originaris d'Elgoibar, i quan era petitó van emigrar a l'Argentina, d'on van tornar el 1907. Endemés de basc i castellà, va aprendre francès, anglès, alemany, àrab, danès i llatí. Es llicencià en medicina a la Universitat de Madrid (1923), continuant estudis a la Universitat de La Plata i posteriorment a les de Friburg (1924), París i Berlín (1926). Durant la seva estada a París coincidí amb Miguel de Unamuno i Luis Buñuel.

Fou un dels signants del Manifest de San Andrés pel que es fundà l'Acció Nacionalista Basca, però no ingressà en el partit i fou candidat de la Conjunció Republicano-Socialista (per l'Agrupación al Servicio de la República)[1] a les eleccions generals espanyoles de 1931, però no fou escollit.

Des del 1932 fou vocal de la secció de medicina de l'Eusko Ikaskuntza i el 1936 fou un dels fundadors de la Facultat de Medicina de la Universitat del País Basc. També publica articles a la Revista Internacional de Estudios Vascos. En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 es posa de part del govern republicà i col·labora amb el Govern d'Euzkadi com a membre del Tribunal militar de Bilbao i com a metge militar.

El 1937, després del bombardeig de Gernika, decidí enviar la seva família a França, i poc després marxa ell mateix. Després d'uns mesos a Bèlgica tots marxen a l'Argentina. Allí fou professor a la Facultat de Patologia de la Universitat de Mendoza (1954), de la que també en fou vicedegà el 1957. Ha estat acadèmic d'honor de l'Euskaltzaindia (1978) i de l'Instituto Americano de los Estudios Vascos. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat del País Basc.

Obres

[modifica]
  • Guillermo Humboldt (Bilbao, 1933)
  • Ensayos euskerianos (Bilbao, 1935)
  • La época de Pablo Astarloa y Juan Antonio Moguel (Bilbao, 1936),
  • El viaje español de Guillermo de Humboldt (1799-1800) (Buenos Aires, 1946);
  • Viajeros extranjeros en Vasconia (Buenos Aires, 1942)
  • Cultura biológica y arte de traducir (Buenos Aires, 1943)
  • El carlismo de los vascos (Sant Sebastià, 1980)

Referències

[modifica]
  1. Justo Garate o el humanismo como razón de vida per José Ángel Ascunce Arrieta, a euskonews.com

Enllaços externs

[modifica]